Convergència va cobrar un altre milió en comissions amb Mas de president

Les proves sobre el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) van molt més enllà dels anys del pujolisme. Si el cas Palau ha acreditat –hi ha sentència condemnatòria– que el partit nacionalista va rebre comissions a canvi d'obra pública per 6,6 milions d'euros fins al 2009, el cas 3% –encara en fase d'investigació– indica que el finançament irregular va continuar funcionant fins a dates molt recents. Del 2008 al 2013, o sigui, fins i tot durant l'etapa d'Artur Mas com a president de la Generalitat, CDC va cobrar comissions per valor d'1,04 milions d'euros, segons un nou informe de la Guàrdia Civil enviat al jutge que investiga el cas.

L'informe ratifica els indicis acumulats contra Convergència en el cas 3%, tot i que ara ho fa amb xifres molt precises. Almenys entre el 2008 i el 2013, diverses empreses adjudicatàries de la Generalitat van abonar generoses donacions a tres fundacions afins al partit: CatDem, la Fundació Fòrum Barcelona i la Fundació Privada Òmnium. Les tres entitats van declarar a Hisenda, en aquell període, donacions per 10,3 milions d'euros. Els investigadors recorden que totes tres funcionaven "sota el principi de caixa única" de Convergència i conclouen que la suma de donacions "vinculades a l'adjudicació d'obres" és de 1.040.800 euros. L'informe destaca que s'ha produït "un altre tipus de pagaments" a dirigents nacionalistes, com "entrades a partits de futbol, viatges, allotjaments d'hotel i caceres".

La Guàrdia Civil ha examinat al detall un total de 24 adjudicacions públiques presumptament fraudulentes d'obres i serveis, tant de la Generalitat com d'ajuntaments i ens públics controlats per Convergència i Unió. Aquests expedients suposen un import total de 218,7 milions d'euros si s'atén al preu de licitació (168,7 milions si s'examina el preu final d'adjudicació).

Convergència es va finançar entre el 1999 i el 2009 a través del Palau de la Música, la institució cultural saquejada per Fèlix Millet i Jordi Montull. L'Audiència de Barcelona ha condemnat recentment el partit per haver cobrat 6,6 milions d'euros en comissions il·legals de l'empresa Ferrovial a canvi de l'adjudicació de grans obres públiques, com la línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia de Barcelona. La constructora camuflava com a donacions altruistes al Palau el que, en realitat, eren comissions al partit. Ho feia mitjançant pagaments en efectiu als tresorers de la formació, però també mitjançant facturació falsa d'empreses i falsos convenis de col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, antecedent de la CatDem.

Del Palau al 3%

Quan els Mossos d'Esquadra van escorcollar el Palau de la Música el juliol del 2009, Convergència va haver de canviar la manera d'aconseguir finançament. El partit va trobar en les donacions a les seves fundacions el nou sistema ideal per camuflar aquests suposats pagaments irregulars, segons els indicis acumulats en el cas 3%. El sistema va funcionar, segons la Guàrdia Civil, almenys des del 2008. En aquell moment, un tripartit d'esquerres governava la Generalitat, però Convergència encara mantenia el control sobre importants ajuntaments catalans. El 2010 Artur Mas va arribar a la presidència de la Generalitat. Alguns dels concursos sota sospita van ser adjudicats a partir d'aquella data per Infraestructures.cat, la principal adjudicatària pública de la Generalitat. 

En el cas Palau només s'ha pogut provar la participació de l'extresorer Daniel Osácar, encara que la sentència explicita que "alts responsables" del partit que no han pogut ser identificats havien de conèixer el finançament irregular. El cas 3% ha permès anar més enllà. A més d'Osácar, estan imputats el seu successor en el càrrec, Andreu Viloca, però també l'exdiputat, exconseller i ex-home de confiança de Mas, Germà Gordó, així com l'exdirector general d'Infraestructures.cat, Josep Antoni Rosell.

El cas 3% l'investiga des de fa més de tres anys un jutge del Vendrell (Baix Penedès) pels delictes de malversació, suborn, prevaricació, alteració de preus en concursos, grup criminal, blanqueig i finançament de partits polítics. Recentment, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat al jutge que s'inhibeixi a favor de l'Audiència Nacional.