Ibáñez: “Si hi ha alguna cosa que m’agradaria en aquest món és saber dibuixar!”

El 20 de gener del 2018 Mortadel·lo i Filemó faran els 60. Amb els seus mals, les seves absurdes aventures i els seus disbarats, però encara en plena forma. “Ni jo mateix m'ho crec”, reconeix Francisco Ibáñez, pare de les criatures. “Em vaig empescar uns personatges per presentar a la revista Pulgarcito, de l'editorial Bruguera, per fer unes quantes aventures… I ja sumem 60 anys!” Divertit, i esplaiant-se, acostumat a aquestes presentacions (se succeeixen els homenatges i efemèrides aquests últims anys), el creador ha explicat alguns secrets d'aquests entranyables personatges que han fitxat per Penguin Random House.

“Fa anys saltava del llit i me n'anava contentíssim a signar llibres en una presentació. Ara estic més fotut i, de vegades, quan veig que hi ha una cua d'hores, m'entren ganes de marxar corrents. Però és tan bonic…!”, comenta Ibáñez. A vegades li passa que se li presenten tres generacions d'una mateixa família, cadascú exigint la seva pròpia dedicatòria. O persones famoses, que s'han declarat fans de Mortadel·lo i Filemó: “Ibáñez és l'home que més he admirat en aquest planeta”, ha dit el cineasta Álex de la Iglesia. Els Reis li van portar a Felipe González, quan era president del Govern espanyol, la col·lecció completa dels detectius de la TIA. I la reina Sofia més d'una vegada li havia demanat a Ibáñez que li dediqués alguns dibuixos. D'altres, famosos o no, els devoren de nit al llit, fins a adormir-se. “De vegades he pensat que podrien vendre'ls a les farmàcies, com a somnífer”, diu, amb humor (és clar).

Ibáñez no li dona importància a la idea que va tenir, ni tan sols al nom dels protagonistes (ell va proposar, fa 60 anys, Mr. Cloro y Mr. Yesca, agencia detectivesca, o Oscarino y Pernales, agentes especiales, o Lentejo i Fideíno, detectives finos): “El valor arriba després, quan vas creant històries que fan gràcia als lectors. Són els personatges els que donen valor a la idea i al nom”. I, per descomptat, els textos. “El guió és més important que el dibuix”, diu l'autor, que també és guionista de les historietes. I afegeix, amb falsa modèstia: “Si hi ha alguna cosa que m'agradaria en aquest món és saber dibuixar! Però el que és fonamental és l'escriptura. Hi ha dibuixants de vinyetes que es mereixerien ser al Museu del Prado, però sense un bon guió no hi ha historieta”.

Ibáñez no pretén fer crítica social. “Això és pels que dibuixants dels diaris, que són capaços de fer una vinyeta i, abans d'abaixar la tapa del vàter, ja està publicada”, comenta, amb admiració i humor. Les historietes de Mortadel·lo i Filemó necessiten un procés més lent. “L'actualitat deixaria de ser-ho quan editessin el llibre”. Però, sobretot, el que passa és que a Ibáñez no li ve de gust fer crítica social, malgrat tenir títols sobre eleccions, sobre Bárcenas... No podria, quan reconeix que el que li fa gràcia a ell són les declaracions dels polítics: “Obrir les primeres pàgines del diari i llegir el que diuen els polítics és el que més em fa riure”, declara, entre rialles.

Tot i així, a l'àlbum d'aquest 60è aniversari la trama no deixa de ser actual: els dos detectius tenen la perillosíssima i arriscadíssima missió d'anar a Kolea d’Aliba, on el màxim mandatari, Pxing Pxong, està celebrant Sant Joan amb traques atòmiques, míssils intercontinentals i bombes d'hidrogen. I això, és clar, no li agrada gens a Mr. Trompf, president dels Estados Juntitos. El professor Bacteri els donarà una potinga que dissoldrà les neurones cerebrorraquídies del líder koleà.

Han estat a mig món, s'han enfrontat a problemes transcendentals, han estat en cites olímpiques i es preparen perquè no passi res al proper Mundial de futbol. I seguiran estant on els enviïn. De fet, la possibilitat que els personatges sobrevisquin a l'autor a Ibánez no li sembla malament. “Veig els dibuixos d'alguns companys i em cau la bava fins a les sabates”, diu. “Em semblaria fantàstic que Mortadel·lo i Filemó em sobrevisquessin en aquests dibuixos, però que sigui d'aquí a molt de temps!” Sigui com sigui, Mortadel·lo encara té corda. “Ja estic pensant en gags per al centenari, que haurà de ser el millor!”, exclama, incombustible, Francisco Ibáñez.