De plaça Catalunya a l’aeroport: Una catifa humana dorment, un mini-CDR i un avió perdut

El repte comença a un quart de nou del matí. És intentar arribar a l'aeroport de Barcelona amb l'Aerobús, que s'agafa a la plaça Catalunya, en el moment àlgid en què els CDR tallen carreteres arreu de Catalunya. L'aspecte de la parada no és el mateix que el d'un dia habitual. Els venedors de bitllets expliquen que han notat un descens de passatgers. 

L'Aerobús és un dels mitjans més populars per arribar a l'aeroport del Prat (durant el viatge ha saltat l'última hora que a partir d'ara es dirà Josep Tarradellas). Coneixem l'Alan Herrera, que té un vol a Madrid a les 9.12, on torna després de passar uns dies a Barcelona amb la seva nòvia. Falten menys de 50 minuts. Va molt just de temps. "M'havien avisat que sortís aviat, però me n'he oblidat", diu sobre les protestes dels CDR. És un mal dia per despistar-se i té por de perdre l'avió. Diu que ha d'agafar-lo perquè aquesta tarda treballa.

El trajecte normalment passa per la ronda Universitat. Però el conductor rep un avís abans de sortir. Li recomanen passar per passeig de Gràcia. Just quan l'enfilem ens trobem amb un grup de manifestants, però no ens barren el pas.

Fins a la plaça Espanya, tot bé.

Parlem amb la Hyeonah Yoo. És de Corea del Sud però està estudiant a Barcelona. Passarà el cap de setmana a Lisboa. El seu vol no surt fins d'aquí a quatre hores. Ha estat previsora. Sobre les protestes, opina que una Catalunya independent no és un projecte "factible".

Trànsit molt fluid a la C-31, amb menys cotxes que un dia qualsevol. Ho confirma el conductor.

Arribem a la terminal 1. Només ha passat mitja hora, el temps esperat. Cap sorpresa. Tan bon punt s'obre la porta, l'Alan surt corrents. Té poc més de deu minuts per agafar l'avió. Ens donem el telèfon perquè ens expliqui el desenllaç de la seva aventura.

Cap CDR a la vista.

El balanç del dia al punt d'informació d'Aena és el següent: Activitat a aquesta hora com un dia normal, amb la diferència que molta gent, fins i tots amb vols a la tarda, han vingut a passar la nit a l'aeroport. L'accés per carretera és obert. Tampoc cap missatge nou al grup de Telegram creat pels CDR amb l'objectiu de tallar els accessos als aeroports.

L'aeroport s'ha convertit avui en el dormitori de molts.

Però a aquesta hora la majoria ja estan desperts. És el cas d'un grup d'estudiants equatorians que tornen a casa per Nadal. Han arribat en taxi a l'aeroport a dos quarts de tres de la matinada i han dormit aquí. Expliquen que els guàrdies de seguretat els han despertat a les quatre. "El terra era una catifa de persones dormint", explica la Romina. Se sorprenen que al matí es pugui arribar amb facilitat a l'aeroport però no es podien arriscar a no arribar a casa per les festes i a perdre un vol car.

L'obertura del taulell de facturació o passar pel control de seguretat són moments molt esperats pels que han passat la nit en blanc (o gairebé) a l'aeroport.

Alguns han optat per dormir en un hotel. El director de vendes de l'hotel més proper a l'aeroport, Tryp Barcelona Airport, explica que fa dies que tenien totes les habitacions reservades i que la preocupació de molts dels clients era si podrien arribar caminant a l'aeroport. I no és possible.

De tornada a l'Aerobús. Sembla que la sorpresa en positiu a l'aeroport és avui per als de les arribades. La C-31 va pràcticament buida.

Però, de cop, quedem aturats sota un pont.

Dura poc, només eren cinc manifestants.

Arribem a la plaça Catalunya en poc més de mitja hora. Rebem un missatge de l'Alan. No ha pogut agafar l'avió. Ha hagut de comprar un altre bitllet. Tot i així, no ha sigut per les manifestacions dels CDR, sinó perquè anava tard