Itàlia intensifica la pugna amb els seus socis de la UE en la qüestió migratòria

La batalla per la política migratòria europea es comença a assemblar a un Itàlia contra tots. Però la pugna amb Alemanya, de moment, resumeix bé la contesa. El nou estirabot de Salvini buscava inicialment fer palès el malestar del seu Govern amb l'orientació de la minicimera que ha convocat la Comissió per diumenge a Brussel·les. Però la seva agressiva retòrica desconcerta fins i tot els seus socis de govern, que no aconsegueixen seguir el ritme i intenten recol·locar-se. Conscient d'aquest malestar, la institució va llançar dijous un missatge de suport a Roma per aplacar els ànims. “Durant molt temps Itàlia ha assumit una responsabilitat molt superior a altres. Fa bé a demanar un canvi. No és just”, va apuntar el comissari de Migració, Dimitris Avramopoulos. Però la màquina propagandística ja estava en marxa.

Poc després, Salvini va tornar a anunciar que els ports italians impedirien a l'ONG alemanya Lifeline, amb un vaixell que porta bandera holandesa, el desembarcament dels 224 migrants que duia a bord. “Les ONG estrangeres, amb personal estranger, amb finançament estranger i amb bandera estrangera ja no tornaran a tocar territori italià”, va llançar desafiador en una de les seves transmissions a través de Facebook. En aquesta ocasió, Salvini acusa una organització alemanya de no respectar les ordres de les guàrdies costaneres líbia i italiana, que li van indicar que no es mogués, ja que havia de ser el país africà qui s'ocupés del rescat. “Però aquests desgraciats [també els va titllar de “pseudovoluntaris”], fins i tot posant en perill la vida dels immigrants en aquests petits vaixells, no han escoltat ningú i han intervingut carregant per força una valuosa quantitat d'éssers humans, de carn humana a bord”, va bramar.

L'instint electoral de Salvini indica sempre al ministre de l'Interior quan és el moment de cridar. El problema és que, com ja va advertir el seu soci de govern, les competències per tancar els ports són del Ministeri de Transports i Infraestructures, en mans del grillino Danilo Toninelli. I el seu missatge no va acabar d'encaixar amb el de Salvini. “Les naus de les ONG Lifeline i Seefuchs seran confiscades pel Govern italià i portades a les nostres costes per verificar la bandera a la qual pertanyen”, va assenyalar, donant a entendre que sí que hi haurà un desembarcament a Itàlia i afegint un nou capítol a les tensions en la coalició.

L'M5S i la Lliga discrepen profundament en les maneres i, especialment, en com rendibilitzar políticament aquesta crisi. Però estan d'acord en el fons de la qüestió. I l'Executiu italià entén que la trobada de diumenge s'ha organitzat per atendre les demandes d'Alemanya, que clama per frenar el trànsit de demandants d'asil des dels països als quals arriben inicialment (els del sud) fins a les seves fronteres. Encara que la proposta de la Comissió recull mesures per a totes dues parts, les més concretes i immediates se centren a impedir aquests anomenats moviments secundaris. De fet, va ser la mateixa cancellera alemanya, Angela Merkel, la que va demanar aquesta reunió per frenar el seu ministre de l'Interior, Horst Seehofer, que la va amenaçar amb mesures unilaterals a les fronteres. És una via que Merkel no comparteix i que posa en risc —com a Itàlia— la supervivència de la coalició.

Reunió dels 28

La reunió que van mantenir dijous els representants dels 28 Estats membres a Brussel·les per preparar la cimera europea (no la informal d'aquesta setmana, sinó la formal de dijous que ve) va oferir una bona mostra d'aquesta pugna. El representant alemany es va queixar perquè, al seu parer, en els últims mesos la UE s'ha centrat més en les solucions externes (impedir que arribin migrants) que no pas en les internes (reformar el sistema d'asil perquè no tots els que posen els peus a Europa acabin trucant al timbre alemany), segons fonts coneixedores de la trobada.

Berlín va expressar també certs dubtes davant de la creació de l'anomenada plataforma regional de desembarcaments, un concepte que han posat sobre la taula les institucions a Brussel·les —en col·laboració amb l'ONU— per reunir tots els migrants rescatats al mar en un tercer país, fora de la UE, on es processarien els seus expedients.

Itàlia va mantenir la posició contrària. El seu representant va saludar la plataforma i va insistir en la necessitat d'exercir una “responsabilitat compartida” en els desembarcaments. Aquest país, llavors governat pels socialdemòcrates, ja va intentar l'any passat sense èxit que França i Espanya assumissin algunes d'aquestes operacions. El Govern de Pedro Sánchez s'ha estrenat amb una actitud diferent, en acollir l'Aquarius que Itàlia va deixar abandonat al mar, tot i que està per veure la posició general. De moment, els representants espanyols mostren certa inquietud amb la plataforma i insisteixen que la solució és cooperar amb els Estats d'origen dels migrants.

Per convèncer els italians que la idea avança, Avramopoulos va citar diversos països nord-africans amb els quals diu que manté contactes, encara que sense cenyir-se exclusivament als centres de migrants. Egipte, Líbia, Algèria, Tunísia i el Marroc figuren entre aquests Estats, tot i que la idea de crear aquestes instal·lacions a Líbia, un país sumit en el caos, sembla descartada. “Estic en contra d'una base de migrants tipus Guantánamo. Això està fora de lloc”, va voler tranquil·litzar el comissari.