Judici al Suprem

Avui s'inicia al Tribunal Suprem el judici oral contra els líders polítics i dirigents d'associacions que van participar en l'organització d'un referèndum il·legal a Catalunya, i a la posterior declaració unilateral d'independència. A partir d'aquest moment, els únics arguments que poden i han d'influir en el desenllaç són els jurídics, per més que els partits als quals pertanyen els encausats, i també algunes defenses, pretenguin continuar acompanyant-los amb campanyes propagandístiques adreçades a qüestionar la imparcialitat del jutjador i, per extensió, la naturalesa democràtica del sistema polític espanyol. Els fets sobre els quals han intentat aconseguir aquest objectiu al llarg de la instrucció no són estrictament fets, sinó mitges veritats o directament falsedats utilitzades per establir un clima d'opinió favorable al seu programa.

Confondre la decisió de no extradir un inculpat per un tipus penal concret, segons han fet alguns tribunals europeus, no equival al fet que hagin dictat al seu favor cap sentència absolutòria, com pretenen afirmar els partits independentistes. I encara menys que s'hagin pronunciat sobre el caràcter suposadament democràtic de fets, com abolir una Constitució aprovada per una aclaparadora majoria en referèndum mitjançant la minsa votació d'un Parlament autonòmic, disposar urnes d'amagat comprades a la Xina, confeccionar un cens vulnerant el dret a la intimitat dels ciutadans, animar-los a participar en un acte prohibit pel Tribunal Constitucional, ordenar a la policia autonòmica que s'abstingui d'impedir-ho, i considerar que el recompte amb el qual va concloure aquesta galopada de disbarats va llançar el resultat incontestable que el poble de Catalunya volia la independència, declarant-la a continuació en l'escala del Parlament davant d'una espontània assemblea d'alcaldes alçant les vares de comandament.

La tasca que el Tribunal Suprem té al davant es resumeix a fixar aquests i altres fets recollits en la instrucció del sumari, determinar el tipus penal al qual s'ajusten i el grau de participació dels inculpats, i dictar la sentència en què es fixin unes penes que el mateix ordenament espanyol permet recórrer davant del Tribunal de Drets Humans a Estrasburg. Les forces independentistes, per la seva banda, han exigit la presència d'observadors internacionals, articulant entorn de la negativa una nova campanya dirigida a qüestionar la imparcialitat del Tribunal. En realitat, en fer aquesta sol·licitud els partits independentistes no pretenen ampliar, sinó reduir les garanties que ofereix el sistema democràtic espanyol. En qualsevol judici celebrat des de l'aprovació i el desenvolupament legal de la Constitució, no ja uns observadors portats de l'estranger amb pretensions d'imparcialitat, sinó cada ciutadà, independentment de si és partidari o no del programa de la secessió, està legitimat per seguir el desenvolupament de les sessions sense necessitat de cap autorització. Senzillament perquè les sessions judicials, incloses les celebrades al Tribunal Suprem, són públiques, igual que les sentències.

El president Joaquim Torra ha anunciat la seva intenció d'estar present al Suprem quan s'iniciïn les sessions. El president del Tribunal ha manifestat la seva voluntat de preveure per a Torra un lloc que es correspongui amb la dignitat del que és i representa, una autoritat i institució de l'Estat. Una altra cosa és que, si es compleix l'anunciat, Torra degui una explicació política urgent als ciutadans de Catalunya, que tenen dret a saber per què deixarà desateses les funcions per les quals va ser escollit, i si aquest absentisme injustificable es perllongarà mentre duri el judici.