El Govern central refusa negociar la nova proposta de Torra

El Govern espanyol no negociarà amb la Generalitat els 21 punts que Quim Torra va lliurar a Pedro Sánchez el 20 de desembre i dels quals es va tenir coneixement el dia de Nadal per part del mateix mandatari català. No els considera. L'única base de negociació que la Moncloa preveu és el document subscrit pel Govern central i l'autonòmic i no per un text aliè al pacte, segons fonts governamentals. El document de Sánchez i Torra permet abordar qüestions polítiques, socials i econòmiques.

Res a dir sobre un document unilateral, aliè a les converses entre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Quim Torra, fora de l'acord aconseguit entre tots dos el 20 de desembre, plasmat en un document conjunt. Aquesta absència de comentaris als punts reivindicatius de Torra és en si mateixa una resposta política, assenyalen a l’Executiu.

La delicada i feble relació institucional entre la Generalitat i la Moncloa s'ha tornat a fer palesa. Després de la reunió del 20 de desembre, entre presidents, i en paral·lel entre membres del Govern central i autonòmic, i la celebració del Consell de Ministres del 21 de desembre, ha emergit la desconfiança que caracteritza la relació entre tots dos executius. Després de subscriure un document pactat, Torra va lliurar-ne a Sánchez un altre del qual no va informar. Al mateix temps, el Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre va aprovar mesures simbòliques per a Catalunya, com el canvi de nom de l'aeroport del Prat pel de Josep Tarradellas, que Torra va menysprear.

“El camí per començar a caminar el marca el document conjunt i no un altre del qual el Govern es declara aliè”, van assenyalar a EL PAÍS fonts governamentals. D'aquests 21 punts la Generalitat només ha volgut ressaltar la creació d'una "comissió internacional que intervingui entre els governs de Catalunya i d’Espanya" i la "desfranquització d’Espanya, l'aïllament del feixisme i la ultradreta". Finalment afegeix, "la regeneració democràtica i l'ètica política com a fonaments en els quals basar la discussió política". Ni d'aquests ni de tots els punts restants vol donar-se per assabentat el Govern de Pedro Sánchez, que només exhibeix el curt i controvertit text acordat el 20 de desembre. En el mateix text no se cita la Constitució expressament i s'al·ludeix al “conflicte polític” existent a Catalunya. Sí que s'invoca el compliment de “l'ordenament jurídic” i per al Govern és suficient perquè hi entra la Constitució i totes les lleis. Les lleis es canvien amb lleis, per la qual cosa tot és interpretable dins del “diàleg efectiu” que tots dos van acordar. El límit per al Govern és en la unitat territorial, per la qual cosa no és estrany que en el text conjunt es reconeguin les diferències sobre “l'origen, la naturalesa i les vies de resolució”.

Encara que la lupa es va posar en les al·lusions i omissions sobre sobirania nacional hi ha molts altres temes sobre els quals es pot parlar, reconeixen al Govern. En el text pactat s'apunta a la creació d'espais de diàleg per atendre les necessitats de la ciutadania de Catalunya.

Com a precedent que hi ha matèries, sobretot socioeconòmiques, de les quals el Govern central pot parlar hi ha el document amb 23 peticions de l'expresident Artur Mas a l'expresident Mariano Rajoy el 2014, que van augmentar a 46 el 2016. Carles Puigdemont les va lliurar a Rajoy però mai es van abordar, ja que no es va passar de l'exigència d'un referèndum d'autodeterminació.