Torra i la líder d’Escòcia defensen un referèndum pactat a Catalunya

La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, ha rebut aquest dimecres a la tarda a la seva residència oficial Quim Torra, president de la Generalitat, i tots dos han reivindicat un referèndum d'autodeterminació pactat per a Catalunya, mesos després del que es va celebrar unilateralment el passat 1 d'octubre. “Al segle XXI, els conflictes vinculats amb l'autodeterminació s'han de resoldre per la via de referèndums democràtics, amb les condicions que acordin les dues parts implicades i amb el reconeixement internacional corresponent”, han afirmat en un comunicat conjunt, després d'una reunió que han qualificat de “cordial” i “destinada a enfortir els llaços i l'amistat entre Escòcia i Catalunya”.

“Els termes de tal referèndum han de ser pactats entre les dues parts i han de comptar amb el corresponent reconeixement internacional”, prossegueix el comunicat, que assenyala la consulta sobre la independència escocesa de 2014, acordada entre Edimburg i Londres gràcies a un mecanisme constitucional que permet a la primera ministra britànica autoritzar-la, com “el millor exemple per a tal procés”.

Els dos líders han debatut sobre “la desafiadora i complexa situació a Catalunya”, i han coincidit que el camí passa per “solucions pacífiques i democràtiques que incloguin el diàleg entre les autoritats catalanes i espanyoles, respectant el dret d'autodeterminació del poble català”.

La reunió amb Sturgeon marca el final del viatge de Quim Torra a Escòcia, on aquest dimecres al matí s'ha reunit amb l'exconsellera d'Educació Clara Ponsatí, a la qual la justícia espanyola imputa els delictes de rebel·lió i malversació de fons públics, i que està pendent de si el Regne Unit l'extradiu o no. El tribunal d'Edimburg ha fixat per al proper 23 de juliol una nova vista preliminar en el procés d'extradició de Ponsatí. El comunicat conjunt, un text d'amb prou feines quatre paràgrafs, no fa referència als polítics independentistes catalans presos o fugits de la justícia espanyola.

A pesar que els independentistes escocesos reclamen als seus líders una defensa més explícita de la causa secessionista catalana, el Govern nacionalista de Sturgeon s'ha mostrat, fins avui, si més no discret en les seves mostres de suport. La seva prioritat passa per mantenir bones relacions amb el Govern espanyol, el suport del qual seria necessari, eventualment, si una Escòcia independent volgués ingressar a la Unió Europea. L'empipament dels independentistes escocesos ha crescut en els últims dies en saber-se que la fiscalia britànica demanarà l'extradició de Ponsatí sobre la base d'una "llei contra la traïció" de 1848.