La fugida d’empreses i una nova taxa ambiental perjudiquen la venda de cotxes

Aquest juliol s'han matriculat 19.588 turismes a Catalunya, un 5,5% més respecte al juliol del 2017. Des del gener s'han matriculat 117.892 vehicles, xifra que suposa un increment de l'1,6% respecte al mateix període del 2017. A la resta d'Espanya, al juliol s'ha matriculat un 19% de vehicles més que al juliol del 2017 i l'increment anual ha estat de l'11,4%. Per què les matriculacions a Catalunya creixen menys? El sector de l'automòbil respon: “Cada vegada més empreses matriculen fora de Catalunya”. Unes per la crisi independentista i d'altres davant l'amenaça del futur impost d'emissions de la Generalitat.

La Federació Catalana de Venedors de Vehicles a Motor (FECAVEM) ha fet públic l'informe de vendes del sector, en el qual, malgrat els bons resultats, admeten que Catalunya està molt per sota de la resta de l'Estat pel que fa a matriculacions de turismes. El secretari general del Gremi del Motor a Barcelona, Joan Blancafort, alerta que una de les caigudes més alarmants dins del sector es troba en les empreses dedicades al lloguer de vehicles. Aquestes societats han deixat de matricular. Segons l'informe del gremi, les empreses catalanes dedicades al lloguer de vehicles han matriculat aquest juliol un 17,59% menys que l'any passat, mentre que a la resta de comunitats autònomes aquestes matriculacions han augmentat un 31,3%.

En les dades amb les quals treballa Blancafort hi ha poc marge d'error: “Els clients particulars han comprat a Catalunya aquest juliol un 5,89% més de vehicles que el mateix mes del 2017. La xifra és positiva, però a la resta d'Espanya n'han adquirit un 10,5% més que el juliol del 2017. Pel que fa a les matriculacions de vehicles d'empresa, el juliol ha tancat amb un augment del 9,68%, mentre que a Espanya ha crescut un 29,5%”.

Blancafort creu que la incertesa política i la fugida d'empreses que van implantar la seu fiscal fora de Catalunya després de l'1 d'octubre està relacionada amb el fre de les matriculacions i l'increment en altres comunitats, però un altre motiu és un impost que encara s'ha d'aprovar: “Hi ha un factor decisiu en la caiguda de matriculacions que té a veure amb la deslocalització que provoca el nou impost català que grava les emissions de CO₂ dels automòbils”.

El passat mes d'abril, el Tribunal Constitucional va aixecar la suspensió cautelar de la Llei del Canvi Climàtic decretada després de la impugnació presentada el desembre del 2017 pel Govern de Mariano Rajoy contra aquesta llei del Parlament de Catalunya. La Generalitat recuperava així la normativa amb la qual creava un tribut que permet gravar els vehicles en funció de les seves emissions. L'impost entrarà en vigor el 2019, tot i que encara no s'ha informat de quan. El Govern català gravarà els cotxes mitjançant un impost gradual que es mesurarà en funció del nivell de CO₂ que aparegui en la informació del fabricant de cada turisme. Per cada gram de CO₂ emès per quilòmetre s'aplicarà un impost anual que la mateixa Generalitat calcula que oscil·larà entre 15 i 20 euros per vehicle l'any.

Blancafort defensa que l'automoció catalana “representa en conjunt prop del 8,6% del PIB català i genera una ocupació estable que beneficia la nostra societat, a més de ser una important font d'ingressos per a la Hisenda pública”. El secretari del gremi alerta: “La incorporació d'un nou tribut exclusiu a Catalunya reposicionarà el mapa d'empreses a tot l'Estat espanyol”. Per al gremi del motor s'ha perdut l'oportunitat de reformar l'impost de circulació municipal. Un tribut que en l'actualitat fa que moltes empreses instal·lin la seu social als municipis on aquest impost sigui més econòmic.

Noemí Navas, la directora de comunicació de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions (ANFAC), constata que els informes de matriculacions de la seva entitat sostenen que la comunitat on menys ha crescut el nombre de matriculacions és Catalunya.

Per a Navas és evident que aquest creixement sostingut es deu a la “fugida d'empreses” de les províncies catalanes. Un èxode que va començar poc abans de l'octubre de l'any passat i que va suposar la instal·lació de les seus socials en altres províncies. Les dades d'ANFAC també deixen clar que les societats no han fugit de Catalunya de manera ni organitzada ni amb un destí comú, així que l'augment de matriculacions es reparteix entre diverses comunitats autònomes. Navarra, Cantàbria i Madrid són els llocs on més han crescut les matriculacions.