El 21-D situa Ciutadans i ERC com els partits troncals a Catalunya

La campanya electoral que va finalitzar ahir dimarts a Catalunya ha evidenciat com dos partits que fins fa poc eren accessoris en la política catalana han substituït les dues grans formacions i sembla que estan encaminats a conquerir l'hegemonia dins dels seus respectius espais. Pendents del 21-D, la impressió és que Ciutadans ha substituït el PSC a la Catalunya urbana, mentre que Esquerra Republicana obté l'hegemonia nacionalista de l'extinta Convergència, rebatejada com a PDeCAT.

Más información

Els absents en la campanya del 21-D

Les perles de campanya: des de “saludo a la gent que m’està mirant” fins a l’Icetaton

Urnes buides a les presons catalanes

Tot apunta al fet que l'hegemonia bipartidista de CiU i el PSC, especialment als anys vuitanta i noranta —quan es repartien el 75% dels vots— ha marxat i no tornarà. En un Parlament amb set partits, els sondejos donen a Ciutadans i a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) una suma de vots que no arriba al 50%, així que cap dels dos es pot plantejar governar en solitari, de manera que caldrà sumar fins a tres o quatre partits.

En qualsevol cas, tant Ciutadans com ERC han espremut en campanya aquesta condició de favorits que han adquirit recentment. I tots dos es retroalimenten en aquesta posició. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va apel·lar durant el míting central del partit a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) al vot útil perquè, segons va argumentar, la victòria sobre ERC es decidirà per molt pocs vots. També va fer una crida als indecisos i, en particular, als qui “dubten entre Ciutadans i el PSC”. “Si voten el PSC”, va dir, “no saben on va el seu vot; però ningú dubta que un vot a Ciutadans aturarà el procés”. Rivera va recordar les aliances dels socialistes amb Esquerra durant el Govern tripartit (2003-2010). “Ja ens l'han jugat moltes vegades”. Arrimadas també fa referències constants al fet que ERC és el gran rival a batre.

Als independentistes d'Oriol Junqueras els agrada reivindicar-se com a partit “central” del catalanisme. Ho han fet durant tota la campanya per deixar clar que hi ha una altra formació, el PDeCAT, ara Junts per Catalunya, que ha deixat de ser-ho. I els republicans també insisteixen que el seu és un partit amb tradició, fundat el 1931. “És important que ERC lideri el Govern. No és un partit improvisat fa quatre dies, és un partit amb història”, assegura l'exconseller Carles Mundó. En els mítings republicans no cal recordar que la seva llista rival Junts per Catalunya es va constituir amb prou feines una setmana abans que arrenqués la campanya electoral. I, per si no li queda clar a l'electorat independentista que el vot a ERC és el que més mal pot fer al poder establert, ahir ho va verbalitzar la número dos, Marta Rovira: “L'esquerra i la burgesia que s'ha cregut que tenia la propietat de la gestió d'aquest país ara tenen un contrincant”, va dir en referència al PSC i al PDeCAT.

El professor de Ciència Política de la Universitat Carlos III Lluís Orriols observa aquesta pugna com una “resituació del sistema de partits català”. Creu que el canvi d'hegemonia en l'independentisme a favor d'ERC és més “estructural”. Amb els constants canvis de marca, projecte i lideratge, l'antiga Convergència “ha ajornat els seus deures de buscar una condició consolidada amb projecte a mitjà termini”, cosa que, segons el parer d'Orriols, beneficia ERC.

Orriols, en canvi, és més escèptic sobre el caràcter estructural del sorpasso del partit d'Arrimadas sobre el PSC. “Ciutadans ha estat capaç de convertir-se en el partit focal del no independentisme en unes eleccions autonòmiques, però els seus votants van a altres partits quan es tracta de comicis generals”, diu. “La pugna per aquest espai encara està en disputa”.