L’independentisme radical culpa Torra de trencar amb l’1 d’octubre

L'independentisme radical, integrat per la CUP, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els Comitès de Defensa de la República (CDR), ha sortit en tromba en contra de Quim Torra després de la reunió que va mantenir dilluns a la Moncloa amb Pedro Sánchez. Els anticapitalistes temen que el president de la Generalitat estigui intentant pactar "per dalt i als despatxos" i carregar-se el que "van construir els ciutadans" en el referèndum de l'1 d'octubre. La CUP ha assumit que farà de vigia i que la seva missió serà aturar qualsevol acord que freni un dret que considerin ja exercit mitjançant la desobediència civil, activa i no violenta.

En un to contundent, Maria Sirvent, diputada de la CUP, va enviar dimarts un "missatge molt clar" al Govern. "No es pot anar en dues direccions alhora. No es poden agafar dos camins oposats. No es pot defensar des de la retòrica la república catalana i, alhora, seguir aplicant polítiques neoliberals per consellers que estan gestionant la normalització de l'autonomisme i acatant les seves limitacions", va explicar en una anàlisi al Parlament. "No es pot dialogar amb qui ens vol sotmesos, humiliats, qui ens treu la república i aplica la repressió".

Però aquesta visió no és exclusiva de la CUP. El compte oficial dels CDR va avisar el mateix dilluns que no acceptaven ara "ni pactes o canvis de rumb" ni que s'hagi arribat fins aquí per parlar de l'Estatut. "Tiri endavant el que va prometre o dimiteixi", van etzibar a Torra. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) parteix de la premissa que, en la línia de la CUP, els catalans ja han exercit el dret a l'autodeterminació. "Implementem l'1 d'octubre", afirma.

No es pot dialogar amb qui ens vol sotmesos”, diu Maria Sirvent, de la CUP

Amb la seva posició, els anticapitalistes han intensificat una vegada més el seu divorci amb les dues forces majoritàries de l'independentisme, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, ara al Govern. Totes tres formacions van votar la setmana passada al Parlament una moció que confirmava la que el 2015 va desencadenar l'inici del procés d'independència. ERC, que no vol sota cap concepte augmentar la seva nòmina d'encausats, no va amagar en el debat que va donar suport al text a contracor per considerar-lo una qüestió pròpia del passat. "És que volien esmenar-lo i vam dir que no", recorda el diputat Vidal Aragonés, de la CUP. La fractura ja ve de lluny: es va consumar al març, quan la CUP va anunciar que passava formalment a exercir l'oposició activa. Va ser el dia en què es van abstenir en la primera sessió de la investidura fallida de Jordi Turull, especialment lúgubre perquè va ser la vigília del seu retorn a la presó.

La CUP ja va avisar llavors que només votarien a favor de Carles Puigdemont, que consideren el president legítim. Però en un missatge a les xarxes socials, l'expresident es va desmarcar de la visió que els anticapitalistes tenien sobre la reunió i va renyar els seus antics socis. En defensa de Torra, va afirmar: "Fa anys que diem que la solució només pot ser política i ara ja ho diuen a la Moncloa. Sempre hem dit que dialogaríem amb tothom, sense condicions. I hem reiterat que el nostre objectiu és viure a la república catalana. Tot això és el que ha dit Torra".

En el seu retorn de la Moncloa, Torra no va amagar la tristesa que sentia per la posició de la CUP i va afirmar que no havia renunciat a res i que havia defensat el dret a l'autodeterminació davant Pedro Sánchez. Però això no ha convençut els anticapitalistes, que lamenten que defensi la "república" només discursivament i garanteixen que intentaran des dels carrers i les institucions evitar qualsevol pacte. De fet, la CUP es considera, com admet Aragonés, l'única força del Parlament fidel a l'esperit de l'1 d'octubre. Aquest dijous, l'Associació d'Afectats 1-O per les càrregues policials, que es va crear per exigir responsabilitats civils i penals per aquestes accions, presentarà la campanya Ara parla tu, de la Comissió Internacional de Ciutadans Europeus (ICEC, per les seves sigles en anglès), per donar veu als ferits.