Com s’analitza l’audiència en temps de ‘streaming’?
Davant l'absència de dades proporcionades pels serveis en línia, sorgeixen alternatives que donen pistes sobre els gustos dels espectadors
La indústria de la televisió viu una situació paradoxal arran de la crisi dels sistemes tradicionals de mesurament d'audiència, una moneda de canvi acceptada per tots encara que sempre fossin discutibles. D'una banda, els nous serveis de vídeo sota demanda (com Netflix i Amazon Prime Video) saben amb total exactitud què veuen els seus clients, però amaguen les xifres excepte quan els resulta convenient difondre-les. I, de l'altra, el consum, sobretot de ficció, es personalitza i es distancia de la programació regular de les cadenes. Però davant de l'absència de dades, comencen a sorgir alternatives i una de les més atractives és TVLytics, una eina que utilitza com a base la popular aplicació per a mòbils TV Prime.
Llançada el 2011, TV Prime ajuda els usuaris a fer un seguiment de les sèries que miren. Per exemple, avisa quan hi ha nous capítols d'un títol. Segons dades de la companyia, els països on l'app està més implantada són els Estats Units, el Brasil, França, Itàlia i Espanya, la qual cosa permet cobrir un ampli espectre sociocultural.
Explica Jeremy Reed, director de programació de TV Prime, que la creació de TVLytics va sorgir per rendibilitzar econòmicament l'aplicació. Com que la seu de la companyia és a Califòrnia i està en estret contacte amb la indústria audiovisual, crear una eina de dades era un pas lògic: "TVLytics ajuda a determinar com serà la despesa en contingut: on invertirà Netflix els seus diners, cap on va el mercat, i fins i tot quin actor es contractarà", explica.
TVLytics incorpora dades acumulades durant cinc anys sobre l'activitat d'un milió d'usuaris diaris i 12 milions de comptes registrats a TV Prime, relatius als capítols de 65.000 sèries de totes les cadenes i serveis de vídeo a demanda. Tot i que depèn de les dades que introdueix l'usuari sobre el seguiment que fan a cada sèrie, l'eina té clares fortaleses. Per exemple, informació sobre el dispositiu de visionat, comptar com a usuaris preferents els més allunyats del consum tradicional de televisió (els joves) i la possibilitat d'establir afinitats entre sèries.
"Podem dir qui l'està mirant, on l'està mirant i com l'està mirant", continua Reed. Per exemple, es permet filtrar les dades per països o perfils d'edat. Per a un usuari, això permet accedir a un sistema de recomanacions articulat sobre 12 factors diferents. Però per a un client de TVLytics, com per exemple l'agència de representació United Talent, permet configurar un projecte pensat per a un estudi de Hollywood, des del gènere fins als actors, o per renegociar el contracte amb un operador de vídeo a demanda que amagui les seves dades.
Cada setmana, TV Prime dona a conèixer el seu Binge Report (literalment, informe de maratons), un llistat de les sèries que els usuaris consumeixen més intensament. És en aquest informe setmanal on van aparèixer les primeres pistes de l'impacte internacional de La casa de papel i Élite, abans que Netflix les presentés com a grans èxits davant dels seus accionistes.
Jeremy Reed va accedir a compartir per a EL PAÍS algunes de les dades globals de totes dues sèries en la seva l'eina. S'hi aprecia l'enorme capacitat de fidelització de tots dos títols: dels usuaris que les van començar, van completar les primeres temporades un 93% (La casa de papel) i un 94% (Élite). L'ordinador va ser el dispositiu predilecte (42% i 39%, respectivament) per seguir-les. El missatge subversiu de La casa de papel s'aprecia en algunes de les sèries favorites dels seus seguidors, com El mecanismo (que retrata la corrupció al Brasil) o la nord-americana Manhunt (sobre el terrorista anarquista Unabomber). De fet, el Professor (Álvaro Morte) és el personatge preferit.
Per la seva banda, als fans d'Élite els agraden altres ficcions de Netflix sobre escoles privades, com Baby i Greenhouse Academy. La relació desigual de Guzmán (Miguel Bernardeau) i Nadia (Mina el Hammani) és un dels punts forts de la sèrie juvenil, ja que són els personatges masculí i femení predilectes. Si es fa una equivalència entre televisió i alta cuina, TVLytics potser no dona la recepta de l'èxit, però sí que ajuda a trobar quins són els millors ingredients.
Concepción Cascajosa és professora de Comunicació Audiovisual a la Universitat Carlos III de Madrid.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- Gèneres sèries
- Cadenes televisió
- Plataformas digitales
- Sèries TV
- Televisió IP
- Programa TV
- Grup comunicació
- Televisió
- Programació
- Empreses
- La Casa de Papel
- Internet
- Mitjans comunicació
- Economia
- Telecomunicacions
- Comunicació
- Comunicacions
- Élite Netflix
- Sèries espanyoles
- Antena 3
- Sèries suspens
- Netflix
- Audiència mitjans
- Atresmedia
- Difusió mitjans