Educació corregeix Dolors Montserrat sobre la casella lingüística a les escoles catalanes

Tot just dues hores després que la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, assegurés avui dilluns que el Govern espanyol volia incorporar l'anomenada casella lingüística en la preinscripció escolar catalana, un portaveu del Ministeri d'Educació ha assenyalat que "ha tingut una confusió". Segons el departament que dirigeix Méndez de Vigo, Educació "segueix treballant en la cerca de la fórmula. La ministra ha confirmat una cosa que el Govern encara no té tancada".

Montserrat havia assenyalat que les famílies podrien seleccionar la llengua vehicular (català o fins a un 25% de castellà) en la qual volen que s'eduqui els seus fills a les escoles i els instituts públics i privats concertats. Méndez de Vigo va dir divendres que estaven estudiant la fórmula per aplicar aquesta mesura, i va rebutjar explícitament que haguessin fixat una casella.

“La nostra prioritat és el dret dels pares a escollir lliurement l'educació dels seus fills i, per tant, nosaltres complirem la llei i les sentències judicials i existirà aquesta casella perquè és retornar un dret als pares”, ha dit la ministra en una visita sobre les 11.30 a l'Institut d'Investigació Germans Trias i Pujol de Badalona. En realitat, la casella seria el primer pas per "retornar un dret", com assenyala Montserrat. Amb el formulari es pot conèixer el nombre de famílies que volen que el castellà tingui més presència en l'educació dels seus fills. En l'actualitat, només és obligatori fer en castellà l'assignatura de Llengua Castellana.

Méndez de Vigo va descartar explícitament que haguessin decidit col·locar una casella en els formularis de preinscripció dels centres. Són els que han de completar (normalment a la fi de març) els alumnes que accedeixen per primera vegada a l'educació, els que volen canviar de centre o els qui es traslladen d'una altra comunitat autònoma, per aquest motiu aquesta mesura no afectarà en cap cas tots els escolars, ha aclarit un portaveu d'Educació.

La casella seria el primer pas per “retornar un dret”, com ha assenyalat aquest dilluns Montserrat. Amb el formulari es pot conèixer el nombre de famílies que volen que el castellà tingui més presència en l'educació dels seus fills. En l'actualitat, el model d'immersió lingüística només fixa en castellà l'assignatura de Llengua Castellana. La Lomce va establir que, a les zones amb llengües cooficials, ambdues havien d'estar representades a l'escola en una “proporció raonable”. Aquesta proporció equivaldria a un 25% de les classes troncals, la qual cosa suposa impartir una assignatura més a la setmana en aquesta llengua (unes tres hores setmanals). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès diferents sentències amb aquest percentatge, la primera el 2014, per a casos individuals, és a dir, per a les famílies que ho han anat reclamant.

El que va declarar Montserrat no és molt diferent del que ha demanat Educació en els recursos que ha presentat els últims tres cursos contra els formularis de matrícula escolar elaborats per la Generalitat. En l'últim, el ministeri demanava “un apartat en el qual els sol·licitants puguin expressar la seva demanda de rebre ensenyament en castellà com a llengua vehicular, en una proporció raonable”. Fins aquest dilluns, no ha aclarit si finalment aquesta serà la fórmula que activi. Tot, a més, si els independentistes no arriben a un acord d'investidura abans de la fi de març, quan normalment es fa la preinscripció escolar. Aquest procediment està ara en mans del Govern d'Espanya, amb les competències transferides en virtut de l'article 155.

Arran de la controvèrsia que ha generat la proposta sense detallar del Govern central –rebutjada pel gruix de la comunitat escolar, per partits independentistes i el PSC i només aplaudida per Ciutadans–, la ministra ha assenyalat que “la llei és la que és, i hi és per complir-la i les sentències, per acatar-les”. “L'única cosa que estem fent és retornar el dret i la llibertat d'un pare a posar una creueta en una sol·licitud de matriculació sobre en quina llengua volen educar els seus fills”, ha assenyalat.

La segona part, una vegada es conegui quines famílies demanen més castellà, seria habilitar un model perquè puguin rebre'l, un altre aspecte sobre el qual el Ministeri d'Educació tampoc ha donat detalls fins avui. Una possible pista pot ser el que reclamava el PP a Catalunya el curs passat. Van presentar una moció per demanar que s'obrís almenys un centre públic o concertat a cada municipi o zona d'escolarització que ofereixi castellà com a llengua vehicular. Demanaven que es publiqués la llista amb els noms d'aquests centres i que es posés aquella casella. La seva iniciativa va rebre el suport de Ciudadanos i la van rebutjar la resta de partits.

L'anomenada “proporció raonable” de castellà ha estat fixada, tal com ho entén el Govern central, per diferents sentències i seria un 25% de les classes troncals, és a dir, una assignatura més a la setmana o unes tres hores més setmanals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès diferents sentències amb aquest percentatge (la primera el 2014), en les quals establia aquesta proporció en casos individuals, és a dir, davant de famílies que individualment ho han anat reclamant.