Estem pitjor que fa un any?

La situació política catalana està pitjor que fa un any? A principis d’agost del 2017 ja se sabien algunes de les coses que passarien i que van passar. Ja s’havia aprovat el projecte de llei de referèndum i es tenia notícia prou detallada de la llei de transitorietat. Només n’hi havia prou amb llegir els tres primers articles de la primera per saber que vulnerava obertament, descaradament, les bases del nostre Estat constitucional. En aquests tres articles es declarava que la sobirania rau en el poble de Catalunya i que aquesta llei que regulava un referèndum d’autodeterminació prevalia sobre totes les altres normes de l’ordenament. En definitiva, el poble de Catalunya, dipositari de la sobirania, passava a ser un poder constituent.

Després va passar el que va passar, el que havia de passar en aprovar-se aquesta llei el dia 6 de setembre. Per això vam sostenir alguns, ja aquell mateix dia, que al Parlament s’havia produït un autèntic cop d’Estat i els seus autors en tenien plena consciència, perquè n’estaven ben informats pels seus òrgans jurídics assessors. Aquell mateix 6 de setembre vaig advertir en aquestes pàgines que es repetiria un cop d’Estat semblant al del 1934 i vaig recordar que els seus principals autors havien anat immediatament a la presó. La setmana anterior havia sostingut que s’havia d’aplicar, preventivament, l’article 155 de la Constitució.

Però aquesta situació gravíssima no es va tallar en sec. A Rajoy li va faltar coratge. I el més greu és que aquest cop d’Estat encara no s’ha desactivat. Els colpistes campen al seu aire, cada vegada amb més desvergonyiment, manen als carrers, ningú els posa fre. Serveixen per a alguna cosa els Mossos?

Dos factors han fet que la situació empitjorés. En primer lloc, com ha estat inevitable –i no pot ser d’una altra manera en un Estat de dret–, els que han comès un delicte ho han de pagar. Per això, uns responsables estan processats; d’altres, empresonats, i uns tercers són pròfugs de la justícia. Puigdemont és ara a Bèlgica i Junqueras es troba en un centre penitenciari: fa un any eren president i vicepresident de la Generalitat. Jugaven de farol!

La circumstància és insòlita en un país europeu amb una democràcia respectada com és el cas d’Espanya. I les perspectives, després de la previsible condemna, són que romandran a la presó durant molts anys. Així, doncs, a les consignes tradicionals s’hi ha afegit una de nova que amplia el radi de l’independentisme: “Llibertat presos polítics” (sic).

Fins ara els Comuns, el partit de Colau, representant a Catalunya de Podem, no s’havien declarat obertament independentistes, es mostraven ambigus i, entre els seus dirigents, no tots opinaven de la mateixa manera sobre aquesta qüestió. En tot cas, la seva posició oficial era que defensaven el dret a decidir però no la independència. Coneixent el seu escàs respecte per l’Estat de dret, no sé per quina raó se’ls situava en el sector constitucionalista. Doncs bé, és moment de canviar-los de bàndol. Colau s’ha unit a l’independentisme en acceptar que els dirigents empresonats són presos polítics i ho manifesta 24 hores al dia amb el seu llaç groc gegantí a la façana de l’Ajuntament de Barcelona. No hi donem més voltes, segurament va escollir bàndol fa temps i ho amagava, però ara ho demostra mitjançant fets.

Però hi ha una altra dada més greu i concloent. Colau insisteix ara en posicions contràries a la monarquia parlamentària. Ho deia, de manera molt simple, en les seves declaracions a EL PAÍS fa uns dies: no soc monàrquica. Com si els altres ho fóssim! Es veu que no sap, o no vol, distingir entre la monarquia de fa un segle i l’actual. Actualment hi ha una campanya contra la Constitució del 1978, disfressada d’acusacions i retrets a la monarquia, clarament encaminada a desestabilitzar el sistema polític. No ens enganyem: és una campanya contra l’actual democràcia constitucional, la monarquia és l’excusa fàcil, avui debilitada. En aquestes posicions coincideixen l’independentisme, Podem i Colau (i s’hi unirà el PNB quan li convingui). També això els uneix, tots són al mateix bàndol, a partir de setembre ho comprovarem. Per tant, la crisi catalana es projectarà a Espanya, hi ha un estat d’insurrecció latent que, si no es reacciona, pot explotar en qualsevol moment.

Estem pitjor? La pregunta del títol era d’una falsa ingenuïtat provocativa. És clar que estem pitjor! No només a Catalunya, sinó també a Espanya