Colau obligarà les immobiliàries a construir un 30% de pisos socials

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha superat aquesta tarda el primer tràmit per obligar els promotors d'obra residencial nova o grans rehabilitacions que es facin a qualsevol barri de la ciutat a cedir a l’Ajuntament el 30% dels pisos per destinar-los a habitatge protegit (VPO). La nova norma, que suposarà canviar el planejament vigent (el Pla General Metropolità, PGM), s'ha aprovat aquesta tarda en la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament amb els vots del govern municipal, ERC, el PSC i la CUP. En total, 23 vots a favor, l'abstenció de 15 (PDeCAT, Ciutadans i el regidor no adscrit), i el no del PP.

Colau ha aconseguit el sí a canvi de renunciar al fet que la nova normativa s'apliqui des d'aquest mateix dilluns, com pretenia. No serà vigent fins a l'aprovació definitiva en els pròxims mesos, quan hagi passat pel ple i per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Les crítiques dels promotors, que asseguren que apujaran els preus dels solars i l'habitatge, han estat duríssimes: asseguren que hauran de repercutir sobre el preu dels pisos lliures el cost dels socials.

Colau, que ha comparegut amb les entitats a la plaça de Sant Jaume per celebrar l'acord, ha assegurat que el canvi normatiu permetrà “guanyar uns 300 pisos socials l'any [a la ciutat se'n fan un miler] i corresponsabilitzar-ne qui ha aconseguit beneficis obscens i no ha tingut cap responsabilitat sobre el dolor causat amb l'especulació”. Sobre les veus que alerten que la imposició del 30% de pisos socials paralitzarà el sector de la construcció, ha respost: “No es para res, podran continuar fent negoci amb corresponsabilitat”.

Tres anys després de l’arribada de Colau al poder, i amb el dret a l'habitatge com la seva prioritat absoluta, Barcelona viu una crisi d'habitatge insòlita causada per la pujada de preus que està obligant molts llogaters a marxar dels seus pisos quan se'ls acaba el contracte. Per aquest motiu, el govern busca fórmules per terra, mar i aire per ampliar un parc públic de lloguer, que no arriba al 2% del total d'habitatges. Fórmules tradicionals però lentes (construir habitatge), a curt termini (comprar pisos als bancs), imaginatives (fer pisos prefabricats en contenidors)... o esprémer al màxim lleis existents que no s'han desplegat són algunes de les mesures.

En aquest sentit, i amb el suport d'entitats com la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogaters, al febrer es va aprovar una moció que preveu fórmules per ampliar el parc públic desplegant normatives vigents. En el primer punt de la llista hi figurava combinar les lleis autonòmiques vigents d’Urbanisme i del Dret a l’Habitatge per obligar els promotors a cedir el 30% dels projectes d'habitatge o grans rehabilitacions a l'administració. En el que no pot intervenir l'administració és en el destí d'aquests habitatges de protecció: si són de venda o de lloguer.

Fins ara, a Barcelona els promotors només estaven obligats a fer habitatge públic en els nous plans urbanístics, en zones poc desenvolupades. Han de cedir un 20% a habitatge protegit i un 10% a preu concertat. Estenent l'obligació a tota la ciutat, l'Executiu defensa que aconseguirà fer habitatge de protecció oficial a tota la ciutat i combatre així l'expulsió de veïns.