El Govern va frenar l’actuació dels Mossos fins que no va tenir alternativa

La imatge de dilluns de desenes de persones unides, comptant fins a tres per empènyer alhora i intentar tombar la porta del Parlament, no s'havia vist mai. Els Mossos volien evitar que les coses arribessin a aquest extrem, i quan van començar els llançaments contra la línia policial, que protegia l'edifici, fins i tot de les tanques de seguretat, van recomanar als seus caps polítics que es carregués contra els manifestants per dissoldre la concentració i recuperar el control de la situació, segons les fonts consultades. Però Interior va ordenar esperar, fins al punt que els antidisturbis, amb el suport dels agents de seguretat ciutadana —sense formació en ordre públic— van haver de replegar-se a l'interior de la Cambra.

Al CECOR (Centre de Coordinació), des d'on es dirigia el dispositiu policial, hi havia els comandaments policials acompanyats de la cúpula política: el conseller Miquel Buch; el secretari general, Brauli Duart, i el director de la policia, Andreu Joan Martínez. El seu criteri polític va ser aguantar al màxim, segons diverses fonts policials, per evitar en l'aniversari de l'1 d'octubre la foto dels Mossos colpejant manifestants.

Más información

La nit que Torra va perdre el control

Els Mossos carreguen per evitar que radicals independentistes ocupin el Parlament

Els polítics presos fan una crida per mantenir les reivindicacions pacífiques

Una cosa similar va passar al davant de la seu de la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, on es van acumular desenes de persones. “Van llançar cadenats, pedres i de tot a la línia policial”, expliquen fonts policials, que asseguren que van sol·licitar en diverses ocasions carregar. El criteri policial era que convenia fer-ho per guanyar espai i buidar el perímetre de seguretat. De nou, la decisió política va ser aguantar, agreujant el delicat equilibri dels Mossos. La seva cúpula tècnica està enfrontada als comandaments per les seves ingerències en la gestió de la seguretat i, al seu torn, els caps polítics estan qüestionats per cada actuació de la policia catalana que afecta les accions convocades pels Comitès de Defensa de la República (CDR).

En un nou intent de mantenir l'equilibri, el director de la policia catalana, Andreu Joan Martínez, va donar un cop de mà al president de la Generalitat, Quim Torra —que va animar, dilluns al matí, els CDR a “pressionar”—, i va desvincular l'episodi violent del Parlament dels CDR. “A les 21.38 hi ha la desconvocatòria de les accions, promogudes i organitzades pels CDR i és en aquest moment quan comencen a produir-se els aldarulls”, va afirmar. I va atribuir l'intent d'assalt a una minoria violenta.

Martínez, que va comparèixer en roda de premsa sense cap dels tres comissaris que formen part de l'estructura de comandament —“el director general de la policia és prou representatiu de tot el cos”— va defensar que totes les decisions que es van prendre dilluns van ser operatives, no polítiques. També mantenir obert el parc de la Ciutadella, que acull el Parlament i que s'havia tancat en totes les últimes manifestacions, fins i tot sense previsió d'aldarulls.

El que va passar i les explicacions d'Interior han estès la crisi a la base de Mossos. Els sindicats exigeixen als responsables d'Interior una explicació pel dispositiu dissenyat. El director de la policia va mantenir en roda de premsa que “hi havia la capacitat necessària d'intervenció” i que estava convenientment planificat. “Pot dir el que vulgui. Tothom va veure que hi va haver un moment en què el cos dels Mossos va estar desbordat”, va criticar ahir el portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David Miquel, que va demanar la dimissió de la cúpula política. “Companys repartint-se un escut entre tres, un casc entre dos. Cridats a la zona limítrofa perquè la situació s'estava desbordant. La realitat s'imposa”, es va sumar Valentín Anadón, del sindicat majoritari Sap-Fepol, que va qualificar de “gravíssim” el que havia passat. “L'assalt a una seu parlamentària és una línia vermella que en democràcia no es pot passar”, va afegir.

Un altre sindicat, USPAC, ha presentat una denúncia davant de la Inspecció de Treball perquè els agents de seguretat ciutadana es van veure obligats a exercir una funció per la qual no estan preparats. “Això no pot ser. L'opinió que em transmet la plantilla és que és una vergonya, inadmissible. Hem dit fins aquí”, va advertir Toni Castejón, de l'SME. El SindiCAT també va demanar dimissions. Per tancar la bretxa oberta, Interior ha convocat aquest dimarts els sindicats a una reunió sobre l'operatiu. Al Parlament, Torra va anunciar que el conseller de l'Interior compareixerà a petició pròpia per donar explicacions.