Puigdemont tria Quim Torra com a successor, però no li deixa fer servir el seu despatx
L'expresident de la Generalitat deixa clar que es tracta d'una solució provisional
Després de 110 dies de suspens des de les eleccions catalanes, la conformació d'un Govern va començar a aclarir-se dijous amb la designació de Joaquim Torra Pla (Blanes, 1962) com a candidat de Junts per Catalunya a presidir la Generalitat. L'expresident Carles Puigdemont va anunciar a través d'un vídeo que l'expresident d'Òmnium Cultural serà l'escollit. Torra està lliure de càrregues judicials i el seu perfil és el d'un independentista de l'ala dura. Puigdemont ha volgut donar-li un caràcter purament provisional al seu successor, fins al punt de demanar que no s'utilitzi el seu antic despatx de la Generalitat.
Puigdemont va remarcar el caràcter interí que tindrà el mandat de Torra, que serà investit com a president de la Generalitat en els pròxims dies amb els vots d'ERC i l'abstenció de la CUP. "Es tracta d'un període de provisionalitat, marcat per les condicions de l'Estat: els presos polítics, els exiliats i l'amenaça permanent de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució", va assegurar l'expresident, que es troba a Berlín a l'espera que la justícia alemanya decideixi sobre la seva extradició per un suposat delicte de rebel·lió i des d'on espera controlar Torra.
L'expresident de la Generalitat va recordar els quatre intents d'investidura que la justícia ha frustrat i va assegurar que ja opta per proposar un candidat sense càrregues judicials perquè "ha quedat clara davant del món la intolerància i la falta de respecte del Govern espanyol davant les decisions dels ciutadans de Catalunya". Puigdemont també va lamentar que l'Executiu de Mariano Rajoy es negui a negociar i "continuï enrocat a bloquejar la política i avalar la repressió i la retallada de drets". La data límit per triar un president i que no es convoquin eleccions automàticament és el dia 22 de maig.
Sense abandonar el seu discurs d'enfrontament dur amb el Govern de Mariano Rajoy i la justícia, Puigdemont va agrair l'exdirector del Born Centre Cultural "el seu sacrifici i esforç" i li va augurar una feina complicada per "les situacions extremes a les quals haurà d'enfrontar-se". Li va demanar a Torra que lluiti pels "drets nacionals" davant d'"un Estat autoritari" i que defensi les competències i els recursos "laminats sistemàticament". Finalment, li va encomanar "fer efectiu el mandat" del referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
Torra és un independentista convençut amb pronunciaments molt durs en contra d'Espanya. "Ens volen muts, silenciats, ens volen atemorits, espantats. Fins i tot, ens volen a la presó i a l'exili", va dir en la seva última intervenció al Parlament.
L'entorn de Puigdemont el veia com una possibilitat per intentar atreure la CUP a la investidura quan no disposava dels vots necessaris. No obstant això, el seu perfil sempre ha despertat reticències dins del PDeCAT i Esquerra Republicana en un moment en el qual es vol intentar reconduir la relació amb el Govern espanyol. Torra és dins del grup de Junts per Catalunya, que advoca per mantenir la pugna.
Des que es va conèixer el resultat electoral, al voltant de quinze noms han sonat com a possibles candidats. El ball de candidats s'explica en part per l'acció de la justícia, que ha impedit que els diputats a la presó puguin ser proposats com a president, però també pels dubtes de Puigdemont, que vol assegurar-se que el seu successor li serà completament fidel.
Prou dòcil
La història de vegades es repeteix. El gener del 2016, i davant del veto de la CUP per formar un Govern, Artur Mas es va fixar en l'alcalde de Girona per succeir-lo. Puigdemont era llavors un desconegut per bona part dels catalans i Mas va considerar que era prou dòcil per intervenir quan ho desitgés. De fet, l'escollit no va poder dir res sobre un Govern prèviament pactat entre la llavors Convergència i Esquerra. Però l'alcalde no va trigar a mostrar el seu perfil propi i la influència de Mas va ser mínima. Puigdemont vol trencar el cicle. Per aquest motiu l'expresident vol intentar mantenir el màxim control possible. Això s'ha vist reflectit tant en l'elecció del nom com en les condicions sota les quals el "president provisional" ha d'exercir el seu càrrec.
Per exemple, Puigdemont vol que el nou president no faci servir el seu despatx al Palau, per així escenificar la seva condició de "provisionalitat", expliquen diverses fonts de Junts per Catalunya. La tutela, a més, s'estendria a consultar amb ell la gran majoria de decisions. El pla original de l'expresident, amb l'anomenada Casa de la República a Waterloo, era crear un sistema institucional paral·lel "a l'exili". Encara que Torra forma part del cercle de confiança de Puigdemont, liderarà un grup de consellers que no ha escollit. El president del Parlament, Roger Torrent, fixarà aquest divendres el dia del ple d'investidura.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Procés Independentista Catalán
- Carles Puigdemont
- Declaració Unilateral Independència
- Quim Torra
- XII Legislatura Espanya
- Investidura parlamentària
- Llei Referèndum Catalunya
- Independentisme
- Legislació autonòmica
- Legislatures polítiques
- Congrés Diputats
- Referèndum 1 d'octubre
- Catalunya
- Referèndum
- Generalitat Catalunya
- Autodeterminació
- Govern
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Conflictes polítics
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Administració autonòmica
- Espanya
- Política