El Suprem reactivarà l’euroordre contra Puigdemont quan el processi

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena tornarà a activar l'ordre europea de detenció (extradició) contra l'avui pròfug de la justícia Carles Puigdemont quan dicti l'ordre de processament contra la cúpula del procés separatista, que encapçala l'expresident de la Generalitat, segons fonts de la investigació. El Suprem pretén que la instrucció conclogui com més aviat millor, a finals de març o principis d'abril, però sense perjudicar el dret de defensa. La intenció és elevar el cas a judici davant de la sala penal del Suprem abans que s'acabi l'estiu. Quan això passi, Puigdemont, els quatre exconsellers fugits amb ell a Bèlgica i la resta d'encausats presos seran inhabilitats per l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. El jutge dictarà una ordre de presó internacional contra Puigdemont i Toni Comín, que l'acompanya en la seva fugida a Brussel·les (tots dos segueixen aforats) per, al seu torn, inhabilitar-los, segons fonts del Suprem.

La reactivació de l'ordre europea de detenció contra Puigdemont es produirà, doncs, després de l'ordre de processament, la qual cosa permetrà oferir a les autoritats belgues –si és que llavors continua en aquest país, des del qual assegura que governarà Catalunya– totes les proves que hi ha contra ell i evitar que des d'allà es limiti l'abast dels delictes pels quals pugui ser jutjat a Espanya. Fonts jurídiques asseguren que a Bèlgica hi ha un tipus penal semblant al de rebel·lió en el qual podria subsumir-se aquest delicte. El jutge va retirar el 5 de desembre l'ordre europea de detenció que havia decretat la jutgessa Carmen Lamela perquè llavors el sumari, quan el va assumir procedent de l'Audiència Nacional, estava en una fase molt incipient. Però la instrucció ha permès obtenir noves proves.

El jutge instructor, d'altra banda, està a l'espera de diverses diligències importants abans de donar per finalitzades les investigacions: una és que la Guàrdia Civil aporti un informe que permeti determinar possibles nexes i vinculació dels caps del procés amb els brots de violència que es van succeir abans i durant el referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Hi ha proves de la violència que es va produir en l'escorcoll judicial del 20 de setembre a la Conselleria que dirigia Oriol Junqueras (tres cotxes de la Guàrdia Civil destrossats i unes 40.000 persones voltant la comitiva judicial) i dels actes d'agressivitat que van provocar les càrregues policials d'1 d'octubre (10 efectius de les forces estatals van resultar ferits i nombrosos contusionats).

Les investigacions se centren a determinar si les persones que van bloquejar els col·legis electorals van anar de manera espontània als centres de votació o ho van fer, com apunten els indicis, atiades pels dirigents separatistes. Que els Jordis (que són a la presó) van poder animar i promoure la manifestació del 20 de setembre (quan la secretària del jutjat 13 de Barcelona va haver de sortir per un terrat de l'immoble de la conselleria) ho acrediten testimonis, missatges a través de les xarxes socials i gravacions d'aquell dia. La intenció del Suprem és fonamentar amb fets el delicte de rebel·lió, que requereix un aixecament multitudinari violent. Els altres dos tipus penals que s'investiguen (sedició i malversació de fons públics) sembla que ja estan acreditats de manera indiciària en la causa. El delicte de rebel·lió està penat amb fins a 25 anys de presó i el de sedició amb fins a 15 anys.

L'agenda de qui va ser número dos de Junqueras, Josep Maria Jové, en la qual descriu reunions conspiradores dels secessionistes per arribar a la independència saltant-se la llei, i un full de ruta dels passos a fer per aconseguir aquesta fi són dues de les proves del sumari que apunten a la sedició, segons fonts de l'alt tribunal. Anna Gabriel, dirigent de la CUP, està citada com a investigada pel jutge Llarena el 21 de febrer. Inicialment ho estava per al 14, però el jutge ha ajornat la seva declaració al 21 després que l'advocat de Gabriel presentés un escrit al·legant que el dia 14 té un judici amb presos a l'Audiència Nacional. També es troba entre els 28 investigats l'expresident Artur Mas i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a banda dels empresonats i fugits a Bèlgica.