El Govern espanyol enviarà la policia a Catalunya si Torra no garanteix la seguretat pública

El Govern espanyol ha decidit traslladar a la Generalitat, de forma dura, la seva inquietud pel "desistiment de funcions" dels Mossos el cap de setmana passat. L'Executiu ha enviat diverses cartes, una de la vicepresidenta, una altra del ministre de l'Interior i una altra del de Foment, per exigir a la Generalitat que expliqui què va passar.

Más información

Consulta la carta de la vicepresidenta

Consulta la carta del ministre de l'Interior

Consulta la carta del ministre de Foment

Allau de crítiques contra Torra per apostar per la via eslovena per aconseguir la independència

El Govern espanyol apuja el to: actuarà perquè no es repeteixi la inacció davant del tall de carreteres

L'Executiu central avisa el Govern català, a través d'una missiva del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que si la Generalitat no garanteix la seguretat, ho farà el Govern central. El ministre recorda que la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, en l'article 38.2, "preveu els supòsits d'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat quan ho considerin oportú les autoritats estatals". El Govern espanyol exigeix que els Mossos exerceixin "les funcions que legalment els corresponen". "En cas contrari", assenyala el ministre, "s'ordenarà la intervenció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat quan calgui i en termes de proporcionalitat i necessitat". L'Executiu ho diu molt clar: si els Mossos no garanteixen la seguretat, ho faran les forces policials de l'Estat. En cas que es dugui a terme, això no suposaria que el Govern central assumís el comandament de la policia catalana, sinó que els agents de l'Estat desplaçats a Catalunya intervindrien en els casos en què no ho fessin els Mossos. 

Segons el Govern central, no es tracta d'una fase prèvia per aplicar l'article 155 de la Constitució, però sí d'un avís formal i molt clar per veure quina resposta obté de la Generalitat. Si no és satisfactòria, l'Executiu de Sánchez estudia adoptar altres mesures més rigoroses per garantir la seguretat a Catalunya i, sobretot, aconseguir que el Consell de Ministres del dia 21 a Barcelona no es converteixi en una emboscada. "Em dirigeixo a tu per traslladar-te la nostra inquietud", escriu la vicepresidenta, Carmen Calvo, a Pere Aragonès, el seu homòleg a la Generalitat. "Aparentment ha existit un desistiment de les funcions que té atribuïdes aquest Govern, amb conseqüències per a la seguretat pública", continua.

"Et sol·licitem que ens aclareixis què ha passat, especialment respecte a l'actuació dels Mossos en els aldarulls que es van produir en alguns peatges", afegeix. Calvo es refereix als incidents viscuts aquest cap de setmana a diverses autopistes de Catalunya quan els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR) van tallar diverses carreteres i van aixecar alguns peatges en plena operació retorn del pont de la Constitució. "És la nostra obligació avaluar els possibles incompliments de l'ordenament jurídic que s'hagin produït", remata Calvo en un to clarament amenaçador.

La vicepresidenta havia demanat aquest dilluns al matí al president de la Generalitat, Quim Torra, que no s'inhibís "quan tinguin lloc situacions que provoquen intranquil·litat en la ciutadania" perquè "la seva principal obligació a Catalunya, com a autoritat de l'Estat (...), és el manteniment de la seguretat i la convivència". També ha qualificat d'"irresponsable i inacceptable" l'actuació del president per les seves declaracions sobre la via eslovena com a camí possible cap a la independència de Catalunya, una via que va finalitzar en un conflicte armat amb Iugoslàvia.

La tensió arriba en un moment clau, dos dies abans d'un debat monogràfic al Congrés sobre Catalunya en el qual Sánchez es veurà obligat a endurir la seva posició, i 10 abans que el Consell de Ministres es traslladi a Barcelona el dia 21, una cita que s'està complicant cada dia més. La possibilitat que una ruptura definitiva amb els independentistes porti a un avançament electoral augmenta la gravetat d'aquesta nova escalada.

Dins de l'independentisme hi ha molta divisió sobre l'estratègia a seguir i ERC ha deixat molt clar que no comparteix la idea de la via eslovena i aposta per l'anomenada via escocesa, això és, la d'un referèndum pactat. El Govern central té un contacte molt més fluït amb ERC, però és Torra qui presideix la Generalitat i Carles Puigdemont, el seu mentor, el que pot influir directament sobre els vuit diputats del PDeCAT que han de prendre la decisió abans de gener de presentar o no una esmena a la totalitat dels Pressupostos, que acabaria amb els comptes en menys de tres setmanes i obriria la porta a la fi de la legislatura. Si no es recondueix la tensió entre el Govern central i la Generalitat, aquesta sortida sembla cada vegada menys inevitable.