Bufar núvols de fum, enderrocar gegants de ciment

I no t’empasses molt CO2 quan surts a córrer per Barcelona?”.

“—I què vols que hi faci? Si ja hi visc envoltat!”.

La conversa sorgeix entre els amants del running, entre amics o ben enmig d’una xerrada entre companys de feina (també a les petites redaccions). La contaminació i, per extensió, el canvi climàtic ja són preocupacions de primer ordre entre els catalans. N’hi ha motius de sobres: segons el Tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya de 2017, l’últim presentat, les actuals més de 300 morts a causa d’aquest fenomen poden passar a ser 2.500 el 2050. El 2019 pot ser (“ha de ser”, segons els ecologistes) un any d’inflexió per començar a posar barreres als efectes de l’escalfament global a Catalunya. La Generalitat vol fer un pas endavant amb l’entrada en vigor de l’impost català sobre les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle a vehicles. Després que el Tribunal Constitucional aixequés la suspensió de la llei catalana del canvi climàtic, el Govern té previst començar a aplicar la taxa ja el primer trimestre d’aquest nou any.

Amb dels ingressos obtinguts pel futur impost, la Generalitat vol finançar la creació i el desenvolupament de dues entitats noves: el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural. El foment de les renovables, la descentralització de les xarxes, l’estalvi d’aigua i la conservació de la biodiversitat estaran entre els seus objectius. Moltes assignatures pendents on Barcelona tindrà molt a dir respecte a la mobilitat sostenible. Encara més després de ser escollida com la seu d’un centre europeu sobre mobilitat urbana, que es començarà a planejar aquest 2019. El projecte tindrà una vigència d’entre set i quinze anys i comptarà amb un pressupost de 1.600 milions. Una injecció de moral a una ciutat en la qual van morir 354 persones el 2017 a causa de la pol·lució, segons xifres del consistori.

Si Barcelona estarà pendent del cel, la Costa Brava ho estarà del ciment, potser el paisatge català més semblant al litoral mallorquí, on la muntanya entra dins el mar com les arrels ho fan a la terra. Poesia paisatgística sobre la qual sobrevolen projectes d’urbanitzacions i hotels de luxe. Sota la plataforma SOS Costa Brava, l’ecologisme ha pressionat i ha aconseguit que el Govern anunciés la revisió d’unes 200 urbanitzacions per frenar-ne el creixement gràcies a un futur nou pla director urbanístic. El pla inicial estarà llest aquest primer trimestre, tal com s’hi va comprometre el Govern, i comportarà com a mínim una moratòria de concessió de llicències de construcció fins a la seva aprovació final. El Departament de Territori i Sostenibilitat també estudiarà cada municipi per impedir que es pugui construir en zones “amb factors d’insostenibilitat”. No se sap encara quines seran ni que suposarà això finalment per a aquestes urbanitzacions denunciades per l’ecologisme, com la que es projecta a la cala d’Aiguafreda de Begur.

Del mar a la muntanya, el Govern té una altra patata calenta als Pirineus en forma d’os. És només un exemplar, però els seus atacs a la ramaderia han obert una guerra entre els pagesos afectats i la Generalitat, que haurà de decidir, tal com va anunciar a la primavera, si finalment expulsa l’os bruGoiat de les escarpades muntanyes. Els pagesos estan disposats a seguir amb les mobilitzacions contra la reintroducció de l’animal, però la Generalitat ja va avisar que un sol exemplar no posarà en perill una feina de 20 anys.