Científics xinesos asseguren que han creat els primers nadons modificats genèticament

Un científic xinès, He Jiankui, i el seu equip afirmen que han creat els primers nadons modificats genèticament. Les nenes, la Lulu i la Nana, nascudes fa “unes setmanes”, es troben en perfecte estat de salut, assegura el genetista He Jiankui, que va utilitzar la tècnica d'edició de gens coneguda com a CRISPR per mutar un gen i fer que les petites siguin resistents contra el virus que causa la sida.

La polèmica afirmació de He, investigador de la SUSTech (Southern University of Science and Technology of China) a Shenzhen, no s'ha pogut contrastar. La investigació no s'ha publicat en cap revista científica especialitzada, on s'hauria d'haver sotmès a l'anàlisi d'altres experts. La Universitat establirà un comitè independent per investigar aquest incident i donarà a conèixer els resultats al públic, assenyala el comunicat.

En un vídeo penjat a YouTube, un somrient He explica des d'un laboratori que “dues encantadores petites bessones xineses, la Lulu i la Nana, han nascut fa unes setmanes i es troben en excel·lent estat de salut, per a alegria de la seva mare, la Grace, i del seu pare, el Mark”. El pare, precisa He, és portador del virus d'immunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, i sempre havia pensat que no es podria plantejar tenir fills.

Segons explica l'expert, que es troba aquesta setmana a Hong Kong per participar en unes jornades sobre l'ètica de la manipulació genètica, les nenes van ser concebudes mitjançant inseminació artificial. Després de la fecundació, l'equip científic va injectar reactius CRISPR a l'embrió per inactivar el gen CCR5. L'objectiu era modificar el gen que el virus utilitza com a porta per introduir-se en el sistema immunològic humà.

Segons declara a AP, els pares de la Lulu i la Nana no són els únics que s'han sotmès a les seves proves. Sis parelles més, en què l'home és seropositiu, també han acceptat el programa, la qual cosa obre la possibilitat que les dues nenes no siguin les úniques modificades genèticament.

El genetista, format als Estats Units i retornat a la Xina com a part d'un programa per atreure els talents educats a l'exterior, assegura que és conscient de la polèmica que generarà la seva iniciativa. Però, assegura, no li sembla que plantegi problemes ètics. L'única cosa que ha fet, diu, és “obrir una igualtat d'oportunitats per tenir famílies sanes”.

He recorda les crítiques que van ploure entorn del naixement de Louise Brown, la primera nena concebuda mitjançant fertilització in vitro (FIV). La seva tècnica, sosté, és “un altre avanç de la FIV” que només s'aplicarà a un nombre reduït de famílies afectades per una malaltia. “No es tracta de crear nadons de disseny, només un nen sa”, assegura. No busca “millorar la intel·ligència, canviar el color dels ulls, l'aparença ni res similar. No es tracta d'això”. Segons He, el seu mètode “pot ser l'única manera de guarir alguna malaltia”. “Entenc que el meu treball sigui controvertit, però crec que les famílies necessiten aquesta tecnologia, i estic disposat a acceptar les crítiques”, assenyala He, que destaca que ell mateix és pare de dues filles.

I les crítiques ja han començat a ploure. La prova hauria estat impossible sota la legislació nord-americana i il·legal sota les normes europees. Però a la Xina les regulacions no són tan estrictes. Aquest país ja va ser el primer a modificar gens d'embrions humans (no viables) i de micos amb CRISPR. Una directiva ministerial del 2003 prohibeix la implantació per a embaràs d'embrions humans modificats genèticament, però és només una directiva, no una llei, i el comitè d'ètica de la universitat va aprovar l'experiment de Jiankui.

El professor Julian Savulescu, director del Centre Uehiro d'Ètica Pràctica de la Universitat d'Oxford, assegura a l'agència Science Media Centre que, “si és cert, aquest experiment és monstruós”. “Els embrions estaven sans, sense malalties conegudes. L'edició genètica en si mateixa és experimental i encara està associada amb mutacions no buscades, capaces de causar problemes genètics en etapes primerenques i més tardanes de la vida, inclòs el desenvolupament de càncer”. L'expert també recorda que ja hi ha maneres molt més efectives de prevenir la sida, inclòs el sexe amb protecció, i fins i tot si es contreu la síndrome, avui dia existeixen tractaments efectius. “Aquest experiment exposa nens normals i sans a riscos de l'edició genètica a canvi de cap benefici necessari real”.

Els científics xinesos també han arremès contra l'experiment de He. En un comunicat signat per 122 experts, es reclama una investigació sobre l'assumpte, que qualifiquen de "bogeria". "Aquesta tecnologia es podria haver provat des de fa molt de temps, però els biòlegs no ho fan ni ho volen fer per la incertesa de provocar mutacions no buscades, altres greus riscos i problemes ètics", sostenen. La prova, segons aquests experts, "representa un cop dur a la reputació mundial i el desenvolupament de la recerca biomèdica a la Xina. També és extremadament injusta contra la immensa majoria d'acadèmics xinesos que s'esforcen en les seves investigacions científiques i en la innovació, i respecten les línies ètiques".