“S’ha acabat el temps en què el Govern agreujava el problema de Catalunya”

Tres setmanes després d'arribar a La Moncloa amb una inesperada moció de censura, Pedro Sánchez té clar el que vol fer, però també el que no vol fer. De la conversa es desprèn que el seu objectiu fonamental al Govern és prendre la iniciativa i no deixar que els altres marquin el ritme. Es nota especialment a Catalunya. Pretén engegar les seves idees i no limitar-se a reaccionar a les possibles provocacions. Sánchez manté el seu full de ruta: acostament en breu dels polítics presos catalans, reunió amb Torra el 9 de juliol i to dialogant. El president del Govern no pot desenvolupar el seu programa perquè només té 85 diputats, però creu que sí que pot fer plans contra l'explotació laboral o la pobresa infantil, treure immediatament les restes de Franco del Valle de los Caídos i buscar lleis per a les quals sí que té suports com l'eutanàsia, canvis parcials en la reforma laboral, derogar la llei mordassa o triar un nou president de RTVE. I sobretot, busca accentuar el paper d’Espanya a la Unió Europea. Sánchez defensarà, com el president francès, Emmanuel Macron, un projecte de reforma de l'euro mes ambiciós que el que proposava el Govern anterior i una major integració en polítiques d'immigració. L'entrevista es desenvolupa en el seu despatx, al palau de la Moncloa, que resta pràcticament igual a com el va deixar l'anterior president, Mariano Rajoy. L'única diferència són uns tocs verds (a Pedro Sánchez li agraden els cactus), dues escultures petites del Quixot, un bust petit del fundador del PSOE, Pablo Iglesias, i un altre de Manuel Azaña, unes fotos familiars i una lleugera olor a encens, una fragància que li agrada molt.

P. Com reaccionarà el Govern davant la decisió de la Generalitat de Catalunya de trencar relacions amb la Casa del Rei?

R. Els temps en què el Govern agreujava els problemes amb Catalunya s’han acabat. Hem d'anar pas a pas, reconstruir la confiança, la lleialtat que ha mancat durant aquests anys de conflicte entre la Generalitat i el Govern d’Espanya. Aquesta és la voluntat que jo manifestaré al president Torra quan em reuneixi amb ell el proper dia 9 de juliol. Hi ha moltíssimes coses que es poden fer. Des de l'any 2011 no es reuneix la comissió bilateral, que pot servir per reduir els conflictes en recursos al Tribunal Constitucional, agilitar qüestions com les infraestructures, les inversions. La meva voluntat és normalitzar les relacions institucionals. A mig termini cal abordar entre totes les forces polítiques una renovació del pacte constitucional.

P. Si la Generalitat segueix forçant la tensió amb la Casa del Rei, com reaccionarà?

R. La Casa Reial va encertar quan va plantejar que en tot el que té a veure amb la política és el Govern i el president qui ha de marcar les línies. El president Torra sap perfectament que amb qui ha de dialogar per normalitzar aquestes relacions és amb el president del Govern. Nosaltres ho farem. No s'entendria que, per exemple, quan es convoqui el consell de política fiscal i financera, no hi sigui la Generalitat.

P. A més de la normalització de relacions institucionals, pot haver-hi interlocució política real?

R. Quan activem la comissió bilateral s’hi tractaran temes polítics, recursos que ha presentat l'anterior Govern a lleis aprovades pel parlament de Catalunya. N’hi ha algunes que són de lluny inconstitucionals, com les vinculades amb el procés. Però n’hi ha d’altres que tenen a veure amb la pobresa energètica i altres qüestions socials que poden ser perfectament tractades.

P. I si el president desenvolupa més lleis relacionades amb el procés?

R. El que espero és que no tornin a la unilateralitat. La crisi a Catalunya no es resoldrà en un any ni en dos, ni en cinc ni sis. Som davant una crisi per a la qual caldrà la generositat i l’esforç de totes les parts, durant la propera dècada. Per tant caldrà una normalització en primera instància i un acord en segon lloc. A Catalunya hi ha una crisi política que ha de ser resolta des de l'àmbit polític, i no des de l'àmbit judicial. Però a canvi exigeixo que hi hagi aquesta voluntat de reconstruir la confiança per part del Govern de Catalunya.

P. El Govern ordenarà el trasllat dels polítics presos a presons catalanes abans de l'entrevista amb Torra?

R. Jo desvinculo completament el que sorgeixi de la reunió amb el president amb una cosa que té un àmbit estrictament judicial i d'institucions penitenciàries. La meva posició és que el més raonable és que una vegada se substanciï la instrucció, pot haver-hi acostament. El raonable és que els presos, i sobretot a la presó provisional, estiguin prop de les seves famílies i dels seus lletrats. No és una qüestió de tàctica. Nosaltres en l'oposició hem estat molt crítics amb la falta de respostes polítiques a la crisi catalana, hem criticat que el Govern s'amagués darrere de les togues. Respectem la instrucció del jutge Llarena, i quan Institucions Penitenciàries consideri que no hi ha risc d'entorpir aquesta fase d'instrucció, es prendrà la decisió.

Más información

Pedro Sánchez veu “raonable” traslladar els polítics presos quan acabi la instrucció

L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa dona oxigen al PSC

Mas demana que l’independentisme alteri la seva estratègia després del canvi de Pedro Sánchez

El Govern de Sánchez citarà Torra abans de l’estiu

P. El jutge Llarena ja ha dit que per la seva banda poden fer-ho avui mateix si volguessin. A què esperen?

R. En aquest tipus de qüestions, sempre hi ha matisos. No ho dic per polemitzar, però és el jutge el que ha de taxar els temps de la fase d'instrucció. Quan se substanciï, el Govern prendrà la decisió política i va en la línia que els he comentat.

P. Els presos d’ETA també s’acostaran?

R. Són coses diferents. Són presos que tenen una condemna en ferm. Després de l'anunci de dissolució d’ETA, i per tant del reconeixement de la seva derrota per part de l’Estat de dret, és evident que la política ha d'adaptar-se a aquesta nova realitat. Però lògicament nosaltres tindrem en compte, com no pot ser d'una altra manera, les víctimes del terrorisme.

P. Aquest diumenge assistirà vostè a Brussel·les a una minicimera informal que tractarà el tema de la immigració, el que més divideix en aquest moment la Unió Europea. Tot indica que s’enduriran les postures de la UE. Espanya comparteix aquest enduriment?

R. La crisi migratòria té com a causa fonamental una raó demogràfica. De l'any 2018 a l'any 2050, a la UE seguirem tenint entorn de 700 milions d'habitants, però l’Àfrica passarà a 2.400. El 60% d'aquesta població tindrà menys de 25 anys. El 40% dels nens nascuts el 2050 ho faran a l’Àfrica. No és un desafiament que pugui resoldre's a curt termini. A mig termini cal fer un gran pla Marshall per estabilitzar democràticament, econòmicament i socialment aquests països d'origen. I a curt termini, la UE ha de regular els fluxos migratoris. Tan demagògic és dir que es tancaran a pany i forrellat les fronteres en un món global com el nostre, com dir “portes obertes”. El Govern del PSOE ha abordat circumstàncies semblants a aquestes en el passat. El 2004 i 2006 van arribar a les costes canàries 90.000 éssers humans. Ja aleshores assenyalàvem que havíem de fer front a aquesta crisi amb un acord europeu. No pot haver-hi una resposta unilateral. Nosaltres amb l’Aquarius vam fer una crida a la solidaritat. Però una cosa és una crisi humanitària i una altra cosa és la política migratòria. I aquesta política migratòria ha de tenir una resposta comuna, europea.

P. Itàlia ja està rebutjant altres vaixells. Espanya n’acollirà més?

R. Nosaltres no serem insensibles a aquestes tragèdies humanitàries, però és evident que Espanya sola no pot donar-hi resposta.

P. Aquesta resposta comuna europea pot consistir en la creació de campaments fora de les fronteres de la UE?

R. Haig de conèixer més detalladament la proposta que ens volen fer. No em sembla una solució que siguin els països fronterers els que se’n facin exclusivament càrrec. L'eurofòbia és el principal desafiament que té la UE. Hi ha governs, com l'italià, que està tenint un discurs antieuropeu, on hi preval l'egoisme nacional. Però això també té a veure amb la falta prèvia de solidaritat per part de la UE, respecte a un país que està acollint mig milió d'éssers humans que venen de les costes de Líbia. La millor manera de combatre l'eurofòbia és amb una major integració. Som un Govern europeista i anirem a la minicimera de Brussel·les i al consell amb la voluntat de donar-hi una resposta comuna.

P. El seu discurs i el del president francès són els dos més europeistes que hi ha dins de la UE. Són Espanya i França aliats en aquest moment?

R. Vaig tenir ocasió de xerrar amb Macron i va haver-hi una coincidència quant als objectius sobre la immigració. Jo agraeixo l'ajuda que va prestar amb l’Aquarius, i també la coincidència quant a la política d'integració econòmica i monetària. S'han donat passos significatius en el Pressupost de la zona euro, m'agradaria que un dels elements fonamentals fos la creació, d'una vegada per totes, de l'impost de transaccions financeres, i que es pogués culminar la Unió Bancària. Tenir un fons de garanties i de dipòsits comú seria un pas decisiu. I també que s'engegui un Tresor únic.

P. Volen incorporar-se a l'eix París-Berlín, tenint en compte que Itàlia hi està quedant fora?

R. És una elecció del Govern italià. Nosaltres el que volem és que hi hagi un front europeista, que redueixi l'eurofòbia. Volem incorporar altres països que són també proeuropeus. Volem que es reforci aquest eix Madrid-París-Berlín. Si un analitza la perspectiva històrica sempre que França, Alemanya i Espanya han anat de la mà li ha anat bé a la UE. A mi m'agradaria també incorporar Lisboa. Crec que aquesta perspectiva ibèrica ens aniria molt bé i a més amb un govern socialista amic com el d’António Costa.

P. Què canviaran en política d'immigració? Eliminar les concertines, eliminar les devolucions en calent, eliminar els CIEs?

R. Respecte als CIEs, estem oberts a la seva millora.

P. Però no a la seva eliminació.

R. Però no a la seva eliminació perquè és evident que els necessitem. Quant a les concertines, España té una rigorosa política de control de fluxos migratoris, però es poden respectar els drets humans. Estem en procés d'estudi de com substituir les concertines. Això no significarà que Espanya obri les portes. Es poden controlar els fluxos migratoris sense haver de ferir ni danyar un ésser humà.

P. Quan es trauran les restes de Franco del Valle de los Caídos. Serà ràpid?

R. Volem que el trasllat de les restes de Franco sigui immediat. Crec que una democràcia madura com la nostra, europea, no pot tenir símbols que separin els espanyols. Aquest Govern complirà amb el mandat del Congrés dels Diputats del 2017 de convertir el Valle de los Caídos en un lloc de reconciliació.

P. Podria donar una data? Abans de l'estiu? Molta gent en dubta.

R. Es farà. Si alguna cosa he demostrat és capacitat executiva.

P. Un dels grans problemes d'aquest país és que els joves viuen pitjor que els seus pares. No obstant això, els Governs parlen dels vells, de pensions, i no dels joves. Què s’hi pot fer?

R. Jo he seguit molt de prop el debat sobre Deliveroo i totes les demandes respecte a la precarietat i la falta de protecció laboral de molts d'aquests treballadors que són joves. El Govern aprovarà un pla director de lluita contra l'explotació laboral.

P: Com seria? Quants fons? Nova regulació?

R: Hi ha moltes experiències ara mateix que s'estan fent en governs autonòmics socialistes, Balears per exemple, on hi ha una presència molt gran del sector hoteler. S'han mobilitzat recursos a la inspecció laboral per fer emergir aquesta realitat d'explotació laboral que sofreix desgraciadament molta gent al nostre país. Als agents socials ja els anunciem la nostra voluntat d'engegar aquest pla director de lluita contra l'explotació laboral.

P: Com es desenvolupa, quins ministeris hi intervenen, per a quan ho té vostè previst?

R: Estem treballant-hi. Lògicament, serà una cosa que compartim amb els governs autonòmics perquè evidentment molta d'aquesta acció d'inspecció els incumbeix també.

P: Com garantirà la sostenibilitat del sistema de pensions?

R: El Govern anima, dona suport i aplaudeix que els sindicats i empresaris acordin una escalada de pujada dels sous. Per millorar la recaptació de la Seguretat Social és indispensable que hi hagi un creixement salarial. El que no pot ser és que en la participació dels salaris a la renda representi ara mateix, en termes agregats, el mateix volum que l'any 1989.

També cal obrir un debat per eliminar el topall a les cotitzacions a la Seguretat Social, les més altes. És una de les recomanacions del Pacte de Toledo. I revisar la política de bonificacions. A més, nosaltres ja vam parlar amb l'anterior Govern de la necessitat de crear impostos finalistes, com l'impost a les grans empreses tecnològiques i també a les del sector financer.

P: En l'impost a la banca vostè va ser molt concret quan era a l'oposició: 8 punts de pujada en l'impost de societats. Ho farà ara que és al Govern?

R: Proposàvem un recàrrec de l'impost de societats a la banca, sí. Ho veurem. El Ministeri d’Economia i el Ministeri d’Hisenda estan fent els números. Nosaltres hi tenim la intenció política. Obrirem el debat.

P: En la reforma laboral fins on es pot arribar?

R: Nosaltres sostenim que és necessària la derogació de la reforma laboral, però no hi ha una majoria parlamentària per fer-ho. Hi ha majoria per revisar l'article 42.1 de l’Estatut dels Treballadors per protegir els treballadors de les empreses subcontractades. Hem de ser capaços de resoldre el tema de la ultraactivitat, perquè la reforma laboral acabarà amb ella. Creiem que es pot obrir el debat sobre la prevalença en la negociació dels convenis col·lectius a nivell d'empresa o a nivell provincial. I després jo crec que hi ha un ampli marge per parlar de la igualtat laboral, de la lluita contra la bretxa salarial.

P: Té vostè segura la majoria parlamentària per aprovar el pressupost del 2019? Perquè el del 2018 no el pot vostè prorrogar perquè és el del PP, no?

R: Bé, l'ànim del Govern serà aquest. Serà el d'aprovar uns Pressupostos amb una agenda social i mentrestant anar fent camí amb aquests. Per exemple, en el proper Consell de Ministres aprovarem un pla de xoc contra la pobresa infantil. Avui és l'últim dia de curs per als nens dels col·legis públics i la setmana vinent dels concertats. Volem garantir l'obertura de menjadors escolars, campaments per als nens que no tenen aquesta possibilitat, i lluitar contra una realitat que dol i que afecta ni més ni menys que el 28% dels nens i nenes del nostre país. Hem creat l’Alt Comissionat de la pobresa infantil. M’hi involucraré personalment. Hi ha recursos públics, però també demanarem a les grans empreses que ens ajudin.

P: Tenen al cap algú per presidir RTVE?

R: Tinc clar el perfil però no tinc clar el nom.

P: Quin és el perfil?

R: Ha de ser una persona amb una reputació acreditada i amb la capacitat de poder articular consensos entorn de tres objectius fonamentals. El primer, que la radiotelevisió espanyola sigui de tots els ciutadans, no del que li digui el Govern de torn. Dos, ha de tenir un compromís també amb el sosteniment a mig termini d'un servei fonamental com és el de la informació. I tres, jo crec que ha de ser l'expressió d'una pluralitat que ara mateix el Consell d’Administració no té.

P: Per què ho fa per decret?

R: Perquè no tinc cap altra opció. Fa un any vam impulsar una llei per renovar el Consell d’Administració de RTVE a través d'un mecanisme que era el Comitè d’Experts. Què ha passat? Que no s'ha renovat, ni ha començat si més no la tramitació de les eleccions com a conseqüència de l'obstaculització del PP. No permetrem un buit de poder. Hi ha consellers que porten tres anys sense renovar-se. Volen perpetuar un debilitament d'un servei públic fonamental com és aquest. Nosaltres renovem des de l’Executiu aquest Consell d’Administració però respectem el consens de la Càmera. Els instem simplement al fet que ho facin de manera urgent.

P: Quan derogaran la llei mordassa?

R: Ara està en tramitació parlamentària i per tant el que esperem és que el Congrés, i crec que hi ha majoria, modifiqui els elements més perversos d'aquesta llei.

P: Hi haurà eutanàsia a Espanya abans del final de la legislatura?

R. Aquest serà també un dels meus principals compromisos. Jo vull que aquesta legislatura acabi amb una llei d'eutanàsia al nostre país i que sigui reconeguda com un servei per part de la sanitat pública, un servei fonamental.

P: Hi haurà un reforç pressupostari de la sanitat?

R: Sí, apostarem per millorar el finançament de la sanitat. El Govern pot incentivar la inversió en la modernització de tots els aparells que es necessiten en la sanitat pública. I aquí nosaltres hi posarem especial èmfasi. Reconstruirem molts dels drets que han estat desmantellats al llarg d'aquests últims anys, i en particular el de la sanitat pública.

P: Com ho farà si ja ha dit que no pot promoure la reforma del finançament autonòmic?

R: Cal ser realista. No marejaré la perdiu, com ho feia el Govern del PP. La culminació de totes aquestes tasques serà en la propera legislatura, però ara podem oferir millores parcials.

P: Hi ha diners per a això?

R: Sí, per això sí que hi ha diners.

P: No obstant això, Espanya té ja un avís de la Comissió Europea advertint que és possible que no es compleixi l'objectiu de dèficit. Això obligaria a reajustaments, per no dir retallades.

R. El Ministeri d’Hisenda està analitzant la situació actual dels pressupostos i dels ingressos públics.

P: Ara que és president, com veu tot el que ha passat? Va ser destituït del seu partit, va guanyar dues primàries, va perdre dues eleccions, molta gent no confiava en vostè.

R: La lliçó al final de la política i de la vida és que els camins no estan escrits. La moció de censura ha suposat un canvi d'època en la política espanyola. Va ser un ja n'hi ha prou! a la corrupció i un sí a la regeneració democràtica. Estem en un canvi d'època en la cultura política. Ja no podem regir-nos per paràmetres que fa 15 dies eren els normals. La societat espanyola no els tolera. És molt positiva la il·lusió que s'ha obert. El Govern ha recollit reivindicacions que estaven al carrer. Per exemple, què es va reivindicar el 8 de març? El paper de la dona en la vida social, econòmica i política d'aquest país. El Consell de Ministres ara és el que més dones té al món. Això és conseqüència d'aquest 8 de març. A més, jo no m’apartaré ni un mil·límetre del mandat de la regeneració democràtica.

P: Haurien de passar els candidats a un càrrec públic una mena de test d'idoneïtat?

R: Jo no aspiro, i crec que els ciutadans tampoc, a tenir apòstols ni sants al capdavant del Govern.

P. Vostè sempre va pensar que seria president?

R: No, jo mai ho vaig pensar. El meu full de ruta era completament diferent al de la moció de censura. Era preparar primer les municipals i després presentar-me a les generals. L'encert que va tenir el PSOE va ser ser conscient que la sentència de Gürtel era la gota que feia vessar el got. La política només arribava a la pàgina de successos. Ara s'ha retornat al seu lloc natural, que és parlar d'atur, salaris, reformes.

P: L'exercici del poder ajuda a cohesionar els partits?

R: Home, dir el contrari…

P. El PSOE podrà guarir les seves ferides? Ha estat un procés molt traumàtic.

R. Però miri el que passa fora d’Espanya… La política renovada ara mateix està subjecta a moltíssimes tensions externes i internes i el PSOE no n’ha estat aliè. A diferència del que passa a la socialdemocràcia en altres països de la UE, nosaltres hem sabut anticipar aquests avenços. Amb moltes dificultats, amb debats interns, però crec que és bo per a l'esquerra que hi hagi una socialdemocràcia forta a Espanya.

P. Què pensa en mirar enrere?

R. Jo diria que aquest és un Govern sense hipoteques i això també és important. És un Govern que neix d'unes circumstàncies totalment extraordinàries. L'objectiu fonamental és consolidar aquest canvi d'època. Aquesta és la principal tasca que té aquest Govern.

P. És vostè un home amb sort o molt perseverant?

R. No és incompatible. Soc les dues coses.