Dos milions en ajudes al desenvolupament es van desviar a persones afins a CDC

La Diputació de Barcelona va desviar presumptament dos milions d'euros d'ajudes a cooperació i desenvolupament a empreses, fundacions i entitats afins a l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Entre el 2011 i el 2015, amb el partit nacionalista al capdavant, l'organisme supramunicipal va concedir a dit desenes de subvencions que no van servir per al “desenvolupament de comunitats pobres”. Per ordre del jutge, un dispositiu de 500 agents de la Policia va detenir aquest dijous una trentena de persones i va practicar diversos escorcolls, incloent-hi l'edifici històric de la Diputació.

Els agents de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia, alguns arribats de Madrid, van desembarcar passades les 9.00 a la Diputació de Barcelona, en seus de fundacions de cooperació i en empreses i domicilis particulars de Girona, Mataró, Manresa i Reus. Un dels 29 detinguts va ser el convergent Salvador Esteve, que hores més tard va quedar en llibertat amb càrrecs. Esteve va presidir la Diputació —una de les administracions catalanes amb més capacitat financera per atorgar ajudes— entre el 2012 i el 2015. Durant el seu mandat, va impulsar un canvi profund en els projectes d'ajuda al desenvolupament: els va deixar en mans de patronals, empreses i fundacions privades.

La investigació, que s'ha allargat un any i mig, ha destapat un cúmul d'irregularitats en almenys 26 expedients d'adjudicació. El jutge destaca “l'incompliment groller” de la normativa. I cita especialment Jordi Castells, que com a director de Relacions Internacionals (entre el 2011 i el 2015) era el màxim responsable de concedir les ajudes. Quan els tècnics de la Diputació posaven pegues als expedients —i això passava de manera “freqüent”, diu el jutge— Castells “s'hi ficava”. Va arribar a “pressionar” els tècnics perquè “emetessin informes favorables”.

Les anomalies són flagrants i de tots els colors. Quan s'adjudica un projecte tècnic per a països en vies de desenvolupament, l'entitat que el gestiona ha de presentar una memòria. Doncs bé, aquestes memòries són “fraudulentes”, segons el jutge, perquè eren un simple “copiar i enganxar”. “No són més que simples còpies de documents que es poden trobar lliurement a Internet” i fins i tot “coneixements genèrics que es poden obtenir de diversos manuals”. En un dels casos sota sospita, s'esmenta una subvenció (45.000 euros) per a unes activitats a l'Illa de Pasqua, al Pacífic, on es fan exposicions “molt genèriques” i per les quals es van presentar “guies genèriques d'aprofitament d'aigües pluvials en edificis”.

Que la Diputació va ser una màquina de repartir diners ho prova el fet que algunes de les empreses que van rebre les ajudes “es van crear poc abans d'atorgar-se la subvenció directa”. És el cas de Voltia Solutions, que “no tenia cap tipus d'experiència en cooperació al desenvolupament”. A Voltia se li van adjudicar treballs per orientar els ajuntaments del Magrib en el disseny de “plans de detecció de prioritats d'inversió”. Fins llavors, la responsable de l'empresa havia gestionat una immobiliària.

La majoria de fons s'atorgaven mitjançant contractes menors —d'una quantitat inferior als 18.000 euros—, la qual cosa permetia evitar el concurs públic. El jutge assenyala que és una via “legítima”, però indica que a la Diputació existien tantes “irregularitats” que la hipòtesi més plausible és que es destinessin a finalitats privades o públics, però en qualsevol cas alienes al desenvolupament.

El jutge destaca l'entramat de “relacions personals” que vincula funcionaris de la Diputació de Barcelona amb “certs alcaldes i empreses i fundacions”. Joaquim Ferrer, per exemple, és membre de Pimec, la patronal de les petites empreses propera al sobiranisme. La seva empresa va rebre un d'aquests contractes menors per elaborar un “pla director d'internacionalització d'Igualada”. El jutge destaca que Ferrer té “llarga trajectòria laboral” en organismes públics i que ha treballat en el grup parlamentari de CiU.

Un altre dels detinguts, Víctor Terradellas, va cobrar d'una de les empreses adjudicatàries fins al 2014 i, a partir d'aquesta data, de CDC com a “autònom”. Terradellas va fundar CATmón i Igman amb el diputat de Junts per Catalunya al Parlament Francesc de Dalmases, que figura en la investigació judicial però no va ser detingut. Dalmases va cobrar per dirigir una revista d'ONG quan, segons els estatuts de CATmón, no ho hauria d'haver fet. Fonts policials van explicar dijous que dels escorcolls poden derivar-se indicis sobre l'ús de fons en el procés independentista català.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va lamentar aquest dijous la “indefensió” davant la batuda. Conesa va mostrar la seva confiança en Esteve (“és una persona honesta que mai s'ha posat ni cinc a la butxaca”) i es va mostrar sorpresa que l'operació hagi coincidit amb la sentència de l'Audiència Nacional sobre la trama Gürtel.