Ni efectiu ni paritari

La frase més repetida a Catalunya després de “volem diàleg” és “volem que s'aixequi el 155 per poder recuperar la direcció política de les nostres institucions”. Les actuacions del recentment investit president Torra indiquen tot el contrari: com més malament va, millor.

L'investit Torra va començar definint la seva presidència com a provisional (no queda clar fins quan vol Puigdemont que duri el seu mandat). A més, des de la perspectiva política i constitucional, el seu serà un Govern en minoria. Així mateix, en roda de premsa des de Berlín, acompanyat per l'omnipresent Puigdemont, Torra presentava el seu full de ruta republicà, basat en tres eixos d'actuació: l'espai lliure europeu, les institucions catalanes (Parlament, Govern i ajuntaments) i, finalment, el procés constituent. Aquests tres escenaris indiquen que el president pretén utilitzar la Generalitat com a instrument per fer república; s'insisteix en la idea que Espanya és un espai de repressió (per això un independentista –ultranacionalista amb trets supremacistes– ha pogut ser investit president); finalment, la utilització dels alcaldes, independentment de la població que representin, com una institució més de la gestió de la Generalitat s'explica pel suport que molts d'ells han donat al procés i, especialment, a Puigdemont.

Más información

Crítiques des d’ERC, CUP i el PSC a la falta de paritat del Govern de Torra

ERC deixa sol el president en la polèmica pels nomenaments

Torra designa dos presos i dos fugits com a consellers del nou Govern

La CUP adverteix Torra sobre la paritat: “De moment, comencem malament”

D'altra banda, Comín explicava des de Brussel·les que a l'espai exterior pretenen generar unes institucions paral·leles de Govern de la República que completaran la seva estructura. Tot això resulta contradictori amb allò que alguns líders independentistes ja han reiterat: no es donen les condicions perquè Catalunya sigui avui independent. En tot cas, els instruments proposats per fer república són un frau democràtic, atès que van més enllà de les vies establertes de legitimació democràtica del poder i del seu control.

No obstant això, prioritzant que “volem que s'aixequi l'article 155 de la Constitució espanyola”, atribuïm tot això al món d'allò simbòlic, i ens convencem que el més rellevant és la configuració d'un Govern efectiu que torni a agafar les regnes de l'autonomia política de les nostres institucions. Oferim uns dies al president Torra perquè configuri el seu Executiu i, novament, ens defrauda. El seu Executiu té quatre consellers que no podran exercir efectivament les seves funcions: dos estan en presó preventiva i dos són a l'exterior. Un altre debat és, per cert, a què es refereix el decret del 155 quan condiciona el seu aixecament a l'existència d'un “Govern efectiu”; tinguin en compte que en dret les paraules no són mai gratuïtes. Ja ho veurem.

Però cal analitzar la proposta d'Executiu des d'una altra perspectiva. En el seu primer acte real com a president, el senyor Torra incompleix les seves promeses sobre igualtat entre homes i dones pronunciades en el discurs d'investidura, llegides com a gestos a l'esquerra del procés (sobretot a ERC), que no va veure amb bons ulls que un perfil com el seu fos proposat per a la presidència de la Generalitat. El seu discurs va prestar especial atenció a les polítiques d'igualtat i al seu compromís d'implementar la Llei d'igualtat efectiva entre dones i homes aprovada pel Parlament el 2015. L'article 12, com moltes vam aplaudir en el seu moment, obliga que els Executius de la Generalitat siguin paritaris. Un Govern format per 14 persones, 11 homes i 3 dones, no és un Govern paritari, ni tan sols de representació equilibrada entre sexes.

Així doncs, la proposta d'Executiu del president suposa una nova pugna amb el Govern de Rajoy. També, una garrotada per a la ciutadania que demana cada vegada amb més intensitat un Executiu efectiu que resetegi la situació política a Catalunya. Però, a més, afegeix un nou focus de tensió al si de l'independentisme. Per a ERC (també per a les CUP), almenys formalment, la igualtat institucional entre homes i dones és una prioritat política. Així, la falta de paritat obligada per la llei catalana torna a posar de manifest que no hi ha un únic projecte independentista. Existeix un únic element aglutinador que és trencar amb Espanya, però no un projecte compartit d'Estat. L'esquerra independentista ha assumit presons provisionals, ha reconegut obertament que es van equivocar en l'estratègia, ha acceptat un perfil ultraconservador per a la presidència, que, per cert, comença a posar en dubte algunes de les suposades veritats internacionalitzades del procés. Les persones designades per al nou Executiu, incloses les d’ERC, assumeixen també que la igualtat quedi relegada, però ho assumiran les segones files i les bases? Seria un bon moment per recordar les autèntiques prioritats polítiques de cadascú.

Argelia Queralt Jiménez és professora de Dret Constitucional de la UB.