Cuixart reivindica l’1-O com un acte de “desobediència civil”

Jordi Cuixart ha comparegut aquest dimarts al Tribunal Suprem sense desprendre's del seu paper d'activista, el que se li atribueix durant el procés i del qual no s'ha mogut durant les més de tres hores que ha durat l'interrogatori del fiscal Jaime Moreno. Cuixart ha reivindicat la “desobediència civil” durant la consulta independentista il·legal de l'1-O i ha admès, sense que ningú li preguntés sobre la qüestió, que tornaria a actuar tal com ho va fer. “Davant de la disjuntiva de la suspensió [del referèndum] del Tribunal Constitucional i l'exercici de drets fonamentals, que ningú tingui cap dubte: Òmnium exercirà drets fonamentals com sempre, de manera festiva i pacífica", ha afirmat Cuixart, que ha qualificat l'1-O com “un exercici de dignitat col·lectiva”.

Cuixart és l'únic dels 12 líders independentistes acusats en el judici del procés que ni és polític ni ho ha estat (l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez és ara diputat de Junts per Catalunya i va ser candidat a la presidència de la Generalitat) i aquesta condició ha marcat la seva compareixença al Suprem. Encara que en alguns dels missatges ha recordat la declaració d'altres acusats, en la manera i en bona part del contingut, la de Cuixart ha estat una declaració molt menys mesurada que la dels líders polítics. La seva tendència a fer servir expressions com “hòstia” o “collons” ha portat a fer intervenir en més d'una ocasió el president del tribunal, Manuel Marchena, que li ha demanat que no utilitzés “interjeccions col·loquials”. A cada reprimenda, Cuixart es regirava a la cadira amb cara de circumstàncies: “Perdó, perdó”.

Marchena ha hagut d'intervenir també diverses vegades per reconduir l'interrogatori, una mica desmanegat i inconcret tant per la inclinació del fiscal Jaime Moreno a convertir en preguntes afirmacions de l'acusació com, sobretot, per la de Cuixart a desviar-se del carril i aprofitar les respostes per introduir altres tipus de missatges. Entre aquests, la denúncia del “genocidi” que se celebra cada 12 d'Octubre en el Dia de la Hispanitat o la reivindicació del dret d'autodeterminació.

A Cuixart, que està en presó preventiva des del 16 d'octubre del 2017, la Fiscalia li demana 17 anys de presó (més que als exconsellers acusats) per considerar-lo un dels autors intel·lectuals de la rebel·lió (paper que compartiria suposadament amb Sànchez, Oriol Junqueras i Carme Forcadell). Per apuntalar aquesta acusació, el fiscal Moreno ha insistit en diverses línies: demostrar si Òmnium estava concertada amb la Generalitat i el Parlament per aconseguir la independència costi el que costi i, si en aquest camí, es va assumir la violència com un mal menor per aconseguir el seu objectiu. Cuixart ho ha negat rotundament. “No hi ha lloc per a la violència. Tota la meva vida he estat en contra de la violència i les mobilitzacions d'Òmnium sempre han estat pacífiques i festives”, ha insistit.

La mobilització el 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia, on s'estava fent un escorcoll per ordre judicial, ha centrat bona part de l'interrogatori. Cuixart ha assenyalat que la concentració va ser “espontània”, però el líder de l'ANC i ell mateix van assumir la convocatòria “com un exercici de responsabilitat”. El president d'Òmnium ha recordat que aquell dia, a més de l'escorcoll a Economia, s'estaven fent altres actuacions judicials i policials contra institucions, partits i alcaldes independentistes. La mobilització va ser, segons Cuixart, “una resposta sense violència però amb molta determinació”. L'acusat ha condemnat els danys als vehicles de la Guàrdia Civil que sustenten bona part de l'acusació, però els ha considerat “un fet menor”.

El passadís humà creat per les associacions perquè es pogués entrar i sortir de l'edifici i travessar la concentració s'ha convertit en un element de disputa. El fiscal ha advertit que era “un passadís estret, custodiat per manifestants, no policial”. “Li sembla que així podien entrar i sortir?”, ha preguntat. “Jo vaig passar. Per aquell passadís va passar molta gent amunt i avall. Es crea per això”, ha assegurat l'acusat, que ha restat importància als problemes que va al·legar la comitiva judicial per entrar i sortir de l'edifici. El que per a la Fiscalia és un intent d'impedir l'actuació judicial amb una mobilització ciutadana intimidatòria, per a l'acusat és un exercici de “resistència pacífica”.

El ministeri públic ha intentat arrencar-li a Cuixart una declaració en la qual admetés que en la concentració davant d'Economia es van viure moments de tensió. L'acusat no ho ha fet i el ministeri públic ha insistit preguntant si creu que el 20 de setembre “podria haver passat més del que va passar” o si “li va agradar” el que va passar aquell dia. “Se'm jutja pels meus fets, no pels meus gustos”, s'ha queixat Cuixart.

L'última part de l'interrogatori s'ha centrat en la jornada del referèndum de l'1-O. Cuixart ha admès que es van mobilitzar per ajudar la celebració de la consulta, que havia estat prohibida pel Constitucional. Va ser un exercici de “desobediència civil”, ha afirmat l'acusat, que ha rebutjat que fes una crida a mobilitzar-se aquell dia sabent que es podien produir enfrontaments amb la policia.