Estat Català: la claveguera

El candidat a president, Quim Torra, admira els líders d'Estat Català i assisteix als seus homenatges: els germans Badia són “els millors exemples de l'independentisme”, va dir el 2011. Daniel Cardona, un dels “pioners de la independència”, va lloar el 2014.

A Miquel Badia i Capell, el “capità collons”, li agradava la violència. Va atemptar contra Alfons XIII el 1925, al Garraf. El 1931 va organitzar els escamots (milícies d'uniforme verd), “feixistes” i “aprenents de nazis”, d'Estat Català per a “la lluita violenta” contra els seus rivals (Joan B. Culla). Eren unes “esquadres d'acció de pura essència feixista” (Arnau González Vilalta).

Com a comissari d'Ordre Públic des del 1934 interrogava “personalment els detinguts amb pallisses, amenaces o reclusions forçades” (Eduard Puigventós). L'estiu d'aquell any, va arrestar sense mandat judicial el fiscal de l'Audiència de Barcelona; el president Companys el va destituir, però després el va tornar a col·locar en el càrrec.

En la revolta del 6 d'octubre, es va quedar quiet mentre detenien i empresonaven Companys. Va fugir espaordit per la claveguera del Palau, a l'exili. Ho va fer amb el seu conseller i cap polític, Josep Dencàs, que acabava de declarar al diplomàtic italià Alessandro Masseroni “la seva entusiasta admiració per l'ètica del feixisme, amb uns principis substancials que espera poder realitzar un dia a Catalunya” (Arnau González).

Brillaven altres líders, com Manuel Blasi (igual que Cardona, del corrent Nosaltres Sols, Sinn Féin), que organitzaria un complot a finals del 1936 contra el recanvi Companys. Viatjaven a Berlín i a Brussel·les per veure el criminal de guerra Alfred Rosenberg (penjat a Nuremberg) i altres caps nazis (Enric Ucelay) i per pactar “exercicis d'entrenament”.

Estat Català “es va finançar secretament mitjançant el tràfic de refugiats” antirepublicans (Ucelay): els plomaven però els mataven qui furtés part del botí. Cardona va ser interrogat a Aragó sobre els contactes amb l'Auslands-Organisation, NSDAP, la secció estrangera del Partit Nacional Socialista alemany.

I Dencàs va anar a Itàlia a demanar al Duce el seu “suport” per a “un Estat feixista? català”, segons un telegrama diplomàtic de Roma.

(Els noms entre parèntesis corresponen als historiadors que han estudiat aquest santoral).