Sopars amagats per Barcelona

Un missatge al mòbil. Una pista al correu electrònic. Algun detall del sopar. I del lloc. On serà? Una setmana abans d'haver contractat per internet un sopar a Gastroshows, el comensal encara té poques certeses. Potser, només en té una: soparà com els àngels. La resta entra en el joc que proposa l'equip d'aquesta iniciativa lúdica, enigmàtica i, sobretot, sibarita.

El misteri és un dels elements clau d'aquests sopars clandestins que fa més de set mesos que se celebren en diversos espais (misteriosos, esclar) de Barcelona. "Volíem oferir àpats que estiguessin dins d'una experiència divertida", explica Marc Grivé, cuiner amb experiència al Bulli i creador de Gastroshows. "Que els protagonistes fossin les persones, que la gent interactués, es divertís des de molt abans del sopar", afegeix. Per això ell i el seu equip han vestit aquesta iniciativa amb jocs de pistes, alguna actuació, potser algun regal, alguna prova... Tot plegat, digerible (només faltaria!), sense arribar a marejar.

Pocs minuts abans de l'hora convinguda, un cop resolt l'últim trencaclosques ja ben a prop del local triat, el comensal, degustant un vi de Somontano, es troba amb una vintena de persones que també han aconseguit desxifrar els codis i s'han presentat a l'establiment misteriós: un espai acollidor, amb una gran cuina a l'entrada i un parell de sales on els participants fan l'aperitiu, primer, i sopen, tot seguit. Un tast de gintònics culminarà l'experiència.

El que fa Grivé és un menú desgustació que podríem prendre en qualsevol restaurant amb estrelles Michelin. "Cuina tradicional amb tocs d'avantguarda", ho defineix. L'Esther, l'ànima lúdica de l'esdeveniment, recita en què consistirà l'àpat. Són vuit petites degustacions i dues postres. Comencem. Xerrant, tots dempeus a la sala, els comensals guadiran de petites perles gastronòmiques com la Gilda 2019, una presumpta oliva que esclata al paladar; un cappuccino de llenties; un contrast de formatges amb fruits vermells; un caramel de foie del qual es menja fins i tot l'embolcall o un tàrtar de salmó amb cremós de guacamole i caviar d'oli de sèsam.

Ja asseguts, en taules de sis o de vuit persones (tot depèn del lloc, de la gent...), arriben els "segons": un risotto d'escudella amb rovell d'ou (allà, al bell mig, mirant a la cara el comensal) i sal de pernil; peix de llotja; i un melós de vedella, "festa" de carbassa i romaní. El Jordi s'ha encarregat d'explicar el maridatge de cada plat i ha servit els vins del celler Sommos: chardonnay, gewürztraiminer, varietats de negre i Glárima rosat.

Els postres, un petó amb nabius i un test 2.0 (que requereix ambientar la taula amb vapor de menta), acaben d'arrodonir l'enigma. Només quedarà el tast de gintònics, amb el consell del sommelier, que també destapa alguna altra sorpresa però tot, ja hem dit, sense aclaparar, sense que el participant se senti incòmode en cap moment.

L'espai on se celebra cada trobada (a 75 euros per cap) es decideix en funció del nombre de persones (mai més de 30); el menú, estudiat fins a l'últim detall, el decideix el xef basant-se, sobretot, en els productes de temporada; i la gent... "És una sorpresa per a tothom", diu el Marc. "El que més ens agrada és que nosaltres mateixos ens sorprenem: parelles joves, parelles no tan joves, grups d'amics i també gent gran. Sí, l'altre dia va venir una senyora de 85 anys, tota sola, i va seure en una taula de gent jove. S'ho va passar pipa!"