La UE acorda la creació voluntària de centres per a migrants al seu territori

Europa ha esbossat els primers compromisos per rebaixar la tensió migratòria. Després de les amenaces que va llançar Itàlia de bloquejar la cimera europea que va arrencar dijous a Brussel·les, els 28 països comunitaris han aconseguit de matinada arribar a un acord general sobre la migració. El text ha necessitat moltes hores de negociació, que han resultat en el vistiplau de totes les parts. L'acord estableix la creació de centres controlats per portar els migrants rescatats al mar a centres controlats dins de la Unió, on se separaran els possibles refugiats dels anomenats immigrants econòmics. Aquests últims seran retornats als seus països d'origen mentre que els demandants d'asil es repartiran –"resituaran", diu el pacte– pels Estats que s'ofereixin voluntaris a acollir-los. Cada país decidirà "de forma voluntària" si acull o no un d'aquests recintes, la qual cosa posa fi a les quotes obligatòries de repartiment i satisfà els Estats que es neguen a rebre un sol refugiat o immigrant irregular.

La UE donarà suport financer a "tots els esforços dels Estats membres, especialment Espanya i els països d'origen i trànsit, per prevenir la immigració il·legal". També s'ha acordat la injecció de 500 milions de diners comunitaris en el fons fiduciari per a Àfrica, destinat a combatre les causes de les migracions, com ja s'havia avançat en la trobada informal que es va fer diumenge.

"Al territori de la UE, els qui són salvats [del mar] d'acord amb el dret internacional, han de ser atesos, sobre la base d'un esforç conjunt, mitjançant el seu traspàs a centres controlats establerts als Estats membres, només de forma voluntària, on un processament ràpid i segur permetria, amb total suport de la UE, distingir entre irregulars i refugiats", s'assegura en les conclusions. 

El primer intent d'acostament el van promoure cinc països mediterranis —la mateixa Itàlia amb França, Espanya, Grècia i Malta—, favorables a compartir la gestió dels fluxos migratoris. Aquests Estats van advocar per crear una mena de centres controlats dins d'Europa per transferir-hi els estrangers irregulars arribats a les zones de més pressió. La idea desperta recels al bloc de l'Est.

França i Espanya han liderat una proposta per desbloquejar el laberint de la crisi migratòria, amb un compromís que permetria afavorir el futur polític de la canceller alemanya Angela Merkel i rebaixar les pressions del Govern populista a Itàlia. Els cinc països mediterranis han promogut la creació de centres per transferir-hi els migrants arribats a Europa per avaluar si són refugiats o irregulars. Aquest pla, que ha estat el que finalment ha tirat endavant, preveu que alguns països, voluntàriament, acceptin acollir alguns d'aquests nous centres per desencallar la situació a Itàlia i Alemanya. El problema és que cap Estat sembla —d'entrada— disposat a habilitar-los.

Algunes fonts diplomàtiques apuntaven a Espanya i Grècia com a candidates, però encara no hi ha res tancat. Fonts governamentals neguen que Espanya aculli un centre d'aquest tipus. "Els centres poden ser una opció per a alguns països. La nostra és seguir amb els nostres instruments i agrair que es bolquin recursos econòmics als països d'origen i de trànsit", ha explicat al final de la cimera, passades les 4.30 d'aquest divendres, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. El mandatari al·ludia al suport explícit —també de tipus financer— del club comunitari al Marroc per la cooperació en gestió migratòria, segons va avançar aquest diari. El que sí que acceptarà l'Executiu espanyol és fer-se càrrec d'alguns refugiats vinguts d'Alemanya gràcies a un acord bilateral limitat.

La migració fa trontollar l'agenda europea en el moment de menys pressió de fluxos des de la crisi del 2015: aquell any van entrar a Europa més d'un milió d'immigrants; des que va començar el 2018 tot just n'han arribat 43.000, segons les dades d'Acnur. És igual: les tensions polítiques a Alemanya, amb un Govern que penja d'un fil pel moviment de refugiats, i la intensitat del discurs antiimmigració a Itàlia van caldejar dijous l'ambient de la cimera de caps d'Estat i de Govern, centrada principalment en aquest conflicte.

L'arrencada va ser rotunda. “La migració pot decidir el destí de la Unió Europea”, va advertir la cancellera Angela Merkel, conscient que també el seu propi destí està en joc. Merkel està forjant els primers acords amb països europeus —entre els quals hi ha Espanya— perquè comparteixin part de la responsabilitat sobre aquest col·lectiu. Itàlia, mentrestant, va amenaçar a vetar el resultat del Consell Europeu si no aconseguia el seu propòsit: que altres Estats atenguin també els estrangers arribats irregularment al seu territori.

En aquesta cimera del tot o res, els líders s'han aferrat a una de les poques idees que suscita —amb matisos— consens. Es tracta de les plataformes de desembarcament que la Unió Europea vol finançar fora de les seves fronteres per portar-hi els migrants que s'embarquin en el perillós camí cap a territori europeu. Els governants han donat el mandat polític perquè aquesta idea, sobre la qual hi ha moltes més preguntes que no pas certeses, es comenci a concretar. L'única cosa segura és que només s'hi podran traslladar les persones rescatades en aigües alienes al territori europeu. Si el migrant arriba a aigües comunitàries, l'hauran de conduir a un port de la UE.

El text aprovat és genèric en aquesta qüestió: "El Consell Europeu demana al Consell [de la UE] i a la Comissió explorar ràpidament el concepte de les plataformes de desembarcament regional, en estreta cooperació amb països tercers rellevants, així com amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats i l'Organització Internacional per a les Migracions". 

Merkel ja va fer referència a aquest model tan bon punt va arribar a la cimera. “Podem parlar sobre el desembarcament de vaixells en altres països, per exemple, a Àfrica del nord. Però hem de parlar amb aquests països, no ho podem fer a la seva esquena”, va raonar. La dirigent alemanya intentava així d'anticipar-se a possibles recels d'aquests països candidats —els diplomàtics els situen al nord d'Àfrica— a acollir les plataformes. El Marroc ja ha rebutjat rotundament aquesta possibilitat. El Consell, que representa els Estats membres, pretén iniciar converses “com més aviat millor” per trobar possibles aliats.

Ampliant una mica l'espectre, el president francès, Emmanuel Macron, va assenyalar: “Hi ha feina per fer fora de les fronteres d'Europa, a les fronteres i dins d'Europa, basada en dos principis: responsabilitat i solidaritat”, va resumir. També el president espanyol, Pedro Sánchez, va al·ludir a aquests dos pilars i va demanar practicar la solidaritat amb Alemanya, destí del gruix de refugiats arribats a Europa entre el 2015 i el 2016. Una cosa que Berlín només va fer amb comptagotes al llarg de la crisi de l'euro.

París i Madrid, el nou nucli dur d'Europa, pretenen així salvar el cap de Merkel. Roma, no obstant això, sembla disposada a torpedinar la cimera cim si no s'escolten les seves propostes. “La UE ha de transformar les declaracions de solidaritat en fets concrets; en cas contrari, el veto és una possibilitat”, va afirmar el primer ministre italià, Giuseppe Conte.

La UE ha contemplat diverses vegades en el passat la possibilitat d'establir alguna instal·lació exterior per contenir els migrants a l'altra riba del Mediterrani. Sense arribar a fixar-la, aquest és l'esperit que ha inspirat les polítiques migratòries de la UE en els últims anys, amb fons extraordinaris per finançar polítiques de retorns voluntaris dels migrants als seus països d'origen i també per contenir directament els fluxos migratoris, per exemple, entrenant la guàrdia costanera líbia i subministrant-li material.

Però el bloc comunitari ha trobat ara la clau per poder aprofundir en aquesta possible infraestructura: l'aval de Nacions Unides. Dues agències d'aquesta organització —la de refugiats, Acnur, i la de migracions, OIM— van escriure dimecres als presidents de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i del Consell Europeu, Donald Tusk, per avalar aquest projecte. Malgrat tot, aquests organismes segueixen advocant per fer els desembarcaments al lloc més segur de la UE “i potencialment també en altres llocs”.

Plataformes i màfies

Més que crear un macrocentre per atendre els migrants i dilucidar allà els qui tenen dret d'asil i els qui no, Brussel·les té l'expectativa que l'esment d'aquesta plataforma, fins i tot abans de construir-la, desincentivi les màfies que trafiquen amb migrants. El motiu és que, en no haver-hi perspectives d'arribar al club comunitari, la ruta perdi interès, confien els promotors d'aquesta idea. Fonts del Consell citen com a exemple el pacte subscrit amb Turquia el 2016, que va reduir dràsticament l'arribada de refugiats sirians de les costes turques a les gregues perquè es va anunciar que a tots se'ls retornaria al país veí, on suposadament tenien una protecció equivalent a l'europea.

Conscient que totes les propostes que generen adhesions són més de contenció migratòria que no pas de gestió dels fluxos, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, es va escudar en el risc que triomfin els discursos més radicals. “Pot ser que alguns pensin que soc molt dur en les meves propostes. Però creguin-me, si no ens posem d'acord en això, veuran propostes veritablement dures de tipus veritablement durs”, va assenyalar.

D'entre totes les intervencions, cap tan dura com la del primer ministre hongarès, l'ultraconservador Viktor Orbán. “Farem el que la gent realment demana: no hi haurà migrants dins de la UE i els que hi ha, s'hauran d'expulsar”, va proclamar després de mantenir la seva afirmació que Europa viu una “invasió” amb l'arribada d'irregulars.

La Unió Europea ha estat sempre una idea a la recerca d'una realitat. Durant els 10 últims anys la realitat era molt crua: una crisi pràcticament existencial que va estar a punt de fer miques el projecte europeu. Però les grans crisis són al final polítiques: indefectiblement polítiques. I aquí, en la política, ha acabat la policrisi europea: la histèria política de líders com Orbán no té base real. Els fluxos han caigut amb contundència des del milió llarg d'entrades del 2015 als menys de 50.000 des de l'inici del 2018.