Estafa a Catalunya

Dos mesos després de les eleccions autonòmiques catalanes ha quedat acreditat que l'únic programa de govern de l'independentisme és l'agitació. Per aquest motiu només es pot qualificar com a burla a la ciutadania i la democràcia l'última pirueta dels defensors de la causa, retirant en l'últim moment el suport a la declaració unilateral d'independència, renunciant (provisionalment?) a investir Carles Puigdemont però avalant la seva legitimitat i el resultat d'aquest anomenat referèndum de l'1 d'octubre, il·legal i realitzat sense garanties de transparència ni imparcialitat.

La justícia determinarà si hi va haver decisions il·legals —una altra vegada— aquest dijous en aquest ple del Parlament. Mentrestant, el que és evident és que la tàctica del bloc independentista, tan proper als discursos de la legitimitat, el mandat popular i les regles, no fa més que erosionar les institucions catalanes que garanteixen l'autogovern. La més important d'aquestes institucions és, probablement, el Parlament i aquí, ja s'ha vist, l'oposició és sistemàticament ignorada perquè resulta un element pertorbador. Molt millor erigir a Bèlgica, com a assemblea constituent, aquest Consell de la República, on ni hi haurà espai per a l'oposició. El somni, en definitiva, de tot moviment totalitari.

El bloc independentista català fa temps que menysprea els ciutadans i torpedina les institucions d'autogovern i, per tant, les bases de la democràcia representativa. S'esquiven les regles del joc, es dona valor només als vots favorables (els gairebé dos milions de catalans que van optar pel constitucionalisme no compten) i, finalment, es converteixen les altes institucions en escenaris on es representen les seves ocurrències fent valer la seva raquítica majoria.

És greu que el secessionisme estigui obstinat a bloquejar l'autogovern negant-se a facilitar la formació d'un Govern que posaria fi automàticament a l'aplicació de l'article 155. És una estratègia que alimenta el seu explotat victimisme, solemnitzat aquest dijous amb els seus vots al Parlament. L'independentisme, diu el text aprovat, és víctima d'una “repressió generalitzada de l'Estat espanyol”, que s'exerceix mitjançant una “causa general contra Catalunya”.

Independentment del resultat que obtinguin aquests professionals del victimisme, que traslladen tota responsabilitat a l'enemic, el més greu del que està passant a Catalunya és l'insidiós desmuntatge de l'arquitectura democràtica que fins fa poc garantia les llibertats i els drets de tots els catalans. És, en suma, un frau monumental en el qual segueixen obstinats.

L'últim sondeig català demostra que l'independentisme perd força, i això podria indicar que molts dels que hi van dipositar la confiança comencen a sentir-se víctimes, també, del mateix frau. Perquè si és tan dolorós que el Govern central intervingui l'autonomia, encara és pitjor que el seu entramat institucional pateixi el descrèdit de la seva total inoperància en nom d'un projecte polític buit de contingut i construït per líders que no respecten les normes bàsiques de convivència democràtica.