Llarena rebutja el lliurament de Puigdemont per malversació

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont tindrà llibertat de moviments fora d'Espanya sense por que el detinguin. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha rebutjat el lliurament de l'expresident català només pel delicte de malversació i ha retirat l'euroordre dictada contra Puigdemont i la resta de fugits. Llarena considera que el Tribunal de Schleswig-Holstein ha minat la seva capacitat com a instructor i prefereix conservar íntegra la seva capacitat d'enjudiciament, però descarta portar l'actuació alemanya al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè s'hi pronunciï.

El rebuig a l'entrega per malversació era l'opció que defensava un sector del Suprem des que es va conèixer la resposta d'Alemanya. En principi implica condemnar Puigdemont a viure fora d'Espanya perquè sí que es manté l'ordre de detenció nacional i, per tant, l'expresident seria arrestat si entrés al país. Aquesta situació es pot mantenir almenys durant els 20 anys que triga a prescriure el delicte de rebel·lió. Però aquesta opció implica també la renúncia a jutjar per ara l'expresident, la qual cosa es pot interpretar com un greuge respecte als líders independentistes que no han fugit i s'han posat a la disposició de la justícia espanyola.

En una interlocutòria notificada aquest dijous, Llarena destaca “la falta de compromís” del tribunal alemany amb uns fets “que podrien haver infringit l'ordre constitucional espanyol”, i considera que amb la seva decisió els jutges alemanys han anticipat un enjudiciament del qual no tenen competències, sense subjectar-se ni als preceptes de la decisió marc sobre l’ordre de detenció europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea. Llarena ha decidit, a més, retirar les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra Puigdemont, així com les dels exconsellers Toni Comin, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i també contra la secretària general d’ERC, Marta Rovira. En canvi, sí que manté les ordres nacionals de detenció, per la qual cosa tots seran detinguts si entren a Espanya.

La decisió de Llarena arriba després que la setmana passada la justícia alemanya admetés el lliurament de Puigdemont només per malversació, però no per rebel·lió, el delicte més greu que s'atribueix a l'expresident (fins a 30 anys de presó) i el que vertebra tota la causa oberta a l'alt tribunal contra els líders independentistes. La resolució d'Alemanya impedeix jutjar Puigdemont a Espanya per aquest delicte, pel qual sí que poden ser jutjats els processats que s'han quedat a Espanya, entre els quals hi ha l'exvicepresident Oriol Junqueras. Fonts de l'entorn de Puigdemont donen per finalitzat el procés a Alemanya i descarten acudir al Tribunal Constitucional del país per intentar revocar el delicte de malversació. "Ja no hi ha raó ni procediment contra el qual recórrer", afirmen aquestes fonts, informa Ana Carbajosa.

En una interlocutòria carregada de retrets contra l'actuació del tribunal de Schleswig-Holstein, Llarenas exposa que la justícia alemanya hauria d'haver-se limitat a comprovar si els fets descrits en l'ordre de processament del jutge espanyol són delicte en aquell país i si justificarien, per tant, que, si els fets s'haguessin produït allà, s'impulsés una investigació penal semblant a la que s'ha obert a Espanya.

L'instructor creu, a més, que Alemanya ha actuat “des d'una conclusió tancada de com es van desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar els que hi van participar". I en actuar així, afegeix, “ha avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva de la imputació” i ho ha fet “des d'un posicionament desencertat”.

Segons la interlocutòria de Llarena, el Tribunal de Schleswig-Holstein arriba a valorar en alguns extrems la declaració de l'expresident de la Generalitat davant dels jutges alemanys entrant en el fons de l'assumpte. Això suposa, afirma el jutge, donar a la versió de Puigdemont un valor probatori definitiu, malgrat que la seva declaració no es pugui confrontar amb la resta de proves recollides en la causa i que Alemanya desconeix i sense que aquestes acusacions puguin intervenir en el procés.

Rebuig a acudir al Tribunal de Justícia de la UE

Des que es van conèixer les reticències d'Alemanya a lliurar Puigdemont per rebel·lió, Llarena ha estudiat la possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. No obstant això, l'instructor ha descartat finalment aquesta opció perquè considera que és Alemanya qui l'hauria d'haver plantejat. “Així, s'hauria obtingut una interpretació uniforme de la norma garantint el principi d'igualtat en la seva aplicació a tota la UE”, adverteix el jutge.

Segons Llarena, hi havia raons perquè el tribunal d'execució de l'euroordre (en aquest cas, Alemanya) hagués acudit al TJUE, ja que haurien d'haver-li sorgit “dubtes interpretatius” atesa la posició del fiscal general de l'Estat de Schleswig-Holstein, que sol·licitava el lliurament pels dos delictes i no només per malversació, i la informació complementària que els va remetre l'instructor espanyol en defensa de les seves tesis.

Retirada de les euroordres

Llarena afirma que totes aquestes circumstàncies “no només curtcircuiten" l'operativitat de l'euroordre, sinó que "deterioren indegudament l'apreciació indiciària de responsabilitat que recull la investigació i una interlocutòria ferma de processament”. En aquestes circumstàncies basa l'instructor la seva decisió de rebutjar el lliurament de Puigdemont com a responsable només del delicte de malversació i de retirar les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra l'expresident.

El jutge ha optat també per renunciar a les euroordres dictades contra els altres fugits. Per explicar aquesta decisió, Llarena fa referència a la denegació de lliurament acordat a Bèlgica respecte als tres processats que són en aquell país (els exconsellers Comin, Puig i Serret). El jutge recorda que les autoritats belgues no van acceptar que l'ordre de processament contra els tres inclogués una ordre nacional de detenció i d'ingrés a la presó, tal com exigeix la normativa. Per al jutge, la valoració sobre l'ordre de processament que va fer Bèlgica “discrepa obertament” del que el Suprem va traslladar al tribunal belga, “menyspreant el coneixement que cada òrgan judicial té del seu propi ordenament jurídic”. “Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en la resolució belga”, reitera Llarena, que retira també les euroordres contra l'exconsellera Clara Ponsatí (que es troba a Escòcia) i contra Marta Rovira (Suïssa). L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel també va fugir a Suïssa, però només està processada per desobediència i no es va dictar contra ella cap ordre europea ni internacional de detenció.