Macron i Sánchez proposen “centres tancats” per a immigrants a Europa

La sintonia buscada i desitjada va ser tan total que semblava que qualsevol proposta seria acceptada sense cap matís. El president francès, Emmanuel Macron, i l'espanyol, Pedro Sánchez, s'han mostrat aquest dissabte a París, durant la primera visita internacional del nou president d’Espanya, totalment d'acord a crear el que s'ha denominat "centres tancats" per a migrants, en territori europeu, amb les garanties humanitàries de les associacions especialitzades i de les Nacions Unides, finançats per la Unió Europea i repartits per tot el territori comunitari per solucionar de manera "ràpida i eficaç" la sortida immediata dels milers d'immigrants "clandestins" que puguin aparèixer durant aquesta nova crisi migratòria al Mediterrani o en ports dels seus països riberencs, ara especialment a Itàlia. En aquests "centres tancats" s'estudiaria individualment la seva situació, si escau concedir-los l'asil i, en cas contrari, se'ls "acompanyaria" als seus països d'origen. Macron ha avançat que a aquesta sortida, hi donen suport Sánchez i també la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Macron ha desenvolupat aquest dissabte el seu pla després d'exposar-l’hi en privat a Sánchez durant la seva primera trobada bilateral a París. El president francès ha assegurat que les seves idees també tenen el suport a Alemanya de Merkel i a Espanya de Sánchez, en el que es configura com un eix nou i rellevant clarament europeista de la UE, enfront d'altres postures més populistes o nacionalistes d'altres mandataris. El president francès ha diferenciat entre aquesta proposta, que portarà aquest diumenge a la cimera informal de 12 països socis de la UE afectats més directament pel fenomen migratori i també al Consell Europeu que se celebrarà a Brussel·les els dies 28 i 29 de juny, de l'altra sortida que ha abanderat el president del Consell Europeu, Donald Tusk, sobre la creació de les anomenades "plataformes regionals de desembarcament" en països d'origen o de trànsit. Macron ha precisat que tant ell com Sánchez també donen suport a aquesta altra alternativa.

La cita de Sánchez amb Macron, amb esmorzar privat al Palau de l’Elisi i que ha durat unes dues hores, ha concentrat gairebé un 60% de la conversa a abordar l'actual crisi migratòria que pateix la UE. Macron ha considerat que aquest és ara el desafiament que pot posar en "risc de desmantellament" la unitat europea, per culpa dels nacionalismes i els plantejaments més nacionalistes i unilaterals. Ha advocat per implicar Espanya en aquest eix perseguit amb Alemanya per respondre i actuar "de manera decidida" i per "compartir una estratègia per combatre amb eficàcia i humilitat" aquesta crisi.

Macron ha esmentat tres pilars en la solució que proposa, que ha esbossat de manera genèrica com "reforçar, donar suport i col·laborar més amb els països d'origen i trànsit de la immigració" (una cosa que ja es va abordar en una altra minicimera europea el 28 d'agost passat a Versalles), amb més polítiques de desenvolupament i de seguretat en la lluita transfronterera contra les màfies; "reforçar l'espai europeu exterior (Frontex) amb més mitjans humans, econòmics i jurídics" i facilitar la tornada dels migrants sense dret a asil als seus països d'origen; i, finalment, "reorganitzar l'acolliment dels migrants a Europa seguint criteris d'humanitat i eficàcia".

Aquesta solució d'urgència de Macron és la que planteja també per resoldre crisis humanitàries, com la recent del vaixell Aquarius o actualment del Lifeline, amb centenars d'immigrants perduts al Mediterrani, rescatats prop d'aigües italianes i que les autoritats d'aquest país es neguen a recollir. I és el que tots dos, Sánchez i Macron, volen exposar a Giuseppe Conte, el president italià, per frenar la crisi en canal oberta dins de la UE pel rebuig, sobretot del seu ministre de l’Interior, a col·laborar.

El president de França ha detallat més tard la seva proposta dels denominats "centres tancats" finançats amb mitjans europeus, amb respecte i garanties humanitàries tant d'organitzacions internacionals com la Creu Roja i també de les agències especialitzades de l’ONU. Macron ha al·ludit sempre que s'ha referit a aquests centres als immigrants que ara desembarquen o són rescatats en aigües europees, particularment a Itàlia, i als quals en primer lloc caldria donar una resposta humanitària d'auxili, en portar-los immediatament al port més proper. D'aquests ports serien traslladats a aquests centres tancats finançats per la UE, que s'instal·larien per diversos països, allà s'estudiaria si podrien beneficiar-se d'un possible dret d'asil, i aquest contingent es repartiria per diferents nacions.

Pedro Sánchez, per la seva banda, ha agraït de manera entusiasta els suports recents de Macron i França en la crisi del vaixell Aquarius i ha incidit a aplicar principis de "solidaritat i responsabilitat" a aquest desafiament migratori, amb respecte als drets humans i més cooperació bilateral amb els països d'origen i de trànsit. Ha estat Sánchez qui ha insistit també a implicar en aquesta alternativa Itàlia, els mandataris de la qual s'han mostrat en les últimes setmanes no només poc inclinats, sinó clarament en contra d'albergar més immigrants.

Sobre la controvertida iniciativa que vol discutir Tusk, encara en fase d'esborrany i que no han abordat els caps de govern de la UE, de desenvolupar "plataformes regionals de desembarcament, en estreta cooperació amb Acnur i OIM [Organització Internacional per a les Migracions]", que permetessin amb procediments ràpids distingir en origen entre migrants econòmics i aquells que necessiten protecció internacional, Macron va assenyalar que li sembla "molt pertinent" si s'aplica d'acord amb les respostes previstes per als refugiats, les agències humanitàries, les Nacions Unides i els països afectats. El president francès va diferenciar aquesta proposta de la seva en què la de Tusk és per situar aquests centres en nacions nord-africanes, com Líbia, directament implicades en la sortida cap a Europa de milers d'immigrants i per evitar precisament aquesta sortida moltes vegades amb finals dramàtics.

Emmanuel Macron va precisar que la seva proposta no és encara una solució global de tota la UE però sí una alternativa bilateral i multilateral europea, a la qual ara després de "l'aliança d’Espanya" es podrien sumar més països. El líder francès va defensar que aquest "enfocament cooperatiu, interdependent i intergovernamental" és l'únic possible davant de les actituds d'altres governs europeus que propugnen el tancament total i unilateral de les seves fronteres: "Amb això se satisfà algun ego de tant en tant però no s'arriba a cap solució". I va demandar amb la mirada posada a Itàlia més eficàcia i humanitat: "No hem de deixar-nos moure pels extrems que fan servir l'emoció col·lectiva per al pitjor".

El president francès es va reservar per al final de la seva llarga intervenció, que va voler que fos molt detallada, dos missatges més que tenien com a destinataris els països amb tendències ara més nacionalistes i populistes d’Europa. Primer va qüestionar les xifres globals de migració en aquests moments, per relativitzar una mica la gravetat de la crisi. Va emfatitzar que no s'està vivint res semblant al que va succeir el 2015 i que ni tan sols Itàlia està com estava l'any passat: "Vegin les xifres, això és una crisi política entre els països de primera arribada, de segona i dels extrems. Cal mantenir el cap fred i no perdre l'avantatge de la cooperació ni caure en els esperits de la simplificació". I va posar l'exemple del que va fer Espanya fa 14 anys quan van començar a arribar centenars de piragües a les Canàries procedents del Senegal i va emprendre el camí de més acords i convenis amb aquest país.

També va defensar Macron que per als immigrants amb dret a asil la solució no hauria ser tan problemàtica si s'encara de manera comuna: "No són tants, són desenes de milers, però molts en demanen i no tots hi tenen dret. I es podria fer un repartiment raonable i legítim entre diversos països". I després va calcular que el 10% dels que arriben podrien quedar-se.

El segon missatge amb categoria d'avís de Macron va ser per als països que posen problemes per col·laborar a donar sortides a aquesta crisi dins d’Europa. No en va citar cap en concret. Però sí que va remarcar que es podrien atorgar, d'una banda, incentius i d'altra banda, aplicar sancions segons cada comportament. I va subratllar que "es podrien modificar les relacions amb els que no cooperin gens". El mandatari francès va indicar, en aquesta línia, que es podrien aplicar sancions "en el marc de les perspectives financeres" de la UE si hi ha països que es beneficien dels fons europeus i no col·laboren: "No podem tenir països que es beneficiïn massivament de la solidaritat de la UE mentre que també massivament reivindiquen el seu egoisme nacional quan es tracten temes d'immigració".