El Govern prepara una pujada en la tarifa dels menjadors escolars

El Departament d’Ensenyament ha decidit obrir un dels melons que fins ara han estat intocables en el sector educatiu: el preu del menjador escolar. El director general d’Atenció a la Família i la Comunitat Educativa, Ramon Simon, va admetre a EL PAÍS que el Govern revisarà a l’alça les tarifes (actualment 6,2 euros) perquè “hi hagi més monitors i que el sector no tingui un treball precari”, va justificar. Sobre la taula s’ha posat la xifra de 6,8 euros, l’import que reclamen les empreses del sector i que la Generalitat analitzarà. “Però encara no hi ha res decidit”, apunten des del Departament.

Ensenyament fixa cada any el preu del menú diari dels estudiants, que des del curs 2009-2010 està fixat en 6,20 euros per alumne i dia. Aquest import serveix per cobrir tant el plat dels petits com el sou dels cuiners, dels monitors del menjador i de les activitats que es realitzen al migdia fins que es reinicien les classes a la tarda. “Que el preu no s’hagi mogut en tants anys és una completa animalada”, sentència Pep Montes, president de l’ACELLEC, la principal associació que agrupa les petites i mitjanes empreses d’oci educatiu. L’entitat defensa que l’import és insostenible perquè durant aquest temps els costs dels aliments i del personal s’ha incrementat. Llavors, com surten els números? Segons l’ACELLEC, de manera “perversa”: augmentant el preu, compensant amb altres negocis (en cas d’empreses grans), reduint monitors, eliminant els projectes educatius, “o simplement incomplint els contractes”.

L’ACELLEC va arribar a impugnar l’import als tribunals i un perit judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va establir que el preu de 6,20 era “inviable, ja que no cobreix els costos necessaris esperats per donar el servei i/o no produeix els rendiments que puguin ser considerats suficients per realitzar una activitat econòmica de tipus lucratiu”. Com a resposta, la Generalitat va elaborar la seva pròpia memòria educativa on defensa que sí ho és i xifra el cost en una forquilla d’entre 5,49 i 6 euros (depenent de la grandària de l’escola).

L’ACELLEC proposa augmentar el preu màxim a 6,8 euros, però assegura que no s’ha de fer de manera generalitzada, sinó només en els casos en què no surten els números, que acostumen a ser als centres més petits. Consideren que així es pot oferir el servei amb totes les garanties. “Som empreses del sector educatiu i si no oferim un projecte educatiu seríem simples vigilants i cambrers”, subratlla Montes.

La por de fortes pujades

La Federació d’Associacions de Mares i Pares (FAPAC) avisa que “s’està relegant el servei de menjador al fet que sigui viable econòmicament” i tem una forta pujada. De fet, insisteix que la pujada als 6,80 euros que apunta l’ACELLEC és la xifra que ha posat sobre la taula el Govern. La Generalitat, no obstant això, no ha concretat quina és la quantitat que estudia encarir el servei de menjador i assegura que “el preu no està tancat”. Simon recorda que la revisió del preu ha de ser assumible per les famílies i també pel Departament, ja que aquest increment repercutirà en les arques d’Ensenyament, que és la que reparteix i assumeix la despesa de les beques menjador (el curs passat el Govern es va gastar gairebé 74 milions per cobrir les ajudes).

Des de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), també es demana un augment del preu del menjador, però advoquen per penalitzar els comensals esporàdics i afavorir els habituals.

Però el preu no és l’únic front obert del Govern pel que fa als menjadors escolars. De fet, aquest meló ha saltat en el marc d’unes negociacions complexes entre Ensenyament, municipis i la comunitat educativa sobre la nova normativa que regularà la gestió dels menjadors. L’esborrany del decret que està sobre la taula ha indignat les AMPA, sobretot per la futura obligació que la gestió dels menjadors s’adjudiqui per concurs públic, seguint la directiva europea.

A la pràctica, això suposarà que s’aparti les AMPA —entitats privades— de la contractació directa: la norma exigeix que siguin els centres, els ajuntaments o els consells comarcals els que treguin el servei a concurs públic. La Generalitat preveu donar cinc anys per acabar aquests casos gestionats per les famílies. L’ACM aplaudeix la modificació. “Els ajuntaments i els consells comarcals no assumirem els procediments irregulars que implica la gestió dels menjadors per part d’entitats privades”, resol l’entitat municipalista en un document consensuat entre vuit ens comarcals. La Federació de Municipis ultima la seva posició sobre l’esborrany del decret.

Dels 1.989 menjadors, un terç està gestionat per centres escolars, un altre terç per les AMPA (que en la majoria dels casos contracten una empresa) i un altre terç per consells comarcals. Tots, excepte un 10% dels gestionats per les AMPA, externalitzen el servei.

La FAPAC tem que si s’obliga a treure el servei a concurs, es faran licitacions en bloc que beneficiaran els gegants empresarials del sector (perquè són els que tenen la capacitat d’assumir grans contractes) i que això perjudiqui el servei. La federació que aglutina les associacions de famílies assegura que no s’oposa al fet que l’administració assumeixi la gestió dels menjadors, sinó a la manera com es farà. Amb tot, defensa l’actual model de les AMPA. “Quan és l’AMPA la que contracta no hi ha intermediaris, no es busca el benefici econòmic, tots els diners reverteix en el menjador i es busquen empreses petites. A més, controla més el servei i es canvia més fàcilment si hi ha algun problema”. També des de l’ACELLEC demanen a la Generalitat que deixi que, en alguns casos, les AMPA siguin les que contractin el servei. “Són les que coneixen millor la realitat i donen més garanties. Quan la gestió la porta l’AMPA el servei és més eficient”, apunta Montes.

La Generalitat insisteix que és la llei de contractes públics la que impedeix que les AMPA, com a entitats privades que són, contractin serveis públics. Amb tot, Simon insisteix que el Govern prendrà “mesures preventives” perquè “no desembarquin les grans empreses” en aquests serveis.

La FAPAC desconfia del Govern i dels consells comarcals. “Un consell comarcal no farà una licitació per a cada escola. En els contractes que s’estan fent s’inclou un cànon d’explotació d’entre el 3% i el 5% que reverteix en els consells, així que s’està convertint en un mecanisme de finançament d’aquests consells comarcals”, apunta. La federació demana que s’aparqui el decret per obrir un diàleg i un consens amb la comunitat educativa. El Govern, per la seva banda, reclama que les famílies s’asseguin a negociar i assegura que està disposada “a millorar” l’esborrany. “Les AMPA perden capacitat per poder contractar, però poden participar en l’elaboració dels plecs i fer el seguiment del servei”, assegura Simon.