Moreno-Turull, parella lingüística

Jaime Moreno i Jordi Turull habiten dues realitats diferents i sovint distants, antagòniques quan es parla del procés. On un (el fiscal) hi veu un intent de ruptura violenta amb l'Estat, l'altre (el lleial conseller de Puigdemont) contraposa l'exercici pacífic d'un dret. Dimarts, aquests dos mons simbòlics van xocar al Tribunal Suprem. I només les llengües, cosines germanes, van teixir alguna complicitat subtil i aïllada.

El català, de vegades, s'entrebanca a Madrid. El fiscal Moreno es va referir al partit d'Oriol Junqueras com a “Ezquerra”, pronunciada si fos la formació basca i no una llengua romànica. Els noms propis també donen problemes. És un clàssic com se li canvia la síl·laba tònica a l'expresident Mas i se'l converteix, sovint, en una mena de rei saxó: “Àrtur”.

El fiscal va esmentar "Muriel Casas", antecessora de Jordi Cuixart al capdavant d'Òmnium Cultural que va morir fa tres anys atropellada per una bicicleta. Turull va replicar, suau: “Muriel Casals”. Com en les parelles lingüístiques –voluntaris que s'ofereixen a ensenyar la llengua catalana mentre fan un cafè–, l'exconseller va sortir al rescat del fiscal. “Esmentades no sé lo que significa, quizás usted...”, va deixar anar Moreno mentre ensenyava un document al projector. I Turull li va respondre: “Citadas”. “¿Y qué significa vas nécser?”, va tornar a preguntar el fiscal, aquesta vegada sobre la campanya publicitària del referèndum emesa a TV3. “Naciste”, hi va tornar Turull.

El català s'entrebanca a Madrid però el castellà també. L'exconseller tenia dret –així els ho ha reconegut el president de la sala, Manuel Marchena, als 12 acusats– a expressar-se en la seva llengua materna. Per evitar dilacions innecessàries, Turull va optar per fer-ho en una llengua que també domina però que, de vegades, el traeix.

Turull va sembrar la seva declaració (de gairebé quatre hores) de “catalanades”. Ferm defensor del seu paper en el procés, assot de l'Estat –va fer referència a les “clavegueres”, va denunciar que està empresonat des de fa un any per les seves “idees”–, l'exdirigent de Convergència va demanar, tot i això, perdó, humil, pels seus errors lingüístics.

“Usted está intentado mezclar las cosas”, va replicar a Moreno, “y este tribunal va a aclarir... va a aclarecer”, va intentar argumentar Turull, que no va arribar a aclarir què volia dir en realitat. També va tenir algunes dificultats per explicar el 20-S, la jornada de protesta davant del Departament d'Economia de la Generalitat pels escorcolls judicials previs al referèndum. Turull va dir que allò va passar en “una illa, una isla, una manzana” de l'Eixample de Barcelona.

Turull va demanar disculpes fins i tot quan no ho havia de fer. Com quan va parlar d'una primera idea (descartada) per a la campanya de l'1-O: un ocell sortint d'una gàbia que a Turull no li va agradar, per si era un periquito (és de l'Espanyol). “Perdón, me ha salido gàbia y no jaula”. Però les gavias –això sí, amb v– també existeixen en castellà, i amb un sentit idèntic.

L'exconseller es va atrevir en certes ocasions a definir d'una tacada l'esperit i caràcter dels catalans, que “no son ovejas” sinó “una sociedad madura”. Va reproduir alguns tòpics, com quan va reivindicar la reutilització per l'1-O d'un web (referendum.cat) obert el 2006. “Los catalanes lo aprovechamos todo”. Es va posar en mode immersió lingüística quan va rebutjar la violència i la va limitar a fets aïllats de “cuatro esgarrapacristos”.

Com per reconciliar-se amb el castellà, o potser amb Moreno o amb el món, Turull va citar l'autor de Campos de Castilla: “Como decía Machado, antes que hablar hay que escuchar”. El va citar més o menys, perquè es va saltar un pas. “Para dialogar, preguntad primer; después... escuchad”.