Les entitats demanen esprémer la llei per fer més habitatge social

No demanen la lluna en un cove, sinó esprémer lleis o plans vigents per modificar la gran norma urbanística de Barcelona, el Pla General Metropolità (PGM), i aconseguir augmentar així el parc d'habitatges públics de lloguer. Les entitats que més coneixen els problemes d'accés a l'habitatge, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogaters o l'Observatori DESC, han presentat aquest dimarts una moció –per portar-la al ple de l'Ajuntament de Barcelona– que busca fórmules ja previstes per la llei a fi d'augmentar la quantitat de pisos socials.

La moció, que també impulsen la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i l'Assemblea de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS), parteix de xifres que demostren que la ciutat afronta una "emergència habitacional". A Barcelona hi ha 30.000 sol·licitants que esperen un pis social, la ciutat ha viscut 12.000 desnonaments en tres anys (el 84% per lloguer), hi ha 2.000 persones vivint en albergs i pensions pagats per l'Ajuntament i els sensesostre ja superen les mil persones.

"Hi ha mecanismes per augmentar l'inexistent parc públic de lloguer de la ciutat, de tot just un 1,5% del total d'habitatges", ha recordat Lucía Delgado, portaveu de la PAH. "La ciutadania s'avança a les institucions una vegada més i proposa vies per aconseguir-ho", ha afirmat. Per sintetitzar, es tractaria d'establir reserves de sòl en noves promocions o en rehabilitacions integrals, o de destinar part del sostre de projectes d'allotjaments turístics a pisos de lloguer social. Una altra fórmula seria ampliar les àrees de rehabilitació i conservació, i declarar àrees de tanteig i retracte, de manera que l'Administració pogués exercir la compra preferent de pisos o edificis.

Més detalladament, la primera fórmula seria destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció o de les grans rehabilitacions a pisos públics de gestió municipal. Així ho preveu la Llei del dret a l'habitatge del 2007, un text legislatiu que es va avançar als problemes actuals, però que no s'ha desplegat íntegrament. "Si s'haguessin complert les reserves de la Llei del dret a l'habitatge avui tindríem 5.000 pisos socials", ha assegurat la portaveu de la PAH.

En el cas de la segona fórmula, les entitats proposen que si es revisa el pla d'hotels de l'alcaldessa Ada Colau (el PEUAT), s'obligui que els futurs establiments d'ús turístic "cedeixin el 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici del mateix districte". És una fórmula poc probable, atès que el PEUAT només preveu creixement a la perifèria de la ciutat, on no s'estan sol·licitant llicències per a nous projectes, i és poc probable que els privats s'avinguessin a una cessió tan elevada.

La fórmula de declarar zones com a àrees de conservació està en la línia del que ja ha passat al districte de Ciutat Vella, concretament al carrer de Robadors, de manera que les actuacions porten implícita la "declaració d'utilitat pública". Així, es pot obligar els propietaris a rehabilitar habitatges o forçar-los a posar els pisos buits al mercat. Finalment, la moció de les entitats suggereix reconvertir a ús residencial edificis municipals que tenen altres destinacions (com l'antic edifici dels jutjats, a la Via Laietana).

La moció presentada interpel·la els grups municipals de l'Ajuntament. A la roda de premsa que s'ha fet per presentar el text hi han assistit representants de tots els partits tret del PP. I tots s'han compromès a estudiar la proposta. La idea de les entitats és portar-la al ple del divendres 23 de febrer en forma de declaració institucional.