Sánchez blindarà per llei l’exhumació de Franco per evitar un litigi judicial

El Govern espanyol ja té ultimada la fórmula jurídica per donar les màximes garanties possibles a l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco i evitar les molt probables reclamacions de la família. Serà un decret llei que farà una senzilla modificació de la Llei de Memòria Històrica per afegir-hi un parell d'articles que donin la màxima cobertura legal a la mesura, segons fonts del Govern espanyol. L'Església, un altre dels possibles frens, ja ha traslladat que no s'oposarà a la iniciativa. I l'Executiu creu que el decret llei no tindrà problemes al Congrés. Tot està a punt.

El Govern de Pedro Sánchez fa setmanes que dona voltes a l'exhumació perquè no falli res. L'exhumació de les restes de Franco és una de les decisions estrella del nou Executiu, amb una gran repercussió en totes les esferes, també en la internacional. La Moncloa vol evitar costi el que costi que una demanda de la família pugui derivar en una decisió d'un jutge de suspendre la iniciativa, fet que suposaria un cop molt dur per a la imatge del país.

Per això, tant la Presidència com la Vicepresidència han treballat amb molt de detall i diverses alternatives jurídiques en les últimes setmanes i la decisió final, després d'avaluar la possibilitat de fer un decret, és aprovar al Consell de Ministres un decret llei, que haurà de convalidar el Congrés, mitjançant el qual es modifica la llei de memòria històrica amb un retoc en un parell d'articles per emparar la mesura en una llei l'exhumació. Els particulars no poden reclamar davant d'una llei, hauria de ser algun grup del Congrés el que ho fes i el Govern no creu que el PP arribi tan lluny.

L'Executiu està convençut que patirà molt menys per aprovar aquest decret del que ho va fer pel de la renovació de RTVE, perquè Ciutadans hauria de votar-hi a favor. Aquest grup, quan Mariano Rajoy estava encara al Govern, va donar suport a la iniciativa al Congrés que reclamava l'exhumació. Fins i tot esperen que el PP s'abstingui. “No defensaré mai aquest edifici ni a qui està enterrat dins, fins i tot per causes familiars com a net de represaliat pel règim franquista, però Espanya ha de mirar al futur”, ha sentenciat aquest dilluns Pablo Casado, líder del PP. El seu avi va anar a la presó per pertànyer a la UGT.

Un altre dels elements més complexos del trencaclosques que ha hagut de quadrar el Govern espanyol per blindar jurídicament aquesta exhumació és el de l'Església. La família Franco ha apel·lat en diverses ocasions al Concordat amb el Vaticà, que sempre va ser un dels obstacles en intents anteriors, perquè la basílica on està enterrat és un lloc de culte i en teoria està protegida per aquest acord internacional. Però aquí les gestions van anar molt bé des del principi.

El president Sánchez va parlar amb l'arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, que li va deixar clar que l'Església no s'hi oposaria. Hi ha hagut diverses gestions en aquest sentit des del Govern espanyol i totes han estat un èxit. L'Església, ara dirigida pel papa Francesc, ja no és un problema.

L'únic problema real en aquest moment és la família. Ja s'ha descartat del tot la possibilitat de convèncer-los que acceptin el trasllat. Es va intentar durant diverses setmanes, a través sobretot de contactes dirigits pel president de Patrimoni Nacional, Alfredo Pérez de Armiñán y de la Serna, i en algun moment l'Executiu espanyol va pensar que era possible i li va semblar veure fins i tot certa divisió d'opinions entre els set nets. Però a finals de juliol, quan tots van signar una carta que van fer arribar al Govern espanyol rebutjant l'exhumació, es va engegar el pla B, que ha acabat amb la decisió del decret llei.

Serà un text molt breu, per facilitar la convalidació i no allargar més el procés, i no està previst que entri en més qüestions sobre què s'ha de fer amb el Valle de los Caídos després de l'exhumació de Franco. Tot està pensat per blindar una decisió clau que marcarà el mandat de Sánchez.