Puigdemont torna a Bèlgica i demana a Sánchez que passi “dels gestos als fets”
Quim Torra i una delegació de diputats de JxCat i ERC acompanyen l’expresident a Waterloo
Carles Puigdemont torna a Bèlgica accentuant la seva faceta pública i amb peticions clares per al Govern de Pedro Sánchez. Després del perfil més discret que va mantenir durant els seus quatre mesos a Alemanya, mentre la justícia d'aquest país decidia sobre el seu lliurament a Espanya, l'expresident català inicia la seva nova estada a Bèlgica amb una jornada carregada d'actes polítics. Puigdemont s'ha reunit amb el president de la Generalitat, Quim Torra, a la delegació de Catalunya davant la Unió Europea, a Brusel·les. Després de la reunió, han comparegut en roda de premsa amb una crida directa a Sánchez perquè "faci els deures", és a dir, "passar dels gestos als fets". L'expresident ha fixat el mes de setembre com a horitzó temporal. El motiu és que "el període de gràcia s'acaba, també per a Sánchez".
Torra i Puigdemont han volgut deixar clar que esperen moviments concrets del nou Govern espanyol, però sense acorralar Sánchez amb condicions que no pot complir. "No es pot voler els vots per convertir-se en president i després no actuar-hi en conseqüència", ha advertit Puigdemont. El president Torra ha esmentat el dret d'autodeterminació com un dels elements que reclama dins del diàleg que acaba d'iniciar amb el president espanyol, encara que ha evitat definir-ho com una condició sine qua non. Malgrat considerar que aquest element serà essencial en la legislatura, ha afegit: "Tenim posicions absolutament oposades, però han d'acabar convergint". En la reunió que van mantenir el passat 9 de juliol a La Moncloa, Torra li va traslladar a Sánchez: "Tenim una tardor complicada vostè i jo", segons ha relatat.
Els dos polítics han combinat les crítiques a l'actuació d’Espanya, especialment en l'àmbit judicial, amb bones dosis de realisme polític. Malgrat emprar termes com a “fracàs”, “derrota” i “vergonya” per referir-se a l'estratègia judicial espanyola, han volgut també posar l'accent en la nova conjuntura. Preguntat per qui dels dos considera president, Puigdemont ha respost: "És Torra". I ha admès que malgrat aspirar a "la plena restitució" del Govern destituït després de l'aplicació de l'article 155 el passat octubre, aquest propòsit no és possible de manera immediata.
Més enllà de la situació política a Espanya, l'expresident de la Generalitat ha afirmat que el seu objectiu ara és mantenir viva "la internacionalització del conflicte català". Per això reprendrà el més aviat possible els seus viatges per Europa, en els quals defensarà "la causa justa de Catalunya", "la llibertat" i "l'autodeterminació". "El meu viatge no acabarà fins que tots els presos polítics siguin alliberats", ha assegurat.
Puigdemont ha volgut marcar aquest primer moment amb una visita a la delegació de Catalunya a Brusel·les davant la UE, liderada ara per Meritxell Serret, una de les exconselleres fugides a aquest país amb ell l'octubre del 2017. Allà se'ls ha unit el president de la Generalitat, Quim Torra, altres consellers catalans en exercici, així com els excàrrecs que van fugir. Molts d'ells l'acompanyaven durant la conferència de premsa, que ha arrencat amb El cant dels ocells, que tocava un músic amb una tenora. A continuació han respost preguntes en català, castellà, anglès i francès durant més d'una hora.
Crida a la llibertat dels presos
A la tarda, la comitiva s'ha dirigirit a Waterloo, on Puigdemont residia abans de desplaçar-se a Finlàndia el passat mes de març, un viatge que va posar un final abrupte a la seva estada en Bèlgica perquè, durant el seu viatge de tornada, va ser detingut a Alemanya. Allà han celebrat un acte per reclamar la llibertat dels polítics presos després dels episodis del passat octubre. En un to molt més encès que el de la compareixença del matí, tant Puigdemont com Torra han defensat estar "en el costat correcte de la història" i han tancat les seves al·locucions proclamant: "Visca Catalunya" i "Visca la terra".
En aquest acte, al qual han assistit prop de 200 simpatitzants vestits de groc, banderes i pancartes, ha intervingut també el raper Valtonyc, fugit a Bèlgica el maig passat per eludir la presó a Espanya. Aquest mallorquí, acusat d'un delicte d'enaltiment del terrorisme i un altre d'injúries a la Corona en les seves lletres, ha deixat la frase més lapidària: "L’Estat espanyol és una dictadura com Turquia". L'acte ha finalitzat amb la hissada de dues banderes —la senyera i l'europea—, que pretenen donar un aire institucional a la casa de Waterloo.
El viatge de Puigdemont arriba després que la justícia alemanya rebutgés que els fets investigats després de la declaració unilateral d'independència de Catalunya representessin un delicte de rebel·lió i acordés extradir l'expresident a Espanya només per malversació. Davant aquesta situació, Pablo Llarena va decidir retirar les euroordres contra els tots els membres del Govern que van fugir d’Espanya per no ser processats pel Suprem, la qual cosa ha anul·lat les causes obertes a Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa, on resideix la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Más información
Arxivat A
- Carles Puigdemont
- Quim Torra
- Berlín
- Referèndum 1 d'octubre
- Brussel·les
- Catalunya
- Generalitat Catalunya
- Autodeterminació
- Referèndum
- Bèlgica
- Alemanya
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Europa Occidental
- Europa Central
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Eleccions
- Administració autonòmica
- Europa
- Espanya
- Administració pública
- Política