Les entitats ocupen un àtic i un local dels 46 que subhasta la Generalitat

La Generalitat subhasta aquest dijous 46 pisos, locals, solars i aparcaments de propietaris que van morir sense hereus (el que es coneix com a intestats). La subhasta ha començat al voltant de les 11.30 del matí, amb una hora i mitja de retard, a causa dels incidents que s'han produït a l'entrada de l'edifici on es fa la licitació. D'una banda, la Plataforma Aturem la Subhasta, que considera que les propietats haurien de passar a ser habitatge social, ha ocupat dues de les propietats, un local al barri del Farró i un àtic al Clot. De l'altra, un centenar de manifestants intenta impedir la celebració de la licitació, que es fa en una sala de les dependències del CTTI, al polígon Pedrosa de l’Hospitalet. 

Els activistes han protagonitzat diverses topades amb els més de 100 licitadors que volen optar als pisos i amb els agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra que custodien els accessos a l'edifici. Entre els licitadors hi ha un 60% de particulars i un 40% d'empreses, assegura la Generalitat.

A les portes del CTTI han explicat el seu cas des d'un home que representa una empresa que inverteix a reformar i llogar pisos fins a una família de Barcelona que són sol·licitants d'habitatge social i volen licitar per un pis de Ciutat Vella. També hi ha un grup de compradors de procedència asiàtica que estan interessats en aparcaments i una família pakistanesa que assegura que busca un pis econòmic a l'àrea metropolitana.

Des de la plataforma, Barbara Roch ha explicat que els dos immobles ocupats han estat triats perquè en el cas del local l'utilitzaran entitats i l'àtic se cedirà a alguna família que ho necessiti. “Volem mostrar que no es pot vendre el patrimoni públic i que si la Generalitat ho fa, farem el possible perquè torni al poble”, ha afirmat Roch.

De les 46 propietats, 14 són a Barcelona, mitja dotzena a l'Àrea Metropolitana i mitja dotzena més a les comarques de Tarragona. També hi ha pisos a Girona, el Pirineu o Castelló. El preu oscil·la entre els 1.300 euros d'una propietat a Ager i els 311.000 d'una casa a Molins de Rei.

Davant de les acusacions dels activistes pel dret a l'habitatge, la Generalitat sempre ha contestat que les propietats que es ven no s'ajusten al perfil dels pisos socials: per les seves característiques o perquè necessiten reformes o arrosseguen deutes que serien més costosos per a l'Administració que utilitzar els diners que en treguin per comprar pisos. L'Ajuntament de Barcelona també s'ha pronunciat contra la controvertida subhasta.