Trapero es desmarca de l’independentisme davant l’Audiència i reitera el seu “respecte” a la Constitució

Josep Lluís Trapero "no ha participat, no ha intervingut i no ha compartit" el pla ideat pel Govern de Carles Puigdemont "per aconseguir la independència de Catalunya". El major dels Mossos d'Esquadra ha remès a l'Audiència Nacional el seu escrit de defensa, en el qual nega haver comès cap delicte en el procés i subratlla que sempre ha obeït les ordres judicials. Trapero ha actuat, segons assenyala el text, "des del respecte més rigorós a l'ordre jurídic constitucional, obeint i complint els mandats judicials i del Ministeri Fiscal".

Malgrat estar processat per l'Audiència Nacional, Trapero va declarar com a testimoni en el judici que s'està fent al Tribunal Suprem contra 12 líders independentistes. L'escrit que ara ha presentat en la seva defensa és el desenvolupament jurídic i amb més precisió del que ja va dir en aquesta declaració. L'escrit, elaborat per l'advocada Olga Tubau, remarca que el major "no ha posat mai el cos dels Mossos al servei dels interessos polítics secessionistes". En posar-se de manera "inequívoca" a les ordres de jutges i fiscals, els dirigents independentistes "no podien comptar" amb els Mossos per executar el pla secessionista.

Más información

El factor Trapero

Trapero, que afronta una petició de la Fiscalia d'11 anys de presó per rebel·lió, es desmarca tot el que pot del Govern encapçalat per Carles Puigdemont. Els polítics coneixien la "posició inequívoca" del major, explica l'advocada, "respecte del compliment per part dels Mossos de la legalitat constitucional". Com a prova d'aquesta lleialtat, insisteix en el que ja va explicar davant del Suprem: després de la declaració unilateral d'independència (DUI) el 27 d'octubre del 2017 al Parlament, Trapero es va posar "a disposició" del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Barrientos, i del fiscal superior, José María Romero de Tejada (ja mort), per "donar compliment a les ordres que es poguessin derivar en relació amb aquests fets". En la seva declaració al Suprem va arribar a dir que hi havia un pla previst per detenir Puigdemont i la resta de consellers.

L'escrit recorre les setmanes més complicades del procés i s'atura, especialment, en dos fets clau: la protesta al davant del Departament d'Economia del 20 de setembre del 2017 i la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. Sobre el 20-S, on la Fiscalia ancora l'inici de la violència, Trapero és contundent: no va impedir "ni per acció ni per omissió" que els escorcolls judicials es duguessin a terme. Tampoc va mantenir "una conducta passiva de connivència amb els responsables polítics", assenyala Tubau, que constantment nega de manera rotunda i rebat el relat del ministeri públic.

Trapero qualifica de "pacífica" la concentració convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural davant d'Economia per protestar pels escorcolls ordenats pel titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que pretenien evitar la celebració de la consulta il·legal. L'escrit admet que hi va haver episodis puntuals de violència –amb la destrossa de vehicles de la Guàrdia Civil i el llançament d'objectes a mossos–, però que en cap cas hi va haver un intent d'assaltar Economia. L'escrit al·ludeix a l'atestat de la mateixa Guardia Civil, del qual es desprèn també que "no hi va haver revolta".

Trapero recorda que hi va haver "moments de tensió greu", però a la una de la matinada, quan la manifestació ja s'havia dissolt. Els Mossos van carregar llavors contra un grup de persones que seguia al carrer. Per rebatre l'argument de la passivitat, el major recorda que va estar "tot aquell dia" al centre de comandament operatiu amb altres comissaris de la policia autonòmica, i que es van mobilitzar "un total de 286 agents" d'ordre públic, de les unitats Brimo i Arro. "Totes i cadascuna de les peticions que van anar fent els agents de la Guàrdia Civil van ser valorades i ateses pels Mossos", al·lega el text. Si no es va formar un passadís per treure els cotxes policials va ser per "absoluta impossibilitat" davant d'una concentració "compacta" de més de 40.000 persones.

A la nit, el jutge del 13 i Trapero van parlar en dues ocasions per telèfon i el magistrat li va ordenar un dispositiu que permetés que sortís la comissió judicial. Trapero va dir que la compliria, però que necessitava temps per "garantir la total seguretat". Finalment, la secretària judicial, Montserrat del Toro, va abandonar l'escorcoll a través d'un edifici annex, el teatre Coliseum.

Sense pegues al pla per l’1-O

Sobre l'1-O, Trapero insisteix que va donar compliment a totes les instruccions de la Fiscalia i, més tard, en la interlocutòria del 27 de setembre del 2017 en el qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenava impedir el referèndum. Sobre els plans per la Fiscalia, afirma que ni el fiscal superior ni el coordinador del dispositiu, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, "va donar una sola instrucció o ordre perquè s'introduís en el Pla d'actuació dels Mossos d'Esquadra les modificacions que s'haguessin estimat pertinents". Ni De los Cobos ni ningú va dir que aquesta participació resultés "inoperant ni insuficient".

Trapero recorda que la interlocutòria de la magistrada ordenava impedir la consulta però "sense alterar la convivència ciutadana". I cita una reunió amb la magistrada, el mateix dia 27, en la qual aquesta va insistir verbalment que "havien d'actuar amb paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social".

L'1-O es va desplegar un dispositiu "conjunt" i els Mossos van complir la seva part: enviar una patrulla a cadascun dels més de 2.300 col·legis electorals. Aquesta actuació no implicava cap "conducta passiva", sinó que havia estat avalada i venia motivada pel "caràcter pacífic de la jornada". Els Mossos havien de demanar suport a la Policia i la Guàrdia Civil, però abans de fer-ho van constatar que aquests cossos ja estaven actuant. De los Cobos va desconvocar les reunions de seguiment i no va informar, segons el major, de les seves actuacions.

En la seva defensa cita també les reunions entre la cúpula dels Mossos i els màxims responsables del Govern dels dies 26 i 28 de setembre. Els comandaments van instar el Govern a "complir amb la legalitat" i van traslladar que "no es compartia des del cos policial el projecte independentista". Trapero al·ludeix també a la seva única intervenció a la Junta de Seguretat del mateix dia 28: "Els cossos policials tenen com a missió complir la llei i les ordres de les autoritats judicials actuant amb proporcionalitat i congruència", va dir.