Rajoy i Sánchez acorden negociar pactes d’Estat sobre el finançament autonòmic i la política de l’aigua
Els dos líders estableixen contactes per desbloquejar assumptes clau de la legislatura
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez aposten perquè el PP i el PSOE negociïn dos grans pactes d'Estat: el finançament autonòmic i la política de l'aigua. Aquests dos assumptes separen les dues formacions i també provoquen divisió interna en cadascuna, segons els interessos territorials dels seus representants. Però aquests van ser els temes que els dos líders van tractar la setmana passada, segons confirmen fonts de les dues parts, que reconeixen l'interès mutu per avançar en pactes imprescindibles per a milions de ciutadans. Malgrat tot, no hi ha possibilitat d'acostament en els Pressupostos i són molt lluny d'arribar a acords en educació i pensions.
Gairebé 15 mesos després de començar la legislatura, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que continuar amb la paràlisi política suposa un suïcidi per al seu partit. Les restriccions en l'acció legislativa han perdurat des del començament del seu nou mandat, tenint en compte que amb 137 diputats com a únic suport segur que és impossible tirar endavant qualsevol iniciativa. Cada pas ha de rebre el suport de Ciutadans i altres partits si es tracta de lleis orgàniques que requereixen una majoria reforçada. El fracàs del PP en les eleccions de Catalunya del 21 de desembre ha estat una garrotada per al partit, que mira cap a Rajoy perquè, des del Govern, recuperi terreny. Per tant, el president es bolcarà a intentar convèncer diferents grups per arribar a acords. I el PSOE ha estat i és l'objectiu més desitjat.
La crisi arran del secessionisme a Catalunya ha forjat una nova relació entre Rajoy i Sánchez. Les converses entre els dos líders són molt freqüents i fins i tot també les trobades a la Moncloa. La setmana passada van mantenir una reunió que, segons fonts oficioses, es va fer a la presidència del Govern. Altres fonts oficials es remeten al fet que “van conversar” per evitar confirmar si la reunió va ser presencial.
L'abast del que van tractar és rellevant, ja que tots dos polítics es van mostrar disposats a treballar molt seriosament per arribar a un acord en finançament autonòmic i en política de l'aigua. Aquests dos grans temes van ser assenyalats per Sánchez després que el cap del Govern li demanés que manifestés clarament sobre quins assumptes veia possible arribar a acords, segons corroboren les dues parts.
Els dos principals partits d'Espanya tenen en aquests moments interessos compartits. Amb les seves expectatives electorals erosionades per la competència de Ciutadans i de Podem, tant Rajoy com Sánchez volen demostrar la seva capacitat per prendre decisions que afectin la vida dels espanyols. I amb la convocatòria d'eleccions municipals i autonòmiques l'any vinent, tant el finançament autonòmic com el pacte de l'aigua són assumptes de màxima importància per a les dues formacions, sobretot quan els líders territorials del PSOE i del PP comencen a esgrimir que, a més de Catalunya, hi ha altres comunitats autònomes amb problemes que cal afrontar. A manera de retret se senten veus crítiques amb l'excés d'atenció a Catalunya. De fet, el pacte per al finançament autonòmic l'exigeixen des de fa mesos el PSOE, els presidents socialistes i alguns dels governants territorials més rellevants del PP.
“Jo ara vull pactar amb el PSOE, perquè ho diu el sentit comú”, va explicar el president del Govern central durant el míting que va protagonitzar dissabte a Sevilla. “Primer, perquè és bo per a Espanya; segon, perquè amb 137 diputats no podem tirar endavant el model, i tercer, perquè el PSOE governa a moltes comunitats autònomes i no es pot aprovar un model contra molts Governs autonòmics”, va afegir. I va subratllar: “Estic disposat a asseure'm amb el PSOE, però no amb una part, jo haig de pactar amb tot el PSOE perquè és la meva obligació (...) Si volen model de finançament, aquí em tenen, però necessito els seus vots”.
“Quan Ximo Puig [president socialista de la Comunitat Valenciana] defensa el finançament autonòmic té tot el suport de l'Executiva federal”, va respondre ahir Pedro Sánchez en un míting a València. “Nosaltres tornem a estendre la mà”, va continuar el líder dels socialistes en referència a Rajoy.
Oposició útil
El PSOE està disposat a arribar a acords amb el Govern central sobre els elements estructurals de país amb la finalitat de dur a terme una oposició útil i d'Estat. “Davant d'aquesta paràlisi, nosaltres som aquí per donar un cop de mà”, subratllen fonts properes al secretari general.
Discrepàncies sobre la reforma constitucional
Mariano Rajoy i Pedro Sánchez aborden la possibilitat d'una reforma constitucional de maneres diferents.
El secretari general del PSOE pretén entrar en ella en el segon semestre de l'any i a través de la comissió parlamentària sobre l'estat de les Autonomies. Per la seva banda, el líder del PP espera al fet que primer es desgranin les opinions dels experts convocats com a compareixents abans d'arribar a la conclusió indefectible que cal reformar-la. Els consellers de Rajoy afirmen que abans de plantejar una reforma és necessari que la resta de partits especifiquin què és exáctamente el que volen reformar.
Tant en aquesta qüestió com en la del finançament autonòmic o el pacte de l'aigua, els dos partits han de preocupar-se d'una mica més que els continguts.
Així, tant Rajoy com Sánchez hauran d'explicar qualsevol acord perquè els seus respectius electors assumeixin la necessitat d'aquests pactes.
En aquest terreny, el PSOE té més dificultat, ja que Podem no només critica sinó que denuncia qualsevol acord de Pedro Sánchez amb Mariano Rajoy.
El líder del PSOE va presentar fa dies el document Deu acords de país —sobre pensions, educació, indústria, aigua, ingrés mínim vital, ocupació, igualtat de gènere, finançament autonòmic i local i nou pacte constitucional—, tot i que vol acabar de perfilar-ne el contingut en aquest primer semestre de l'any en diàleg amb els col·lectius socials i sindicats i amb nombrosos actes públics amb els militants. Les seves propostes les convertirà en iniciatives parlamentàries obertes al consens amb la resta de grups polítics del Congrés i el mateix Govern.
Sobre la base d'aquestes deu prioritats, la direcció de Sánchez veu viable un acord d'Estat amb l'Executiu en matèria de finançament autonòmic i local i en política de l'aigua, com li va indicar la setmana passada a Rajoy. Ara és el president del Govern espanyol qui ha de concretar la seva oferta de finançament per a les comunitats autònomes, que esperen des del 2014 que s'actualitzi el model. No serà fàcil, perquè els interessos que cal conjugar són múltiples i exigeixen que hi participin els presidents autonòmics.
La proposta del PSOE en matèria de finançament autonòmic passa per garantir l'autosuficiència econòmica de les comunitats per blindar l'Estat del benestar, i perquè el model incorpora nous indicadors, com la taxa d'atur, a més de la dispersió, l'envelliment de la població i la despoblació dels territoris.
Aquests principis generals els coneix el Govern, que també té la informació de les demandes dels presidents autonòmics, que, al seu torn, estan organitzant-se entre ells.
També són evidents les discrepàncies en matèria d'aigua. De nou hi ha principis generals assumits pels socialistes per les greus dificultats que pateixen l'Espanya interior i el medi rural, com prioritzar la gestió unitària i integral del cicle hidrològic. Però la manera de dur-la a terme marca la diferència entre territoris i no tant entre partits.
A més, la direcció de Sánchez està oberta, a més, a consensuar un pacte educatiu amb el Govern, que ara es discuteix en una comissió parlamentària. Al final la decisió serà política, una vegada que el PSOE calibri si hi ha bases suficients per explicar als seus potencials electors que el pacte valdria la pena. L'última vegada que es va intentar fer un gran acord en la matèria governava el PSOE. Es va avançar molt però, al final, el cap de l'oposició, Mariano Rajoy, va decidir trencar les converses que dirigia el ministre d'Educació socialista, Ángel Gabilondo. Actualment, al PSOE domina l'escepticisme en les possibilitats de l'acord, per més que el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, es resisteixi a tirar la tovallola.
A la cúpula socialista també descarten un acord amb el PP sobre les pensions. Primer, perquè el diàleg de l'Executiu amb els agents socials es troba “en un punt mort”, però, a més, perquè el seu propòsit és derogar la reforma del 2013 i que els bancs paguin part del dèficit de la Seguretat Social a través d'un recàrrec de l'impost de societats de vuit punts percentuals. El Govern rebutja aquesta fórmula i la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, ha començat a esbossar el seu propi projecte per reformar el sistema.
Què fer amb el deute de les regions amb l'Estat?
La lletra petita de l'actual sistema de finançament autonòmic diu que el model havia de revisar-se en 2014. Quatre anys després encara no hi ha data per al nou sistema, que hauria de garantir a les comunitats els recursos suficients per prestar els servicos públics amb, almenys, la mateixa qualitat que en 2009, el punt àlgid del finançament regional.
El principal escull està a definir la “suficiència”, quants recursos ha d'aportar el sistema per garantir la qualitat en la prestació de serveis essencials com la sanitat, educació, prestacions socials i la dependència. Els experts que han elaborat la proposta de reforma del sistema calculen, amb dades de 2015, que són necessaris fins a 16.000 milions addicionals. En l'actualitat, amb els fons actuals, les necessitats es reduirien a la meitat. Però, a diferència d'altres ocasions, el Govern no està disposat a posar més diners sobre la taula.
El segon gran debat consisteix en què fer amb el deute que les autonomies mantenen amb l'Estat. Des de 2012, el Govern ha injectat més de 170.000 milions a les comunitats a través del pla de pagament a proveïdors i del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Alguns presidents regionals com el de València, Murcia, Balears o Castella-la Manxa defensen una quitació del deute autonòmic amb l'Estat. Alguna cosa que no comparteixen Canàries, Galícia o Madrid.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.