Oriol Junqueras: “La solució política per a Catalunya no pot ser unilateral”

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 1969), és un polític en una situació estranya: és avui el dirigent amb més pes en l’escena catalana, molt més que el ja borrós Carles Puigdemont i que el declinant Quim Torra. I al mateix temps, el que té menys marge de maniobra. Viu entre reixes, a la presó de Lledoners, prop de Montserrat. Moderníssima i de règim tolerant, però una presó, al cap i a la fi. D’aquí a pocs dies serà jutjat pel Tribunal Suprem per presumpta rebel·lió, en el judici al procés. La Fiscalia demana per a Junqueras 25 anys de reclusió. Només aquesta xifra ja el converteix en el líder clau del món independentista. I també la seva fe de pedra. En ell mateix, cosa que dissimula amb maneres d’aparença franciscana. I en la religió catòlica: una altra raresa, tenint en compte que Esquerra és el partit històric de la maçoneria.

Sembla un polític en transició amb la seva pròpia trajectòria, ja que comença a sumar diferents grisos sense deixar el blanc i el negre. Es manifesta en aquesta entrevista, per primera vegada d’una manera tan categòrica, contra la unilateralitat com a solució per a Catalunya, i a favor de la multilateralitat. Però evita l’autocrítica i nega una vegada i una altra haver actuat il·legalment. S’inclina (sense ordenar-ho als seus) per donar suport als Pressupostos de Pedro Sánchez, però li reclama més gestos. Reconeix el fracàs de l’aventura turbulenta de la tardor del 2017, tot i que continua defensant l’objectiu de la independència. Però es diu disposat a trobar “un altre mecanisme”.

Una mica més prim, amb els cabells com un recluta, sempre somrient darrere el vidre del locutori, no defuig cap pregunta, dúplica ni rèplica, perquè aquesta és una conversa infreqüent, sense guió previ, res a veure amb els freqüents qüestionaris. L’acompanya una estona el seu col·lega l’exconseller Raül Romeva, entre una bullícia lateral de polítics presos i advocats entregats.

Pregunta. Què farà ERC en la tramitació dels Pressupostos Generals de l’Estat?

Resposta. Volem ajudar tothom i amb tot, i espero que tothom vulgui ajudar. Però el Govern ha de saber que els drets democràtics ni es compren ni es venen.

P. Però donarà suport als Pressupostos, o almenys a la tramitació?

R. Depèn del que faci el Govern espanyol i de si entén el veritable sentit de la democràcia.

P. Creu que el Govern no entén la democràcia?

R. Amb això vull dir que no reprimeixi els drets, com el dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur.

P. Els que ha presentat el Govern són uns Pressupostos que poden beneficiar Catalunya i el conjunt d’Espanya. Això no ho posa a la balança?

R. Nosaltres hi serem per ajudar en tot allò que afavoreixi els interessos dels ciutadans. Esperem poder ajudar, i esperem que tothom vulgui ajudar.

P. Podem concloure, doncs, que no hi haurà esmena a la totalitat?

R. Sí, però això depèn del que faci el Govern.

P. Què pot fer el Govern perquè això no passi?

R. Pot engegar la taula de diàleg amb la Generalitat per buscar sortides polítiques a la qüestió catalana.

P. Si vostè fos un pensionista català, no el molestaria que perillés la pujada dels seus ingressos per manca de suport polític?

R. ERC continuarà sent el màxim defensor dels pensionistes. Qualsevol proposta que es vulgui fer en aquest sentit es pot fer dins o fora del marc pressupostari.

P. No hi ha marge fora dels Pressupostos.

R. Per això vam votar a favor del nou objectiu de dèficit, per facilitar-ho.

P. Veu possibilitats d’aprovar els Pressupostos catalans?

R. Dependrà de la voluntat dels qui s’asseuen a negociar amb nosaltres.

P. La responsabilitat sempre és dels altres, segons vostè. A Madrid, del Govern; i a Catalunya, on vostès governen, la responsabilitat és de l’oposició.

R. El que està passant a Catalunya, en el fons, és un reflex del que està passant a tot Europa, amb l’auge de l’extrema dreta. Nosaltres, els independentistes, som el seu primer objectiu, com ho demostra que exerceixi l’acció popular judicial contra nosaltres. Nosaltres sempre serem al costat dels qui vulguin defensar els valors democràtics i europeistes.

P. Si no hi ha Pressupostos Generals el més probable és que hi hagi eleccions. Se sentirien més còmodes amb un Govern central d’un altre signe, amb el suport eventualment de l’extrema dreta?

R. No ens hi sentiríem més còmodes perquè l’extrema dreta ens està perseguint als tribunals. Nosaltres som una garantia de defensa de la democràcia, i esperem que el Govern ens permeti continuar defensant-la.

P. L’exconsellera Dolors Bassa, també a la presó i del seu partit, ha demanat que no es deixi caure el Govern de Pedro Sánchez.

R. Ella té tota la meva comprensió, suport i afecte. No en tenim cap per als qui volen posar en risc la democràcia.

P. El preocupa la deriva de vegades violenta d’alguns sectors independentistes com els CDR?

R. El conjunt de l’independentisme català ha donat constants mostres de compromís amb el pacifisme. Estic segur que continuarà sent així. Fins ara qui ha actuat amb violència ha estat la Policia Nacional durant el referèndum de l’1 d’octubre.

P. I el fet que el president de la Generalitat animés els CDR a “pressionar”?

R. No acostumo a opinar sobre el que diuen els altres.

P. En qualsevol cas, els CDR també han donat mostres de comportament violent, com el dia que van voler entrar per la força al Parlament.

R. Ho reitero: el nostre compromís amb el pacifisme i la no-violència és ferm.

P. Pot solucionar-se la qüestió política catalana per la via unilateral, com van defensar la Generalitat i el seu partit?

R. Jo estic compromès amb la bilateralitat i amb la multilateralitat, amb un diàleg obert. Els grans problemes que afrontem, ambientals, polítics i també el de Catalunya, superen l’àmbit de decisió dels Estats. Cap gran conflicte és estrictament unilateral, les solucions han de ser de caràcter multilateral, també la de Catalunya. Nosaltres, a ERC, som uns federalistes europeus convençuts, i el projecte republicà s’ha d’integrar en un projecte federal europeu.

P. Llavors, descarta una solució unilateral per a Catalunya.

R. O és multilateral o no té solució.

P. Però la tardor del 2017 vostès van actuar unilateralment, és a dir, prescindint de l’Estat de dret, de la legislació vigent. Quan és que podem esperar del lideratge republicà una revisió política i una autocrítica de les polítiques unilaterals que han practicat i que eren contràries a la legalitat vigent?

R. No hem actuat mai contra la legalitat vigent, mai l’hem vulnerat. Estem convençuts que no s’ha vulnerat la legalitat vigent. Convocar un referèndum no és il·legal, va ser exclòs del Codi Penal de manera explícita. No hem comès cap delicte. I jo no soc un enemic d’Espanya. He dit moltes vegades que estimo Espanya, la seva gent i la llengua espanyola.

P. El 6 i 7 de setembre del 2017, amb l’aprovació de les anomenades lleis de desconnexió, van vulnerar com a mínim l’article 222 de l’Estatut, que reflecteix que són necessàries dues terceres parts per modificar-lo.

R. Nosaltres no estàvem modificant l’Estatut en aquell moment. I, per tant, no té sentit invocar l’article 222 en aquest moment.

P. A l’inrevés, vostès feien molt més que reformar-lo, l’eliminaven, canviaven l’status quo, imposaven una transició a la independència. Des del dret romà, qui no pot el poc no pot el molt.

R. La reforma del reglament que ho va permetre va ser impugnada, i després validada pel Tribunal Constitucional.

P. I quan el Tribunal Constitucional prohibeix obertament la celebració de l’anomenat referèndum, vostès continuen endavant. Tampoc van desobeir?

R. Els tribunals constitucionals occidentals, quan parlen, és sempre ex post, no ex ante. Validen o invaliden actuacions que ja s’han produït, i no prohibeixen els debats parlamentaris. El TC no podia prendre una decisió anterior a una cosa que no havia passat.

P. Després de la consulta, el 27 d’octubre, el Govern decideix proclamar la independència, amb vostè defensant aquesta línia. Es deixarien tornar a arrossegar cap a posicions unilaterals per la pressió del carrer?

R. En el marc en el qual ens trobàvem, després del referèndum, nosaltres vam decidir continuar treballant en la via de la negociació, però no vam trobar ningú a l’altra banda. Al Canadà, després d’un referèndum convocat unilateralment, el Tribunal Suprem el que va fer va ser vehicular la demanda, no castigar-la, perquè les qüestions polítiques es tracten políticament.

P. Però, per què tanta por de rectificar? Francesc Macià va renunciar a la independència, i Lluís Companys, al confederalisme, sense por que els titllessin de traïdors. I van reforçar el seu lideratge. Una vegada fracassada l’estratègia del 2017, per què no enfoquen les seves demandes d’una altra manera sense renunciar a les seves idees?

R. Si per fracassar entén estar tancat en una presó, doncs sí, hem fracassat, som a la presó.

P. No es tracta de renunciar a uns valors, sinó de canviar els mètodes. Per què no?

R. Nosaltres, a ERC, som coherents. Vam votar en contra de la Constitució del 78 i de l’Estatut del 2006. Si em diuen que el que cal fer és trobar un altre mecanisme, discutir quina és la majoria necessària i qüestions sobre les formes, se’n pot parlar. I malgrat ser a la presó, no deixem de defensar el principi. En la història, molts objectius polítics han topat amb obstacles, i no per això els seus impulsors han desistit. Nosaltres insistim en la via democràtica per aconseguir la independència. I ens empara la Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides.

P. De debò vostè vol ser líder de Catalunya?

R. Jo vull ajudar la gent en tot el que pugui.

P. De vegades un líder ha de contrariar la pulsió de la seva gent, com va fer el comunista Palmiro Togliatti el 1944 en la Svolta di Salerno, que va donar pas a un Govern d’unitat nacional. El van acusar de “monarquista”, però va construir un gran partit italià i europeu.

R. Suposo que ho haig d’entendre com un elogi a Togliatti.

P. A la capacitat de lideratge. També el democristià Helmut Kohl va saber discrepar de les seves bases quan es va produir l’accés a l’euro.

R. Tots aquests eren contextos diferents. En qualsevol cas, les institucions i les lleis no són eternes, es modifiquen per d’altres. Serà un plaer parlar-ne amb els demòcrates espanyols.

P. El seu partit forma part d’un Govern que cada setmana dona preocupants senyals de paràlisi, i no ha aprovat ni una sola llei al Parlament. El preocupa que l’independentisme, malgrat les circumstàncies en què es troba, no pugui donar senyals que és capaç de governar bé?

R. Tothom ha de tenir en compte la situació en què estem governant, amb gent a la presó i alguns diputats que no poden exercir. Dit això, considero que la feina que estem fent al Govern és molt positiva.

P. L’última enquesta de la Generalitat reflecteix malestar dels ciutadans, especialment amb el president Torra, que suspèn.

R. Doncs no sé si recomanar-li al president Torra que treballi per ser més ben valorat, tenint en compte que el dirigent que té més acceptació, que soc jo, és a la presó.

P. Com ho fa per continuar fent de pare de dos fills petits en la situació en què es troba?

R. Bé, cal tenir present que als meus fills, en els 15 mesos que he estat a la presó, els he vist una vintena de vegades, per un breu espai de temps en cada ocasió. En total no devem haver estat junts més de 30 hores. Ho intento pal·liar amb cartes i contes que els escric. I tenim sort de la bona gent que ens està ajudant.

P. Va calcular en algun moment que es veuria així?

R. Jo sempre vaig tenir present que l’aparell de l’Estat no podria resistir la temptació d’empresonar-nos si tenia aquesta oportunitat. I així ho va fer. Però la presó, en el nostre cas, forma part del testimoni dels valors democràtics que defensem. Ara toca defensar-los en aquestes circumstàncies, que són més difícils.