El Suprem encercla Puigdemont: fugida indefinida o detenció

El magistrat Pablo Llarena va donar aquest dimarts un inesperat canvi de rumb a l'estratègia judicial per detenir Carles Puigdemont i, també, a l'inici de la campanya electoral del 21-D. El jutge del Tribunal Suprem ha retirat les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra l'expresident i els quatre exconsellers fugits a Bèlgica, però manté l'ordre nacional, per la qual cosa els cinc seran detinguts si tornen a Espanya. Amb aquesta decisió, Llarena només deixa dues opcions a Puigdemont: eternitzar la seva fugida o tornar sabent que serà enviat directament a la presó. L'advocat de l'expresident a Bèlgica va assegurar després de conèixer la notícia que Puigdemont no tornarà a Espanya. La fiscalia d'aquest país ja va aixecar aquest dimarts les mesures cautelars imposades als fugits.

La decisió adoptada per Llarena va revolucionar el primer dia de la campanya electoral catalana, que ja partia d'una situació insòlita, amb tres candidats a la presó (entre ells el cap de llista d’ERC, Oriol Junqueras) i cinc fugits (inclòs Puigdemont, que lidera la llista de Junts per Catalunya). L'expresident ha planificat una campanya a distància en la qual es dirigeix al seu electorat a través de les xarxes socials, en entrevistes o mitjançant videoconferències i en la qual en els últims dies ha repetit un missatge: li “encantaria” fer campanya a Catalunya, però no ho fa per no allunyar-se de Bèlgica (d'on fins a aquest mateix dimarts tenia prohibida la sortida sense permís del jutge) per si el jutge d'aquest país el reclama.

El magistrat Pablo Llarena va utilitzar aquest argument al seu favor. Segons ell, la decisió de retirar les ordres europees i internacionals de detenció no genera cap perjudici a Puigdemont ni als exconsellers fugits perquè es van oposar al fet que Bèlgica executés l'euroordre i, a més, havien dit que els agradaria tornar a Catalunya. “Això és el que aquesta resolució els aporta”, conclou Llarena.

La interlocutòria del Suprem obligarà Carles Puigdemont a replantejar-se els seus plans de defensa, que el van portar a viatjar a Bèlgica després de conèixer que la Fiscalia pensava querellar-se contra tot el Govern i confiar que la justícia d'aquell país posés traves a les pretensions d’Espanya d'actuar contra ell. La jugada li estava sortint moderadament bé perquè les notícies que arribaven al Suprem advertien que el jutge belga podia acceptar només el lliurament a Espanya de Puigdemont per malversació i desobediència, però no per rebel·lió, el més greu dels delictes que se li atribueixen a l'expresident i als exconsellers i el que vertebra la causa oberta al Suprem contra els líders independentistes.

Aquest era el temor d’Espanya des que es va demanar la col·laboració de Bèlgica per detenir Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí. El delicte de rebel·lió no té un equivalent exacte en el codi penal belga i, encara que la fiscalia d'aquest país va demanar a l'expresident que es lliurés per aquest delicte, el jutge podia rebutjar-lo. En aquest cas, el jutge de Brussel·les podria ordenar el lliurament a Espanya de Puigdemont i els quatre exconsellers per altres delictes, com el de malversació o desobediència, però no pel de rebel·lió, la qual cosa impediria a la justícia espanyola actuar contra l'expresident per aquest delicte.

L'instructor adverteix en la seva interlocutòria que el manteniment de les ordres de detenció dictades el 3 de novembre implica el risc que es “restringeixin” les possibilitats d'actuar contra Puigdemont i els exconsellers. Això, a la vegada, generaria una situació paradoxal: els investigats fugits serien jutjats per menys delictes i molt menys greus que els que es van quedar a Espanya.

El Parlament que surti de les eleccions del 21-D ha de constituir-se abans del 23 de gener, per la qual cosa si Puigdemont, candidat de Junts per Catalunya a president de la Generalitat, volgués prendre possessió de la seva acta com a diputat hauria de tornar aquest dia a Barcelona i seria detingut.

L'instructor argumenta la seva decisió en què el delicte de rebel·lió pel qual s'està investigant els líders independentistes és, segons el codi penal espanyol, un delicte d'execució col·lectiva (un grup de persones que s'aixequen de forma organitzada per aconseguir un fi, en aquest cas la independència). Aquesta característica, segons Llarena, requereix una única contestació judicial per evitar respostes contradictòries. Llarena recorda que va ser aquesta característica de la rebel·lió com a delicte col·lectiu la que va justificar l'acumulació al Suprem de totes les causes obertes contra els membres del Govern destituïts, la Mesa del Parlament i els líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural.

Després de conèixer la decisió del jutge del Suprem, un dels advocats de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, va assegurar en declaracions al diari L'Echo que el seu client no marxarà d'aquell país. El lletrat va rebutjar la seva tornada a Espanya perquè encara pesa sobre ell l'ordre d'arrest nacional.

“Legalment pot quedar-se a Bèlgica indefinidament”, explica Anne Weyembergh, investigadora i experta en l'euroordre de l’Institut d’Estudis Europeus, pertanyent a la Universitat Lliure de Brussel·les. Weyembergh assegura que en cas que es traslladi a un altre país europeu menys favorable per als interessos judicials de Puigdemont, “res impedeix a Espanya emetre una altra euroordre”, i fins i tot romanent a Bèlgica, hi cap la possibilitat de tornar a emetre-la en un futur.