El Consell d’Europa defensa l’actuació dels jutges espanyols enfront de l’independentisme

El Consell d'Europa llança una esmena a la totalitat del relat exterior independentista. El secretari general de l'organisme que vetlla pel compliment de la democràcia i els drets humans en 47 països del continent ha donat aquest dimarts un suport ferm a l'actuació de la justícia espanyola davant de l'independentisme. "No tinc cap dubte que els tribunals espanyols estan tractant aquest assumpte d'acord a la llei i al Conveni Europeu de Drets Humans", ha assenyalat el noruec Thorbjorn Jagland al final de la seva reunió de 45 minuts amb el ministre d'Afers Exteriors Josep Borrell.

La màxima autoritat del Consell d'Europa ha fet una crida a respectar la legalitat, i ha advertit de les conseqüències de no fer-ho. "Hem vist molts casos a Europa en els quals si no es respecta la Constitució, s'acaba amb grans problemes, amb un desastre". Però el seu missatge no s'ha limitat a generalitats i referències vagues: creu que els passos donats des de l'Executiu des de l'inici de la crisi coincideixen amb els valors que defensa la institució. "El Consell d'Europa ha donat suport plenament a l'enfocament del Govern espanyol pel que fa a la qüestió catalana. Som defensors de l'ordre constitucional als nostres països membres", ha resolt Jagland.

Certs informes del Consell d'Europa són utilitzats de manera recurrent per l'entorn nacionalista per nodrir el seu argumentari sobre la suposada falta de democràcia a Espanya. Així va succeir quan l'entitat amb seu a Estrasburg va reclamar investigar les càrregues policials de l'1 d'octubre, o quan va situar Espanya a la cua en independència judicial. Per això, l'aval públic que el seu màxim representant ha proporcionat aquest dimarts a la resposta de l'Estat espanyol davant del referèndum il·legal de l'1-O, i en general, davant el desafiament independentista, ha estat presentada per Borrell com la prova que els missatges del Govern calen cada vegada més fora de les fronteres espanyoles. "Després d'estar sentint tot el dia que Espanya viu una espècie de franquisme ressuscitat i que els tribunals no són independents, reconforta sentir el secretari general del Consell d'Europa", va celebrar.

El pas de Borrell per Estrasburg busca, entre altres coses, seguir rehabilitant la imatge internacional d'Espanya, deteriorada en un primer moment després de les instantànies de violència que va deixar l'1-O. El Govern de Mariano Rajoy va apostar en els primers compassos per una comunicació de perfil baix que va deixar el camp lliure a la hiperactivitat mediàtica de Carles Puigdemont a l'estranger. Borrell creu que les tornes s'han invertit en el terreny de l'opinió pública internacional. "Estem remuntant", ha assegurat.

Aquest no és la primera garrotada del Consell d'Europa als líders independentistes. Al maig de l'any passat, abans de la celebració del referèndum il·legal, l'expresident Carles Puigdemont va enviar una carta a la Comissió de Venècia, organisme consultiu del Consell d'Europa especialitzat en matèria constitucional, en la qual li informava de la seva intenció d'engegar la consulta. La resposta va ser clara: qualsevol votació sobre independència només cap en el marc d'un acord amb les autoritats espanyoles i sense saltar-se la Constitució.

"Una Diada segrestada"

Durant la seva visita a Estrasburg, on aquesta setmana el Parlament Europeu acull diverses votacions, Borrell es reunirà també amb el president del Partit Popular Europeu i aspirant a presidir la Comissió Europea, l'alemany Manfred Weber, i amb la líder dels Verds, Ska Keller. I aquest dimecres assistirà al debat sobre l'estat de la Unió a càrrec del president de la Comissió, Jean-Claude Juncker.

En el viatge tindrà una posició destacada el problema català. La nit del dilluns, Borrell va agrair al president de l'Eurocambra, l'italià Antonio Tajani, el seu suport explícit a la Constitució davant de l'independentisme. I aquest dimarts, aprofitant la celebració de la Diada, ha recordat l'apropiació de la data pels partits separatistes. "La Diada, com a festa nacional que era, ha estat segrestada per l'independentisme i és una pena perquè això priva l'altra meitat de la població catalana de poder manifestar el seu sentiment entorn de la identitat catalana, que comparteix molta gent que no és independentista".