La Fundació Gala-Dalí vol desemmascarar ‘La casa de papel’

Salvador Dalí i la seva parella Gala tenien fama d’estimar els diners d’una manera desmesurada. Tant, que André Bretón, el pare del surrealisme, va encunyar per al pintor el sobrenom d’Avida Dollars (assedegat de diners), alterant l’ordre de les lletres, per qualificar el seu interès desmesurat per la venda de les seves obres. Però Dalí no va pensar mai que, ara que es compleixen 30 anys de la seva mort, protagonitzaria el robatori més multimilionari de la història de la televisió, ja que el grup de vuit atracadors de la sèrie La casa de papel,que assalten la Fàbrica Nacional de Moneda per imprimir 2.400 milions d’euros durant 11 dies de reclusió, ho fan protegits per una màscara amb la fisonomia, el bigoti i el gest d’ulls sortints que caracteritzen el pintor surrealista. Aquesta màscara preocupa la Fundació Gala-Salvador Dalí, creada pel mateix pintor el 1983 amb l’objectiu de fomentar, protegir i defensar el seu llegat i la seva imatge. Per això, ha posat a treballar els seus serveis jurídics. “Estem en procés de regularitzar els usos del dret d’imatge de Salvador Dalí”, asseguren de manera lacònica des d’aquesta entitat.

La sèrie d’Álex Pina, produïda per Atresmedia en col·laboració amb Vancouver Media per a Antena 3, es va estrenar el maig del 2017 i va tenir una segona temporada. Després va ser adquirida per Netflix, que després d’editar-la (tallar la durada dels capítols i augmentar-ne el nombre) la va distribuir per tot el món i va aconseguir que fos la ficció de parla no anglesa més vista de la història de la plataforma, cosa que li va reportar premis internacionals com l’Emmy Internacional, en categoria drama, del 2018, i també convertir-se en una sèrie de culte en llocs insospitats del planeta. I segur que continuarà el 2019, després del nou cop de la banda que lluirà el vestit vermell d’una sola peça i la màscara en la tercera temporada que ja roda Netflix després d’adquirir la franquícia de la sèrie.

Però la Fundació Dalí vol controlar els ‘atracadors’ amb cara de dalís que arrasen en carnavals i festes de Halloween i que utilitzen jugadors de futbol famosos com Neymar per celebrar el seu aniversari a les xarxes socials, però també atracadors de veritat que assalten bancs a Santiago de Xile o Buenos Aires. Des de la Fundació de Figueres, malgrat que recorden que “té assignada la gestió en exclusiva per part de l’Estat espanyol dels drets immaterials derivats de l’obra i de la persona de Salvador Dalí,” remarquen que “no es tracta tan sols d’un tema econòmic”. Per això, prossegueixen, “qualsevol persona que vulgui exercir o explotar algun d’aquests drets ha de tenir l’autorització prèvia de la Fundació. I si la Fundació té coneixement que aquests drets s’han vulnerat, s’intenta reconduir la situació exigint que es regularitzin els usos no autoritzats”, sense voler afegir més detalls per no “condicionar els passos iniciats des dels serveis jurídics”. Que la sèrie estigui ara en mans de Netflix, reconeixen, “ho complica tot”.

“Vancouver va presentar un model de màscara i de vestit que a la direcció de ficció li va semblar bé”, asseguren des d’Atres Media que neguen que la Fundació els hagi fet cap requeriment i remeten a la productora després d’assegurar que “la màscara és un disseny que recorda Dalí, però un bigoti així el pot portar qualsevol, malgrat que Dalí l’hagi popularitzat”.

Des de Vancouver, per la seva part, expliquen que “com que la sèrie té una estètica del món del còmic es va plantejar que els atracadors portessin màscara i es van estudiar dues opcions: El Quixot, per la seva universalitat i la seva bogeria, i Dalí, que es va imposar perquè era un personatge més icònic i molts més modern. Va ser una decisió dels creadors amb el suport de l’equip d’art. Va ser llavors quan es va encarregar a un artesà que fes una caricatura ex profeso i es va plantejar si calia demanar permís, però el nostre equip jurídic va recomanar que no era necessari ja que es tractava d’això, d’una caricatura”.

Una cosa en la qual coincideixen portaveus de Netflix, després de remarcar “que no podem donar detalls de la nova temporada”, es limiten a assegurar que “la decisió d’utilitzar Dalí va ser dels creadors de la sèrie amb el suport del departament jurídic de la productora. És una màscara caricatura creada expressament per a la sèrie per la qual cosa no estem en contacte amb la Fundació”, insisteixen.

Fonts properes a la producció remarquen que l’èxit de la sèrie a tot el món té a veure amb el fet que “al final, parla de la victòria de David contra Goliat i això ha fet que en països com l’Aràbia Saudita, Turquia, França, Llatinoamèrica i l’Àfrica, la màscara s’hagi utilitzat com a icona per reivindicar drets socials i per a la lluita contra el sistema i el poder econòmic”. Aquestes mateixes fonts remarquen que “la sèrie ha permès que el pintor es conegui en punts del planeta que d’una altra manera seria molt complicat. Ha estat el millor màrqueting per donar a conèixer Dalí a tot el món”.

Caricatura o no, el cert és que durant la sèrie són diverses les vegades que s’al·ludeix directament al pintor. En el minut 12 del primer capítol, quan els atracadors van amb camió en direcció a la casa de la moneda per assaltar-la, és quan es veuen per primera vegada les màscares. En aquell moment un d’ells se la treu i pregunta: “Qui va triar la careta?, perquè no fa por, el que fa por són els zombis i els morts”. I un altre segueix: “Amb una arma a la mà t’asseguro que fa més por un boig, que un esquelet”. I s’insisteix: “Qui és el paio aquest del bigoti?”. “Dalí, un pintor espanyol molt bo,” respon un quart. “El que fa por de collons són els ninots de les criatures com Goofy, Pluto i el Mickey Mouse, perquè les armes i les criatures no s’ajunten mai”, remata l’anterior.