El secessionisme es divideix davant la renúncia a la via unilateral

El comunicat conjunt que Govern central i Generalitat van emetre després de la reunió del dijous al Palau de Pedralbes conté una frase en la qual ambdues Administracions aposten “per un diàleg efectiu que vehiculi una proposta que compti amb un ampli suport a la societat catalana”. Es tracta d'un redactat amb calculada ambigüitat, segons les fonts consultades, per satisfer les dues parts i que va servir per escenificar la promesa de diàleg institucional, però que també s'interpreta de forma diferent pels uns i els altres.

Junts per Catalunya i ERC, els dos grups parlamentaris que donen suport al Govern que Quim Torra, van discrepar aquest divendres quan EL PAÍS els va preguntar si estan disposats a abandonar la via unilateral de manera definitiva com a conseqüència del citat diàleg. Elsa Artadi (Junts per Catalunya), consellera de Presidència, va assegurar: “La nostra prioritat és el diàleg”. No obstant això, va afegir: “Sempre vam dir i seguirem dient que no descartem cap mecanisme, sempre que sigui democràtic i no violent. Ahir [pel dijous] tots parlem de diàleg i seguirem parlant. Però no han de ser només discursos”.

Artadi, per tant, no descarta altres vies. Al seu torn, el vicepresident Pere Aragonès (ERC) va declarar que “la via prioritària és la negociació”, però en ser preguntat què passaria si això no és suficient per aconseguir la independència, va respondre: “Insistirem en el diàleg, construir ponts i teixir complicitats”. En plata: Junts per Catalunya demana diàleg i, si es trenca, no descarta altres alternatives; ERC reclama diàleg i, si no funciona, insistir per aquest camí.

Les respostes reflecteixen les dues sensibilitats de l'independentisme que governa Catalunya, encara que aquestes diferències gairebé mai afloren en públic. ERC, que va ser el partit que va impulsar  decididament fa un any a Carles Puigdemont a seguir endavant amb la declaració d'independència i no convocar eleccions, es mostra ara més favorable a “eixamplar la base social” de l'independentisme, en lloc d'apostar per la unilateralitat. Junts per Catalunya abandera ara postulats més radicals, en ocasions propers a la CUP, encara que en aquest grup parlamentari també existeixen sensibilitats polítiques diverses entre el PDeCAT i els partidaris de Puigdemont.

Nou Estatut

El Govern central considera que no hi ha possibilitat de referèndum: la proposta que pot ser recolzada per la majoria dels catalans és un nou Estatut d'autonomia. Així ho ha explicat Pedro Sánchez des que va arribar a la Moncloa en el mes de juny. L'última vegada que va insistir en aquesta idea va ser el passat dia 12 en el Congrés, durant el debat monogràfic en el qual el president va exposar la seva proposta política per desbloquejar la situació catalana.

El secessionisme rebutja l'opció d'un nou Estatut, ho considera “una pantalla passada” i insisteix que aquesta via ja va fracassar amb la sentència del Constitucional del 2010, que va retallar el text votat pels catalans. Els dos partits del Govern, en canvi, sostenen que la proposta política transversal per sortir del bloqueig polític actual és un referèndum per “exercir el dret d'autodeterminació” que, segons les seves estimacions, recolza el 80% de la població catalana. I recorden que també va ser l'opció que va defensar el PSC fins al juliol del 2015: la consulta legal i acordada sobre el futur polític de Catalunya.

La Moncloa considera que no existeix tal dret a l'autodeterminació. Sánchez ha repetit també, l'última vegada el passat dia 12, que no autoritzarà aquest referèndum. L'Executiu entén que el respecte a la “seguretat jurídica” que figura en el comunicat amb el Govern implica un compromís “inequívoc” de la Generalitat, encara que fonts de l'Executiu reconeixen que es podria haver estat més explícit si s'hagués inclòs una referència expressa a la Constitució, que la Generalitat va demanar no incloure.

Si d'aquí a uns mesos es constatés el fracàs del diàleg polític promès, l'independentisme podria tornar a optar per la via unilateral que va practicar l'any passat amb les conseqüències polítiques i judicials ja conegudes: l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre i la declaració unilateral d'independència i un procés que va portar als seus impulsors a la presó o a fugir de la justícia. És un escenari no descartable com a resposta a una hipotètica condemna dura dels polítics presos.