El procés ha trencat 37 pactes de govern en els quals hi havia el PSC

El PSC està pagant una factura cara per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució que ha suposat la suspensió de l'autogovern català. Fins ara s'han trencat 37 pactes municipals: 31 en ajuntaments, el més important de tots, el de Barcelona, i sis en consells comarcals on els socialistes governaven amb partits independentistes. Diversos regidors i alcaldes han lliurat el carnet o han renunciat al càrrec i han perdut l'alcaldia de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) després d'una moció de censura d’ERC i PDeCAT. La taca d'oli pot estendre's en les properes setmanes.

Per contra i per paradoxal que sembli, es mantenen els pactes amb el PSC a les alcaldies governades pels presidents de l’Associació de Municipis per la Independència i la Associació Catalana de Municipis. Els alcaldes Miquel Buch (Premià de Mar) i Neus Lloveras (Vilanova i la Geltrú) que han actuat aquests mesos com a catalitzadors de l'independentisme han optat per seguir governant amb els socialistes.

“La meva responsabilitat és garantir la governabilitat a la ciutat. Aquesta és l'única manera possible en aquests moments”, justifica Lloveras. El mateix argument esgrimeix Buch, encara que matisa que “tot està obert”. Des del PSC, Xavier Amor, secretari de política municipal, lamenta que s'hagi volgut “municipalitzar el conflicte” català i incideix que cal “aïllar” els ajuntaments de les tensions de la política catalana.

El món local es mou per les seves regles i s’hi poden trobar matrimonis polítics impensables a nivell català o espanyol. Això explica que el PSC estigui patint de forma desigual les conseqüències de la seva posició amb el procés. “Tot depèn de les relacions personals i dels fonaments que tinguin en cada municipi”, explica Amor.

Les sacsejades que ha rebut el PSC en els últims mesos s'han concentrat en dos moments: quan es van negar a cedir espais municipals per al referèndum de l'1 d'octubre i quan van recolzar el Govern del PP en l'activació de l'article 155. Arran d'això s'han produït sonores baixes del partit, com la dels alcaldes de Terrassa i Blanes -que van dimitir del càrrec-, la de l'edil de Gimenells (que ha fitxat pel PP) i el de Castellar del Vallès (que manté la vara). També han trencat el carnet edils de Badalona, Vilanova i la Geltrú o Vilassar de Mar, entre d’altres.

La ruptura dels 37 pactes de govern ha deixat en una posició feble els socialistes en algunes places on ostenten l'alcaldia, que podrien arribar a perdre. De fet, així ha passat a Sant Hipòlit de Voltregà. I el PSC tem una moció de censura a Blanes, Tiana i als consells comarcals del Montsià i Baix Ebre. Dijous passat va salvar in extremis l'alcaldia de Terrassa, que també perillava després de la dimissió de Jordi Ballart. En alguns municipis, el divorci ha estat amigable, com a Sant Cugat del Vallès, on parlen de “suspensió” del pacte fins que passin les eleccions.

Però les conseqüències dels divorcis no acaben aquí i la tensió podria augmentar en les properes setmanes, quan s'hagin d'aprovar les ordenances i els pressupostos. També admet perjudicis econòmics (per la reducció d'ingressos de quotes i d'aportacions per als càrrecs electes), encara que els minimitza. “Si hagués marxat el 20% de la militància s'hauria parlat en alguna executiva, però no ha estat així”, apunta Amor.