Jutges i fiscals van acordar no investigar per terrorisme l’home que volia atemptar contra Sánchez

Els Mossos d'Esquadra van detenir Manuel Murillo Sánchez el 19 de setembre i el van posar a la disposició del jutge de guàrdia de Terrassa (Vallès Occidental), la localitat on va ser arrestat. Per la naturalesa dels fets i la rellevància pública que podia assumir el cas, tant el jutge com la fiscal que hi havia de guàrdia van decidir contactar amb els seus homòlegs a l'Audiència Nacional per consultar si havien de transferir-lo allà per terrorisme. Després de diverses converses telefòniques van acordar, sense que hi hagués discrepàncies jurídiques, que no hi havia prou indicis i que la causa es continués tramitant a Terrassa, segons han explicat fonts judicials a EL PAÍS.

Manuel Murillo, vigilant de seguretat de 63 anys, va ser detingut després d'explicitar en un grup de WhatsApp la seva intenció de matar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, amb qui estava furiós per la seva intenció d'exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Una militant del partit ultradretà Vox que formava part d'aquest grup va denunciar els fets a la policia, que va detenir Murillo al carrer. En l'escorcoll de casa seva, els agents van trobar una gran quantitat d'armament, incloent-hi armes de guerra.

La fiscal de Terrassa es va posar en contacte telefònic amb la fiscal de l'Audiència Nacional Susana Landeras. Durant uns minuts van comentar l'atestat sobre Murillo aportat pels Mossos. Després d'intercanviar opinions, van concloure de mutu acord que no hi havia prou elements per parlar de terrorisme i que, per tant, l'Audiència Nacional no era competent per indagar els fets, expliquen fonts del ministeri públic. "Aquest home havia expressat el seu desig d'atemptar, però no tenia un pla per fer-ho", sintetitzen les mateixes fonts.

El titular del jutjat d'instrucció número 4 de Terrassa, que en aquell moment estava de guàrdia, també va fer gestions amb un homòleg a l'Audiència Nacional. Segons una de les fonts consultades, va contactar –també per telèfon– amb el jutjat central d'instrucció número 4, del qual és titular Fernando Andreu. Ni la policia ni el Ministeri de l'Interior van ser informats de l'episodi, segons fonts policials.

Dijous, després que el diari digital Público destapés les intencions de Murillo, la Fiscalia va assenyalar que no havia "emès cap dictamen" sobre el detingut, "atès que no se li ha donat trasllat de cap atestat ni procediment per pronunciar-se sobre això".

Després d'escoltar-lo en declaració, la Fiscalia va demanar l'ingrés a la presó provisional del presumpte franctirador, especialment pel fet que tenia un nombrós arsenal a casa. Està investigat, de fet, per conspiració per atemptar contra autoritat, amenaces greus, tinència il·lícita d'armes i delicte d'odi. El jutge –diferent del que estava de guàrdia– va acordar la mesura i des de llavors Murillo és a la presó de Brians (Baix Llobregat).

Certs sectors de l'independentisme a Catalunya s'han mostrat crítics amb el fet que el suposat atemptat contra la vida de Pedro Sánchez no s'investigui com un delicte de terrorisme. Sobretot quan altres fets, al seu parer de molta menys rellevància, com les activitats dels anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR), han estat investigats per l'Audiència Nacional. El líder de Podem, Pablo Iglesias, també ha criticat l'actuació del tribunal. "Sembla que l'Audiència Nacional es desentén del franctirador que volia matar el president perquè no és terrorisme. Per contra, els titellaires de l'Alka-ETA, tuiters i rapers sí que van ser jutjats i alguns jutjats i encadenats per l'Audiència Nacional", va assenyalar en un missatge a Twitter.