El Tribunal Constitucional suspèn cautelarment la llei catalana de comerç

Nou capítol en l'estira-i-arronsa entre les legislacions que regulen l'activitat comercial a Catalunya. El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del Govern central i ha suspès de forma cautelar 11 preceptes de la llei catalana de Comerç, Serveis i Fires per entrar en contradicció amb algunes normes de la legislació espanyola. Entre els articles suspesos està el que estableix que els comerços obrin un màxim de 75 hores setmanals, i fixa el límit per a tots els establiments a les nou de la nit a l'hivern i a les deu a l'estiu. L'alt tribunal entén que aquesta ampliació d'horaris, aprovada al juliol, vulnera la Llei d'Horaris Comercials, que és menys restrictiva i fixa el límit en 90 hores a la setmana.

No és la primera vegada que el Tribunal Constitucional admet un recurs contra la llei catalana que regula l'activitat comercial. Ja ho va fer el 2014 i l'octubre del 2015, quan el Govern va presentar un recurs contra la primera versió de la llei en relació a la limitació per construir centres comercials fora de les trames urbanes. A principis d'aquest any 2017, la Generalitat, amb el conseller Jordi Baiget al capdavant del departament d'Empresa, va tornar a proposar una llei de comerç, en la qual insistia en alguns elements suspesos pel Constitucional. Va ser aprovada abans de l'estiu en un clima d'urgència en previsió de l'octubre calent al Parlament pel procés independentista. 

El punt més polèmic és el dels horaris comercials. La llei catalana, més restrictiva que la norma bàsica espanyola, va unificar els horaris de tancament a les 21:00 hores entre l'octubre i el maig i a les 22:00 hores entre el juny i el setembre. A més, ampliava el límit d'obertura de 72 hores setmanals a 75, lluny de les 90 hores a la setmana que fixa la Llei d'Horaris Comercials. La norma catalana també deixava que els comerços poguessin obrir 10 dies festius l'any, mentre que la norma estatal fixa el màxim en 12 dies festius. 

La llei també s'impugna per la regulació del règim lingüístic que estableix l'exercici de l'activitat comercial i la prestació de serveis i les infraccions lleus, respectivament. D'acord amb la doctrina de l'alt tribunal, no es pot imposar l'obligació d'ús de qualsevol de les llengües oficials de manera general, immediata i directa en les relacions privades, ni establir cap mena de règim sancionador enfront d'un eventual incompliment d'unes obligacions individuals que mai podran ser-ho, segons detalla el recurs.

La tramitació del recurs, d'altra banda, serà més lenta del que és l'habitual al TC: l'alt tribunal l'ha paralitzat fins que hi hagi un nou Govern. Ja ho ha fet en anteriors ocasions, perquè en ser el Govern central recurrent i, al mateix temps, recorregut –com a ocupant temporal de la Generalitat per aplicació de l'article 155– considera que existeix un conflicte d'interessos.

El Constitucional ja ha explicat en altres recursos presentats pel Govern contra lleis catalanes que entén que, en haver ocupat l'Executiu de Mariano Rajoy les funcions de la Generalitat, no té sentit que actuï en tots dos costats del procés al·legant contra el seu propi recurs.