Ibáñez bufa les 60 espelmes de Mortadel·lo i Filemó

Amb només 11 anys, Francisco Ibáñez va enviar un dibuix a la revista infantil Chicos. Va ser la seva primera publicació i pel dibuix li van pagar un duro (tres cèntims d'euro), "una fortuna aleshores", recorda el dibuixant. Deu anys més tard, un jove i decidit Ibáñez aterrava a l'editorial Bruguera amb una proposta: una sèrie d'aventures protagonitzada per dos detectius singulars i caòtics. Era el 1957 i aquella primera història sobre un indi havia evolucionat en Mortadel·lo i Filemó. Començava la llegenda.

Envoltat d'aficionats i de fidels seguidors del còmic espanyol més popular, Ibáñez ha compartit aquest divendres records i anècdotes sobre la seva extensíssima trajectòria. Els detectius més populars de les vinyetes fan 60 anys i l'editorial Penguin Random House ho ha volgut celebrar amb un homenatge a l'artista català, que, per sort, va ignorar el consell de la seva mare, que li insistia que "el més segur" era treballar en un banc.

Amb 81 anys, Ibáñez segueix passant-s'ho tan bé amb els seus personatges com el primer dia. Per crear els seus protagonistes, tot just necessita "uns minuts". Desenvolupar les seves aventures i idear noves trames és "el més fotut", se sincera el creador. No obstant això, aquesta aparent dificultat no ha impedit una astronòmica producció de 206 títols. Fins ara. El prolífic artista es troba a un oceà de distància d'altres mites del còmic, com el belga Hergé, que va dibuixar 24 històries de Tintín, o dels creadors d'Astèrix, Uderzo i Goscinny, que, junts, van fer 28 àlbums.

La primera història de Mortadel·lo i Filemó apareixia el 20 de gener del 1958 a la revista Pulgarcito. Llavors, un Mortadel·lo de traç més simple ja es començava a disfressar per, acompanyat del seu fidel company, Filemó, intentar resoldre els casos més estrambòtics encarregats per la T.I.A, la també desastrosa agència secreta per la qual treballen els nostres estimats detectius.

Des d'un cèntric hotel de Barcelona, l'actor i humorista Carlos Areces, autèntic fanàtic dels irrepetibles inspectors, ha conversat amb "el mestre" del còmic. Ibáñez ha recordat els dos episodis en què la censura franquista va rebutjar les seves històries "amb aquell maleït llapis vermell". En una ocasió, els censors van interpretar que "només Déu pot crear éssers humans". En un altre cas, la dictadura va argumentar que uns divertits pops, balenes i calamars estaven cometent adulteri. Unes notes, les de la censura, que si es publiquessin ara "farien riure més que la historieta en si", reflexiona l'il·lustrador.

Els personatges de Mortadel·lo i Filemó no pretenen reflectir la nostra societat. "Mai faig crítica social ni política", sosté Ibáñez, que apunta al gag que ells generen com "l'essència" de la seva feina. L'il·lustrador assenyala que s'acull a l'actualitat "amb una finalitat purament comercial" perquè, diu, "li agrada més a la gent". El llapis del geni ha dibuixat l'expresident José María Aznar, el príncep Carles d'Anglaterra, Pau Gasol o un Bárcenas molt murri aixecant el dit. En molts casos i, altre cop per la censura, el creador s'ha vist obligat a canviar el rostre dels seus personatges.

Després de 30 milions d'exemplars venuts, Francisco Ibáñez, amb la ment lúcida i l'humor intacte, segueix decidit a omplir les vinyetes de Mortadel·lo i Filemó treballant les mateixes hores que en els seus inicis. Malgrat haver bufat les 60 espelmes dels seus "fills" al còmic, l'artista, que es defineix com a "historietista", segueix volent "saber dibuixar".