La subhasta de pisos sense hereu obre un conflicte entre Colau i el Govern

La subhasta de la Generalitat de pisos que no tenen hereus a Barcelona (alguns amb llogaters) quan la ciutat viu una crisi alarmant per la falta d'habitatge públic, ha obert un conflicte entre el Govern català i el de l'alcaldessa Ada Colau. L'Ajuntament i diverses entitats exigeixen al Govern que paralitzi la subhasta, prevista per al juliol, mentre que la Generalitat diu que ja no es pot frenar. I argumenta que els pisos intestats que ha tret a subhasta no es poden destinar a habitatge social i que seran més útil els diners que obtingui (2,5 milions d'euros), que revertiran en polítiques d'habitatge. El Departament d'Economia també assenyala que les condicions de la subhasta obliguen a mantenir els contractes dels llogaters.

L'alerta la van llançar fa uns dies els veïns del barri Gòtic de Barcelona en assabentar-se que entre els pisos que sortiran a subhasta hi ha els que tenen llogaters de renda antiga de l'edifici del Mesón del Café, al carrer de Llibreteria, al costat de la plaça de Sant Jaume. Estan convençuts que els compraran empreses que especulen amb l'habitatge i que els veïns seran expulsats.

"La Generalitat ens diu que és la seva obligació vendre, però és evident que l'empresa que guanyi la subhasta serà la més especuladora i no tenim cap dubte que els farà fora [als veïns]", ha assegurat aquest dijous Martí Cusó, de la plataforma veïnal del barri. En aquest cas concret, la Generalitat explica que els treu a subhasta perquè ja tenen veïns i no podrien incorporar-se al parc públic; i perquè als habitatges s'hi accedeix pel cafè que hi ha als baixos, per la qual cosa caldria fer divisió horitzontal de la finca i resoldre'n l'accés.

La pressió ciutadana dels últims dies va portar l'equip de Colau a escriure dimecres a la Generalitat perquè "aturi la subhasta", al mateix temps que va recordar que l'administració local ha comprat més de 500 pisos i està construint 66 promocions de lloguer, però que és insuficient, perquè a la Taula d'Emergències hi ha 300 famílies en llista d'espera. Avui mateix Colau s'ha ofert per gestionar els pisos que van a subhasta.

Davant l'enrenou que tot plegat ha generat, aquest dijous, el secretari d'Hisenda del Departament de Vicepresidència i Economia, Albert Castellanos, ha detallat com gestiona el patrimoni que rep perquè cap hereu el reclama (fins a quart grau de parentiu). I també ha retret a l'equip de Colau que es preocupi ara per uns pisos amb una llista i una subhasta "és pública des del passat mes de març". "Colau tenia el compromís de sumar 4.000 pisos socials, un repte que solucionarà com consideri pertinent, parlem de deu herències intestades, una petitíssima part dels reptes i objectius de l'habitatge a Barcelona", ha afegit, i ha assegurat que si l'Ajuntament s'hagués interessat els hauria pogut comprar abans que anessin a subhasta.

En síntesi, i citant el Codi Civil i un decret de l'any passat sobre la gestió del patrimoni intestat, Castellanos ha explicat que la Generalitat treu a subhasta els pisos que rep en tutela i que li costaria diners quedar-se'ls, ja sigui perquè els deutes que impliquen són superiors al seu valor o bé perquè no reuneixen les condicions per incorporar-se al parc públic (perquè no són finques urbanes, no tenen cèdula d'habitabilitat, tenen llogaters, són massa grans o estan en edificis amb despeses elevades).

El secretari ha precisat que els pisos passen un primer filtre de la direcció de Patrimoni i que la decisió final sobre què cal fer amb cada pis la pren la Junta d'Herències, de la qual formen part la Generalitat (amb els departaments d'habitatge, benestar o cultura) i les associacions municipalistes. "La Junta decideix el destí de les finques o com es reparteixen els imports de les vendes", ha apuntat. En el cas de Barcelona, "es va signar un conveni amb l'Agència d'Habitatge de la Generalitat i amb el tercer sector", destinataris dels pisos que no es venen. Castellanos ha assegurat que l'any passat va destinar cinc pisos a habitatge social a la ciutat i que, ben aviat, es preveu fer el mateix amb sis més.

Des de l'Ajuntament, el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha lamentat que des del 2017 l'Ajuntament de Barcelona no forma part de la Junta d'Herències, i no coneixia el llistat de pisos. "Considerem erroni que se subhastin, perquè serien crucials per a la borsa pública, però, a més, si els compra un inversor, per experiència, sabem que els llogaters, per més que tinguin contractes indefinits, entren en situació d'indefensió". Montaner també ha retret a la Generalitat "que en els últims anys hagi desatès la ciutat de Barcelona en les inversions en matèria d'habitatge".