La bretxa salarial es cronifica malgrat el creixement econòmic

El dinamisme econòmic dels últims anys a Catalunya no ha impedit que la bretxa salarial entre homes i dones s'hi hagi cronificat. La diferència entre sous es va reduir per primera vegada en un lustre el 2015, fins al 23,9%, segons la Generalitat. Però aquesta baixada només va servir per tornar als nivells —també alts— del 2009. El desfassament és especialment elevat, del 33,2%, en les ocupacions elementals. En altres àrees, com el de la cura a persones dependents, la bretxa ni existeix perquè la gran majoria són dones i la retribució per aquest treball és simbòlica.

Segons l'informe Involució de la bretxa salarial de gènere 2008-2015 publicat per la Generalitat, la bretxa salarial va caure l'últim any analitzat fins al 23,9% des del 26% del 2014 gràcies a l'increment salarial que van experimentar les dones en aquest exercici. No obstant això, l'abisme que separa les remuneracions que separen els homes a les dones no ha fet més que situar-se en el nivell en el qual estava el 2009 i el 2010.

El desfasament salarial s'accentua amb l'edat —és del 15,5% entre les més joves i del 32,4% entre les dones de més de 55 anys— i també en els col·lectius més desfavorits. Segons un informe elaborat pel sindicat UGT, les dones tenen ocupacions amb salaris més baixos. I aquí, indica el document, la bretxa és més gran. D'aquesta manera, en les ocupacions elementals —on hi ha des de peons fins a empleades domèstiques— la diferència és del 33,2%, segons la Generalitat. També és elevada en serveis de restauració i vendes, del 30,2%. Traduït a sous, set de cada deu ocupacions de menys de mil euros corresponen a dones, segons la UGT.

En canvi, segons les dades de la Generalitat, la bretxa és menor en la indústria. Aquest és el sector en el qual l'abisme salarial més s'ha reduït entre el 2008 i el 2015. I, malgrat això, segueix per sobre del 20%. Només el sector de les professions tècniques i intel·lectuals, que la Generalitat destaca que requereix de “un nivell de qualificació elevat”, es troba per sota d'aquest llindar. Així i tot, aquí també existeix i, en concret, se situa al 18,7%.

En altres sectors el desfasament salarial entre homes i dones no existeix perquè, entre d'altres coses, estan gairebé completament feminitzats i les retribucions per aquests treballs són simbòliques. Un exemple paradigmàtic és el dels cuidadors no professionals amb persones dependents al seu càrrec. A Catalunya hi ha 87.417 dependents amb la prestació de cuidador no professional concedida. En el 68% dels casos, segons la Generalitat, els cuidadors són dones (l'esposa o la filla). Les entitats diuen que està xifra supera el 80%.

La llei de dependència disposa d'una prestació per al cuidador no professional que oscil·la entre els 153 i els 387 euros mensuals. El 2012, el Govern de Mariano Rajoy va deixar d'assumir el pagament de la cotització de la seguretat social d'aquest col·lectiu i ara, al voltant del 94% d'ells no cotitza. “Estem desemparades. Això és insuficient”, valora Inmaculada Fernández, directora de la Federació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Catalunya. La despesa per pacient amb aquesta malaltia neurodegenerativa es xifra, segons la Societat Espanyola de Neurologia, entre 27.000 i 37.000 euros anuals. La llei també disposa de recursos de suport a les cures a casa, com l'ajuda d'un treballador familiar una hora diària o sessions en un centre de dia. Fernández insisteix que les ajudes arriben “tard i malament”, una realitat que passa factura també a la salut física i mental dels mateixos cuidadors.

La directora general d'Igualtat de la Generalitat, Mireia Mata, adverteix a més que, a part de la figura de les cuidadores de persones dependents, l'atenció a la llar i a la cura familiar segueix recaient en les dones i llastrant la seva carrera professional. “Hi ha un impacte brutal i rotund en la carrera professional. Moltes dones recorren a contractes parcials per compaginar amb la cura d'altres persones, els fills per exemple. I això és una barrera a l'efecte de promoció i impacta en la seva retribució”, avisa Mata. Després de la crisi, adverteix, “les dones han tornat al la feina però es manté la taxa de parcialitat vinculat a cura de les persones”.