El ‘boom’ de l’anglès a l’escola omple les aules de docents que no dominen l’idioma

El creixement de la xarxa de centres bilingües públics i concertats a Espanya és imparable. Dels 240.154 alumnes matriculats en aquests programes en el curs 2010-2011 en les diferents autonomies (excepte Catalunya, que no ofereix dades), es va passar a 1,1 milions en el 2016-2017, un augment del 360%, segons l'anàlisi d'EL PAÍS amb les dades publicades pel Ministeri d'Educació. Els experts denuncien la falta d'anàlisi i dades objectives sobre els efectes en l'aprenentatge dels alumnes i acusen les regions d'utilitzar els estudiants com a banc de proves per complir les seves promeses electorals. El 95% dels alumnes espanyols a la xarxa bilingüe ha escollit l'anglès com a llengua d'ensenyament.

"Les famílies sovint prenen decisions desinformades i trien aquests centres perquè socialment tenen prestigi. Es creen unes expectatives d'aprenentatge que no són realistes i hi ha tants models com autonomies", apunta Rubén Chacón, professor de Filologia Anglesa a la UNED i coordinador del congrés Biuned, que es va fer la setmana passada per revisar els sistemes bilingües amb la participació de més de 100 experts nacionals i internacionals. "El bilingüisme ja no marxarà i el professorat està abocat a adaptar-s'hi i formar-se per tirar endavant", afegeix. 

Les diferències entre comunitats són notables. Una d'elles és el nivell que s'exigeix als docents per fer classe en la bilingüe. Autonomies com Astúries –que va al capdavant amb el 52,3% dels alumnes de primària matriculats en anglès i el 33,7% en secundària– o Andalusia –que ocupa la novena posició, amb un 30,5%, en primària i la tercera en secundària, amb un 28,6%– exigeixen un nivell intermedi (B2). D'altres, com Madrid –quarta a primària, amb un 43,8% d'alumnes, i en secundària, amb un 27,6%– demanen un nivell avançat (C1).

"A Andalusia, el programa va arrencar el 2004 i el creixement no ha estat moderat. No hi ha prou professors capacitats per parlar bé", assenyala Christian Abello, professor de Filologia Anglesa de la Universitat de Sevilla que ha coordinat més de 10 investigacions sobre bilingüisme. Durant els primers anys, la Junta va permetre a alguns docents fer classe en aquests programes amb un B1 (nivell intermedi baix), afirma José Antonio Romero, coordinador del programa bilingüe de l'institut públic Miguel Servet de Sevilla. "Vam començar sense tenir els professors preparats i la formació en CLIL –la metodologia europea per aprendre un nou idioma a través d'altres assignatures com les matemàtiques– és voluntària. La Junta no supervisa el progrés dels docents", afegeix Romero.

A més, hi ha un altre punt que genera molta polèmica. A la Comunitat de Madrid –on el programa també va arrencar el 2004– els alumnes de secundària s'examinen abans d'accedir als instituts i en funció del seu nivell d'anglès se'ls divideix en dos grups: Programa, on van els que treuen més mals resultats i només fan una assignatura en anglès, i Secció, que reuneix els més avançats i reben, almenys, el 33% de les hores lectives en la llengua estrangera. 

La Sandra, que no dona el seu nom real, té 34 anys i és professora interina de Geografia i Història en un institut del barri madrileny de Vicálvaro, de classe obrera. Ha decidit que no s'habilitarà per fer classe en anglès perquè és una "aberració". "En la meva assignatura hi ha molt pensament abstracte i em sembla una traïció als alumnes, i és que ja els costa en castellà", explica. El fet de no fer classe en anglès té conseqüències: aquest curs només li han trucat per impartir mitja jornada. Té dues filles i guanya uns mil euros al mes. Critica que els centres bilingües disposin de més recursos, com per exemple el programa Global Classrooms, un simulacre dels debats de l'ONU en el qual els estudiants defensen els seus punts de vista i competeixen amb altres centres. "Aprenen molt i els no bilingües es queden fora", lamenta.

"Els centres estan en una mena de cursa i això arrossega el professorat, que en molts casos té estrès. És un experiment social", apunta Isabel Galvín, responsable d'Educació de CCOO de Madrid. De les 365 consultes registrades en el servei d'assessoria laboral del sindicat aquest trimestre, 185 (prop del 50%) corresponen a temes d'ensenyament bilingüe a la Comunitat de Madrid. "Un problema habitual és el dels interins que ocupen la plaça dels funcionaris que no tenen l'habilitació", assegura. L'Ana, de 50 anys, que no vol donar el seu nom real, feia 12 anys que era en un institut com a professora de dibuix tècnic i fa tres anys la van traslladar perquè el centre es va fer bilingüe. "No aconsegueixo treure'm el C1, veig molt difícil habilitar-me", assenyala. Cada curs li assignen un centre diferent. Una altra de les queixes del professorat és la tutoria, una trobada en què els alumnes expliquen els seus problemes acadèmics i personals, que els professors també han de fer en anglès. 

Hi ha docents que sí que se senten còmodes amb l'anglès. El Javier, professor interí de Biologia i Geologia que va viure un any als Estats Units, creu que el problema és el plantejament. "Aquest model segrega els alumnes en funció de les seves possibilitats econòmiques; els que poden pagar classes de suport van bé i els que no van empitjorant en els resultats". Critica que les famílies creuen que aquests centres donen molt de prestigi, però ignoren que són poc funcionals. "Moltes vegades, els alumnes acaben memoritzant. Entendre matèries tan complexes en anglès és un esforç doble".

En l'informe Magnitud de la segregación escolar por nivel socioeconómico, en el qual dos investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona fan una comparativa d'Espanya i la resta de països de la Unió Europea, indiquen que "els centres bilingües estan generant processos de selecció" en els quals es trien els estudiants "amb més recursos", i es deixen fora "els qui tenen més dificultats". Amb una gran disparitat entre regions: Balears o Galícia presenten una baixa segregació –entre Suècia i Finlàndia, els països amb la taxa més baixa–, mentre que a Madrid és "altíssima" –entre Hongria i Romania, els dos països amb la taxa més elevada de la UE–. L'anàlisi no estudia únicament la bilingüe, sinó el sistema educatiu en general.

"Els alumnes de la bilingüe obtenen més mals resultats en l'assignatura de coneixement del medi, un 10% menys que els de la no bilingüe", indica Antonio Cabrales, investigador de l'University College London i coautor de l'informe Evaluating a bilingual education program in Spain (2017), en el qual van analitzar els resultats de les dues primeres promocions d'alumnes de la bilingüe madrilenya després de finalitzar 4t d'ESO el 2010. Aquests resultats s'associen amb els nens de famílies amb nivells de formació inferiors i professions menys qualificades, informa l'expert. "Hi ha un excés de contingut en les assignatures i a això s'hi suma l'anglès, cal prescindir d'alguna cosa i aquesta decisió no s'ha pres", opina Cabrales, en va fer l'estudi amb altres experts de la Carlos III i l'Autònoma de Madrid. Alguns detractors d'aquest informe assenyalen que té algunes limitacions, com que els exàmens per mesurar el coneixement dels alumnes es van fer en castellà, quan aquests estudiants dominen el vocabulari de l'assignatura en anglès. 

Más información

El Govern espanyol busca corregir que un màster català costi el triple que en altres comunitats

L’àrab aterra com a optativa a l’institut

En un informe presentat per la Comunitat de Madrid el juny del 2018, s'apuntava que la taxa de repetidors és superior als centres no bilingües, un 4,5% en primària i un 12,5% a l'ESO, respecte al 3,8% i el 9% en els bilingües. Dels 36 milions que el Govern madrileny va destinar a la xarxa bilingüe el 2016-2017, el 5% es va destinar a formació del professorat i el 69%, la partida més àmplia, als auxiliars de conversa –universitaris de països anglosaxons que acompanyen una hora a la setmana cada docent a l'aula–. Aquest mateix document assenyala que els alumnes de la bilingüe obtenen més bons resultats en anglès: el 86,5% dels alumnes de 4t d'ESO de Secció (el grup de més nivell) tenen un B2, mentre que el 77% dels de Programa tenen un nivell bàsic (A1), segons una anàlisi del British Council. 

Astúries, la comunitat amb la taxa més elevada d'alumnes matriculats en bilingüe en secundària, no divideix els alumnes, sinó que té un programa "inclusiu". Allà, els professors poden fer classe amb un nivell intermedi (B2). Suposa això un problema per als alumnes? "El nostre objectiu no és que el parlin com la seva llengua materna, sinó que el dominin. La figura del professor ha canviat; ja no només és un expert en el seu camp, ha de dominar la tecnologia i els idiomes", assegura Francisco Laviana, director d'ordenació acadèmica del Govern d'Astúries. "És una oportunitat laboral per als docents i una tendència imparable".